En lo infinitiu, parlant diem amà, diura (y no dir) -lus antichs dievan di-, conèixer, suplí, vent, patí. Cuant però encontra una vocal alhora pronunciem 'l r. No na vull saber arrés, amar a Déu, suplir una altra; y'l pòpul talvolta pronuncia suplí un altra. Adverteixi que los infinitius plans, és a saber, que tenan l'accent sobre la penúltima síl·laba, tots sa pronuncian am la r: conèixer, parèixer, etc. Lus truncats sens r (amà, deixà, bruixà, cremà) encuntrant vocal sa pronuncia : cremar a foc ardent, bruixar a foc lentu; ma'l r és tan dolsa i rodonal! La i de vaig, bruix, pareix, deix, etc. Non sa fa més entendra, y és mester conèixer l'ortographia antiga per saber escriura tals paraulas. Los altrus, com veura, caura, rebra, treura (lo traure actual de vosaltras), los pronunciam com són escrits. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/41621/2/02.FBB_PART_I.pdf
