Anarquisme (Catalan Wikipedia)

«La insumisión voluntaria: El anarquismo individualista español durante la Dictadura y la Segunda República (1923–1938)» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-18. [Consulta: 3 desembre 2013].
«La insumisión voluntaria: El anarquismo individualista español durante la Dictadura y la Segunda República (1923–1938)» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-18. [Consulta: 3 desembre 2013]. «Proliferarán así diversos grupos que practicarán el excursionismo, el naturismo, el nudismo, la emancipación sexual o el esperantismo, alrededor de asociaciones informales vinculadas de una manera o de otra al anarquismo. Precisamente las limitaciones a las asociaciones obreras impuestas desde la legislación especial de la Dictadura potenciarán indirectamente esta especie de asociacionismo informal en que confluirá el movimiento anarquista con esta heterogeneidad de prácticas y tendencias. Uno de los grupos más destacados, que será el impulsor de la revista individualista Ética será el Ateneo Naturista Ecléctico, con sede en Barcelona, con sus diferentes secciones la más destacada de las cuales será el grupo excursionista Sol y Vida.»

againstallauthority.org

Schuster, Eunice Minette. «Native American Anarchism: A Study of Left-Wing American Individualism» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-02-13. [Consulta: 3 desembre 2013].

ainfos.ca

Black, Joe. «Anarchism, insurrections and insurrectionalism» (en anglès). Ainfos.ca, 19-07-2006.

amazon.co.uk

Anarchism, The New Encyclopedia of Social Reform (1908).

anarchopedia.org

spa.anarchopedia.org

«Anarcopunk». Arxivat de l'original el 2009-11-09. [Consulta: 5 març 2014].

anarkismo.net

Dielo Trouda group [11 març 2007]. Organizational Platform of the General Union of Anarchists (Draft). Italy: FdCA, 2006 [Consulta: 24 octubre 2006].

antorcha.net

Taiji Yamaga y su versión del Tao Te King (castellà)
Definición de Anarquismo para la Enciclopedia Británica, de Piotr Kropotkin(castellà)
Hamon, Agustín. «La revolución a través de los siglos» (en castellà), desembre 2003. [Consulta: 22 juny 2013].
Victor Garcia. La internacional obrera. Breve recuento histórico del desarrollo de la Primera Internacional Segunda edición cibernética, enero del 2003. Data de consulta: 30/7/2013. (castellà)

archive.org

AAVV. Anarquisme i alliberament nacional. ISBN 978-84-96044-90-6.

boogieonline.com

Russell, Dean. Who is a Libertarian? Arxivat 2017-08-26 a Wayback Machine., Foundation for Economic Education, "Ideas on Liberty," May 1955.(anglès)

britannica.com

Malatesta, Errico «Towards Anarchism». MAN!. International Group of San Francisco [Los Angeles]. OCLC: 3930443.Agrell, Siri «Working for The Man». The Globe and Mail, 14-05-2007 [Consulta: 14 abril 2008].«Anarchism». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Premium Service, 2006. Arxivat de l'original el 14 Desembre 2006. [Consulta: 29 agost 2006]. «Anarchism». The Shorter Routledge Encyclopedia of Philosophy, 2005, pàg. 14. «L'anarquisme és l'opinió segons la qual una societat sense estat, o govern, és alhora possible i desitjable.» Els següents fonts citen l'anarquisme com una filosofia política: Mclaughlin, Paul. Anarchism and Authority. Aldershot: Ashgate, 2007, p. 59. ISBN 0-7546-6196-2. Johnston, R. The Dictionary of Human Geography. Cambridge: Blackwell Publishers, 2000, p. 24. ISBN 0-631-20561-6.
«Britannica Concise Encyclopedia». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 7 desembre 2006].

cazarabet.com

«Cazarabet conversa con... Javier Alcalde Villacampa». Cazarabet, 18-04-2022. [Consulta: 18 abril 2022].

