Diccionari medicobiològic, històric i etimològic. tròpic, caArxivat 2016-08-20 a Wayback Machine. trop(o)- τρόπος gr. ‘canvi’, ‘gir’ + -ik-os/-ik-ē gr. Lleng. base: gr. Antiga amb canvi de significat. En gr. tropik-ós/-ē/-on τροπικ-ός/-ή/-όν ‘del solstici’ des d'Aristòtil, , més tard en incorporà el significat en retòrica de ‘relatiu a una figura’; ambdós significats passaren al llat. tropic-us/-a/-um. Consultat el 16 de febrer de 2017.
free.fr
cura.free.fr
Tetrabiblos III. 1 (Loeb: p. 225). Aquesta explicació es reflectí en les discussions posteriors sobre per què el moment del naixement és més fiable, tot i que no separat, del moment de la concepció. Per exemple, Johannes Kepler seguí Ptolemeu quan escrigué en Tertius interveniens (1610): «Quan la vida d'un ésser humà s'encén per primera volta, quan ja té la seua i no pot romandre a l'úter, llavors rep un caràcter i una empremta de totes les configuracions celestes, o de les imatges dels raigs que s'intersecten en la terra; i els reté fins a la tomba». vegeu 7. 1 dels Translated excerpts pel Dr. Kenneth G. Negus en Cura. Consultat el 18 de febrer de 2017.
Elements of Astrology (1898) p. 7. Broughton describe su valor para los astrólogos como «uno de los mejores libros que el estudiante debe leer y que es el más esencial» p. v.
Pecker, 2001, p. 311. La mayoría de las fuentes modernas fechan el tiempo más probable de vida de Ptolomeo c. 90-c. 168.Robbins dice que entre el 100 y el 178 ('Introduction', I p. viii). Mark Smith también apunta a las cifras dadas por Robbins: «Se dice que vivió hasta los 78 años y sobrevivió al reinado del sucesor de Antonio Pío: Marco Aurelio (161-180). Estas dos afirmaciones, si son ciertas, nos conducirían a fechar la muerte de Ptolomeo no solo en algún momento dentro de ese lapso, sino que probablemente hacia el final.
Tot i que la taxa de revolució és sols 1° cada 72 anys, se suma durant llargs períodes. Quasi 2.000 anyos han passat des que Ptolemeu escrigué Tetrabiblos, i el desplaçament s'acosta ara a la distància de tot un signe del zodíac. El cicle es completa durant el curs de 26.000 anys. Vegeu Evans, 1998p. 245 ss.
Robbins, 1940, Introducción del traductor, II, p. xii. Son frecuentes las analogías de importancia entre el Tetrabiblos de la astrología y la Biblia en el cristianismo. Véase, por ejemplo:
Pecker, 2001, p. 311. La mayoría de las fuentes modernas fechan el tiempo más probable de vida de Ptolomeo c. 90-c. 168.Robbins dice que entre el 100 y el 178 ('Introduction', I p. viii). Mark Smith también apunta a las cifras dadas por Robbins: «Se dice que vivió hasta los 78 años y sobrevivió al reinado del sucesor de Antonio Pío: Marco Aurelio (161-180). Estas dos afirmaciones, si son ciertas, nos conducirían a fechar la muerte de Ptolomeo no solo en algún momento dentro de ese lapso, sino que probablemente hacia el final.
Tetrabiblos I. 2 (Loeb: p. 19): «[...] no convendría desechar todo pronóstico de este carácter porque a veces se puede estar equivocado, pues no desacreditamos el arte del piloto por sus muchos errores. Pero como cuando las afirmaciones son grandes y también cuando son divinas, debemos acoger lo que es posible y pensar lo suficiente».
Ciceró (c. 45 ae)II. 25, 54. p. 433: «¿Per què ens adverteixen de coses que no podem evitar? ¿Per què, fins i tot un mortal, amb sentit propi del deure, no adverteix els seus amics dels imminents desastres dels quals no podran escapar de cap manera?
