Paracelsus: Liber de nymphis, sylphis, pygmaeis et salamandris et de caeteris spiritibus. Nissae Silesiorum, 1566. Theophrast von Hohenheim: Das Buch von den Nymphen, Sylphen, Pygmaeen, Salamandern und den übrigen Geistern. Marburg an der Lahn: Basilisken-Presse, 2003 (Faks. der Ausg. Basel, 1590 / übertr. und mit einem Nachw. vers. von Gunhild Pörksen). ISBN 978-3-925347-68-9. Le livre des nymphes, des sylphes, des pygmées, des salamandres et de tous les autres esprits de Théophraste de Hohenheim (1493-1541) dit PARACELSE. Trad. de l'all. et intr. par Sylvie Paris. Nîmes: Lacour, 1998. ISBN 2-84406-026-9 i ISBN 978-2-84406-026-6. Una versió castellana del tractat paracelsià es pot consultar online a Theophrastus Bombast von Hoheneim (Paracelso): Tratado de las Ninfas, los Silfos, los Pigmeos, las Salamandras y otros seresArxivat 2017-03-29 a Wayback Machine.
iþ micla men Brísinga, estrofa 13 de la Þrymskviða. Segons el Sǫrla þáttr, els quatre duergs que crearen el Brísingamen es deien Álfrigg, Dvalinn, Berlingr i Grérr. Al Sǫrla þáttr s'hi conta que quatre duergs feren l'oferta a la deessa Freyja de fer-li un torques si ella, en contraprestació, accedia a passar una nit amb cadascun quatre, cosa a la qual ella va accedir. Sǫrla þáttr.
A la Història d'en Hálfdan el negre (Hálfdanar saga svarta) i al Tat d'en Hálfdan el negre (Hálfdánar þáttr svarta) hi apareix esmentat un Gandálfr, rei de la marca de Vingulmǫrk. L'escriptor Tolkien va emprar aquest nom de duerg per a designar un personatge odínic de les seves creacions literàries. El significat del nom és Alb amb un ‘gandr’, una vara màgica, és a dir, alb versat en màgia.
El mot és comú a totes les llengües germàniques. Remunta a una forma germànica *dwɛrɣaz o *dwɛzɣaz. L'ulterior origen d'aquest mot germànic roman en la foscor; en conseqüència, no es pot dir si l'accentuació del mot, en protogermànic, era aguda o plana: *dwέrɣaz / *dwέzɣaz o bé *dwɛrɣás / *dwɛzɣás. Una teoria molt estesa relaciona el mot germànic amb el sànscrit dhvarás o ध्वरस्, designació d'un dèmon de sexe femení: cf. Monier-Williams Sanskrit-English Dictionary. El femení corresponent és: dyrgja; el diminutiu n'és dyrgill.
iþ micla men Brísinga, estrofa 13 de la Þrymskviða. Segons el Sǫrla þáttr, els quatre duergs que crearen el Brísingamen es deien Álfrigg, Dvalinn, Berlingr i Grérr. Al Sǫrla þáttr s'hi conta que quatre duergs feren l'oferta a la deessa Freyja de fer-li un torques si ella, en contraprestació, accedia a passar una nit amb cadascun quatre, cosa a la qual ella va accedir. Sǫrla þáttr.
Gustav Neckel (curador): Edda - die Lieder des Codex Regius nebst verwandten Denkmälern. Band 1: Text. Fünfte, verbesserte Auflage von Hans Kuhn. Heidelberg: Carl Winter Universitätsverlag, 1983, pàg. 12. ISBN 3-533-03081-4. N'existeix una versió online de lliure accés, consultable a: Edda.
Paracelsus: Liber de nymphis, sylphis, pygmaeis et salamandris et de caeteris spiritibus. Nissae Silesiorum, 1566. Theophrast von Hohenheim: Das Buch von den Nymphen, Sylphen, Pygmaeen, Salamandern und den übrigen Geistern. Marburg an der Lahn: Basilisken-Presse, 2003 (Faks. der Ausg. Basel, 1590 / übertr. und mit einem Nachw. vers. von Gunhild Pörksen). ISBN 978-3-925347-68-9. Le livre des nymphes, des sylphes, des pygmées, des salamandres et de tous les autres esprits de Théophraste de Hohenheim (1493-1541) dit PARACELSE. Trad. de l'all. et intr. par Sylvie Paris. Nîmes: Lacour, 1998. ISBN 2-84406-026-9 i ISBN 978-2-84406-026-6. Una versió castellana del tractat paracelsià es pot consultar online a Theophrastus Bombast von Hoheneim (Paracelso): Tratado de las Ninfas, los Silfos, los Pigmeos, las Salamandras y otros seresArxivat 2017-03-29 a Wayback Machine.