club.fr

ytak.club.fr

Ytak, Cathy. «Anarchisme et naturisme, aujourd'hui.» (en francès). Arxivat de l'original el 2009-02-25. [Consulta: 3 desembre 2013]. «Les anarchistes individualistes du début du siècle l'avaient bien compris, et intégraient le naturisme dans leurs préoccupations. Il est vraiment dommage que ce discours se soit peu à peu effacé, d'antan plus que nous assistons, en ce moment, à un retour en force du puritanisme (conservateur par essence).»

cnt.es

archivo.cnt.es

«Listado de películas producidas durante la colectivización de la industria cinematográfica española» (en castellà). Archivo CNT. Arxivat de l'original el 2009-01-21. [Consulta: 4 març 2014].

commission-on-legal-pluralism.com

Daannaa, H.S. «The Acephalous Society and the Indirect Rule System in Africa: British Colonial Administrative Policy in Retrospect». Journal of Legal Pluralism and Unofficial Law, 34, 1994, pàg. 61-85.

doi.org

dx.doi.org

Kropotkin, Peter. Anarchism: A Collection of Revolutionary Writings. Courier Dover Publications, 2002, p. 5. ISBN 0-486-41955-X. R.B. Fowler «The Anarchist Tradition of Political Thought». Western Political Quarterly. University of Utah, 25, 4, 1972, pàg. 738–752. DOI: 10.2307/446800. ISSN: 0043-4078. JSTOR: 446800.

eldiplo.org

Assange, Julian. Cuando Google encontró a Wikileaks (en castellà). Paraguay: Capital Intelectual, 2014. ISBN 9788494207365. ^{[Enllaç no actiu]}

enlucha.info

almeralia.enlucha.info

«El movimiento libertario en Italia» (en castellà). Bicicleta. Revista de comunicaciones libertarias, 1, novembre 1977. Arxivat de l'original el 2012-04-25 [Consulta: 3 desembre 2013]. «Los anarco-individualistas, G.I.A ... Una escisión de la FAI producida en el IX Congreso (Carrara, 1965) se produjo cuando un sector de anarquistas de tendencia humanista rechazan la interpretación que ellos juzgan disciplinaria del pacto asociativo clásico, y crean los GIA (Gruppi di Iniziativa Anarchica). Esta pequeña federación de grupos, hoy nutrida sobre todo de veteranos anarco-individualistas de orientación pacifista, naturista, etcétera defiende la autonomía personal y rechaza a rajatabla toda forma de intervención en los procesos del sistema, como sería por ejemplo el sindicalismo. Su portavoz es L'Internazionale con sede en Ancona. La escisión de los GIA prefiguraba, en sentido contrario, el gran debate que pronto había de comenzar en el seno del movimiento» Arxivat 2012-04-25 a Wayback Machine.

etymonline.com

«Anarchy» (en anglès). Online Etimology Dictionary. [Consulta: 22 juny 2013].

fdca.it

Gruppo Comunista Anarchico di Firenze «Anarchist Communism & Libertarian Communism». L'informatore di parte, 4, octubre 1979. «The terms libertarian communism and anarchist communism thus became synonymous within the international anarchist movement as a result of the close connection they had in Spain (with libertarian communism becoming the prevalent term).»

files.wordpress.com

anarkobiblioteka3.files.wordpress.com

Morris, Brian. Antropología y anarquismo: afinidades electivas a Anarquismo y Antropología. Relaciones e influencias mutuas entre la antropología social y el pensamiento libertario. Beltrán Roca Martínez (Coord.) (en castellà). 2a. Madrid: La Malatesta, 2010, p. 35-50. ISBN 978-84-934762-3-6.

juancarloslemusstave.files.wordpress.com

Chomsky, Noam. Ilusiones Necesarias. El control del pensamiento en las sociedades democráticas. (en castellà). Libertarias-Prodhufi, 1989 (1992 en castellà). ISBN 9788487095900.

