El nom aclaparadorament més habitual en les inscripcions és Sisenna Estatili Taure, amb un ús del cognomen matern com a praenomen poc habitual, però propi de l'època julioclàudia, i emprat per distingir-lo dels germans. No obstant això, no és descartable que ocasionalment també fes servir el praenomen de Titus (Titus Estatili Taure Sisenna), esmentat d'altra banda per Cassi Dió, atès que els seus lliberts portaven aquest praenomen. Vid. «Statilius 33». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