Tetrabiblos I. 8 (Loeb: p. 45). El primer trimestre del ciclo sinódico trae una mayor cantidad de humedad; el segundo aumenta el calor; el tercero, en el que el ciclo retrocede, retira la humedad y aporta un énfasis adicional de sequedad; y el cuarto, cerrando el ciclo, retira el calor y trae un mayor hincapié en la frialdad.
Ptolomeo describió solo a Cáncer y a Capricornio como «tropical» y se refirió a Àries i Balança, los signos de la primavera y el otoño, respectivamente; como los signos equinocciales. Por lo general, otros autores antiguos se refirieron a los cuatro como tropicales, para distinguirlos de los signos «fijos», Taure, Lleó, Escorpió i Aquari, que indican las estaciones dichas y los signos «mutables» o «bicorpóreos»: Gèminis, Verge, Sagitari i Pisces, que Ptolomeo dice que se llaman así porque «comparten, por así decirlo, al final y al principio, las propiedades naturales de los dos estados del clima». (I. 11, Loeb: p. 69).
Tetrabiblos I. 11 (Loeb: p. 67): «Ellos han recibido su nombre de lo que ocurre en ellos, porque el Sol se vuelve cuando está al principio de estos signos e invierte su progreso latitudinal, causando el verano en Cáncer y el invierno en Capricornio».
Una nota al peu en l'edició de Robbins ofereix l'explicació de Gerolamo Cardano que el «món habitat» de Ptolemeu es concebé «com un trapezi, més estret a la part nord que al sud i limitat per arcs, dividit en quadrants per les línies nord-sud i est-oest, les «parts més properes al centre» són marcades per línies que uneixen els caps dels dos darrers, dividint cada quadrant i produint-ne quatre triangles rectangles al centre. Robbins, 1940, p .129, n. 2).
Tetrabiblos II. 9 (Loeb: p. 193): «Perquè si n'apareixen negres o lívids indiquen els efectes que s'esmentaren en relació amb a naturalesa de Saturn; si són blancs com els de Júpiter; si són rogencs com Mart; si són grocs com Venus; i si són jaspiats com Mercuri. Si el color característic sembla cobrir tot el cos de la llumenera o tota la regió que l'envolta, l'esdeveniment previst afectarà la majoria de les zones dels països; però si és en alguna altra àrea, només afectarà aquella part contra la qual s'inclina el fenomen».
Tetrabiblos III. 1 (Loeb: p. 225). Aquesta explicació es reflectí en les discussions posteriors sobre per què el moment del naixement és més fiable, tot i que no separat, del moment de la concepció. Per exemple, Johannes Kepler seguí Ptolemeu quan escrigué en Tertius interveniens (1610): «Quan la vida d'un ésser humà s'encén per primera volta, quan ja té la seua i no pot romandre a l'úter, llavors rep un caràcter i una empremta de totes les configuracions celestes, o de les imatges dels raigs que s'intersecten en la terra; i els reté fins a la tomba». vegeu 7. 1 dels Translated excerpts pel Dr. Kenneth G. Negus en Cura. Consultat el 18 de febrer de 2017.
Diccionari medicobiològic, històric i etimològic. tròpic, caArxivat 2016-08-20 a Wayback Machine. trop(o)- τρόπος gr. ‘canvi’, ‘gir’ + -ik-os/-ik-ē gr. Lleng. base: gr. Antiga amb canvi de significat. En gr. tropik-ós/-ē/-on τροπικ-ός/-ή/-όν ‘del solstici’ des d'Aristòtil, , més tard en incorporà el significat en retòrica de ‘relatiu a una figura’; ambdós significats passaren al llat. tropic-us/-a/-um. Consultat el 16 de febrer de 2017.
worldcat.org
1). Ruis Piniés, Mònica; Gómez Muns, Susana (2016). Homenaje a Mercè Comes. — Coordenadas del Cielo y de la Tierra. Homenatges. Vol. 43. Barcelona, España: Universitat de Barcelona. p. 27 [25]. ISBN9788447536559. OCLC964680267.