google.cat

books.google.cat

(Woodcock 2004), "Prologue"
"Els anarquistes rebutgen l'Estat, com veurem més endavant. Però afirmar que aquest aspecte central de l'anarquisme és definitiu és vendre curt l'anarquisme."Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 28 Arxivat 2022-04-07 a Wayback Machine.
"L'autoritat es defineix en termes del dret a exercir el control social (com s'analitza en la "sociologia del poder") i el correlatiu deure d'obeir (com s'analitza en la "filosofia de la raó pràctica"). L'anarquisme es distingeix, filosòficament, pel seu escepticisme cap a aquest tipus de relacions morals-pel seu qüestionament de les afirmacions fetes per aquesta poder normatiu- i, a la pràctica, pel seu desafiament als poders "autoritatius" que no poden justificar les seves afirmacions i que per tant es consideren il·legítimes o sense fonament moral."Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 1 Arxivat 2022-04-07 a Wayback Machine.
From Politics Past to Politics Future: An Integrated Analysis of Current and Emergent Paradigms Alan James Mayne Published 1999 Greenwood Publishing Group 316 pages ISBN 0-275-96151-6. Books.google.com, 1999. ISBN 978-0-275-96151-0 [Consulta: 20 setembre 2010].
Anarchism for Know-It-Alls By Know-It-Alls For Know-It-Alls, For Know-It-Alls Published by Filiquarian Publishing, LLC., 2008 ISBN 1-59986-218-2, 9781599862187 72 pages. Books.google.com, 2008-01. ISBN 978-1-59986-218-7 [Consulta: 20 setembre 2010]. ^{[Enllaç no actiu]}
Perlin, Terry M. Contemporary Anarchism (en anglès). New Brunswick, NJ: Transaction Books, 1979. ^{[Enllaç no actiu]}
Pepper, David. Modern Environmentalism (en anglès). Routledge, 1996, p. 44. ^{[Enllaç no actiu]}
Adams, Ian. Political Ideology Today (en anglès). Manchester University Press, 2001, p. 130. ^{[Enllaç no actiu]}
Navarro Navarro, Francisco Javier. A la revolución por la cultura: Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939. Universitat de València, 2004.

i-studies.com

Nyberg, Svein Olav «The union of egoists». Non Serviam. Svein Olav Nyberg [Oslo, Norway], 1, pàg. 13–14. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2010. OCLC: 47758413 [Consulta: 1r setembre 2012]. Arxivat 7 de desembre 2010 a Wayback Machine.

iaf-ifa.org

«IAF principles». International of Anarchist Federations. Arxivat de l'original el 5 de gener 2012. [Consulta: 30 juliol 2013]. «La IAF - IFA lluita per: l'abolició de totes les formes d'autoritat ja sigui econòmica, política, social, religiósa, cultural o sexual.»

infoshop.org

«J.3.2 What are "synthesis" federations?» (en anglès). An Anarchist FAQ. Arxivat de l'original el 2010-10-07. [Consulta: 11 desembre 2013].
«J.3.2 What are "synthesis" federations?» (en anglès). An Anarchist FAQ. Arxivat de l'original el 2010-10-07. [Consulta: 11 desembre 2013]. «Most national sections of the International Anarchist Federation (IFA) are good examples of successful federations which are heavily influenced by "synthesis" ideas (such as the French and Italian federations).»

insurgentdesire.org.uk

McQuinn, Jason. «Post-Left Anarchy: Leaving the Left Behind Prologue to Post-Left Anarchy» (en anglès).
«Some Notes on Insurrectionary Anarchism» (en anglès). Venomous Butterfly and Willful Disobedience.

jstor.org

Kropotkin, Peter. Anarchism: A Collection of Revolutionary Writings. Courier Dover Publications, 2002, p. 5. ISBN 0-486-41955-X. R.B. Fowler «The Anarchist Tradition of Political Thought». Western Political Quarterly. University of Utah, 25, 4, 1972, pàg. 738–752. DOI: 10.2307/446800. ISSN: 0043-4078. JSTOR: 446800.

links.jstor.org

Miller, David «Anarchism» (en anglès). American Political Science Review. Wayne Gabardi, 80, 1, Mar 1986, pàg. 300-302 [Consulta: 20 novembre 2013].

libcom.org

Bookchin, Murray. «2. Individualist Anarchism and Reaction». A: Social Anarchism or Lifestyle Anarchism – An Unbridgeable Chasm (en anglès).
«Anarchist communism – an introduction» (en anglès). Libcom.org. «Anarchist communism is also known as anarcho-communism, communist anarchism, or, sometimes, libertarian communism.»
Fontenis, Georges. «Manifesto of Libertarian Communism». libcom.org. «The 'Manifesto of Libertarian Communism' was written in 1953 by Georges Fontenis for the Federation Communiste Libertaire of France. It is one of the key texts of the anarchist-communist current.»
«Camus, Albert and the anarchists» (en anglès). libcom.org.

libertarian-labyrinth.org

Anarchism, The New Encyclopedia of Social Reform (1908).
William Bailie, Josiah Warren: The First American Anarchist – A Sociological Study, Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine. Boston: Small, Maynard & Co., 1906, p. 20

marx.org

"What do I mean by individualism? I mean by individualism the moral doctrine which, relying on no dogma, no tradition, no external determination, appeals only to the individual conscience."Mini-Manual of Individualism by Han Ryner

marxists.org

Malatesta, Errico «Towards Anarchism». MAN!. International Group of San Francisco [Los Angeles]. OCLC: 3930443.Agrell, Siri «Working for The Man». The Globe and Mail, 14-05-2007 [Consulta: 14 abril 2008].«Anarchism». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Premium Service, 2006. Arxivat de l'original el 14 Desembre 2006. [Consulta: 29 agost 2006]. «Anarchism». The Shorter Routledge Encyclopedia of Philosophy, 2005, pàg. 14. «L'anarquisme és l'opinió segons la qual una societat sense estat, o govern, és alhora possible i desitjable.» Els següents fonts citen l'anarquisme com una filosofia política: Mclaughlin, Paul. Anarchism and Authority. Aldershot: Ashgate, 2007, p. 59. ISBN 0-7546-6196-2. Johnston, R. The Dictionary of Human Geography. Cambridge: Blackwell Publishers, 2000, p. 24. ISBN 0-631-20561-6.
Guillaume, James. «Ideas on Social Organization», 1876.

mises.org

McElroy, Wendy. «The culture of individualist anarchist in Late-nineteenth century America» (pdf) (en anglès).

naturismo.org

Ortega, Carlos «Anarchism – Nudism, Naturism». Revista ADN, 2003.

ncc-1776.org

«The Free Love Movement and Radical Individualism» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-06-14. [Consulta: 3 desembre 2013].

nestormakhno.info

Truda, Delo. «The Organizational Platform of the Libertarian Communists». «In 1926 a group of exiled Russian anarchists in France, the Delo Truda (Workers' Cause) group, published this pamphlet. It arose not from some academic study but from their experiences in the 1917 Russian revolution.»
Makhno, Mett, Arshinov, Valevski, Linski (Dielo Trouda). "The Organizational Platform of the Libertarian Communists". 1926. Constructive Section: available here http://www.nestormakhno.info/english/platform/constructive.htm

nodo50.org

«Anarĥiisto proponis Esperanton al la Komunista Internacio». [Consulta: 5 novembre 2017].
(esperanto) Firth, Will. «Esperanto kaj anarkiismo» (en esperanto). Maldekstro kaj Esperanto. nodo50.org. [Consulta: 15 agost 2011].
«Esperanto y anarquismo» (en castellà, esperanto, alemany, anglès, polonès i txec). [Consulta: 14 setembre 2014].
«Ekintza Zuzena - Notas de libertad». Arxivat de l'original el 2011-05-15. [Consulta: 15 maig 2011].

panarchy.org

Ward, Colin. «Anarchism as a Theory of Organization», 1966. Arxivat de l'original el 25 Març 2010. [Consulta: 1r març 2010].

pitzer.edu

dwardmac.pitzer.edu

«Anarchism and Communism». Northeastern Anarchist, 4, 1922.
Baginski, Max «Stirner: The Ego and His Own» (en anglès). Mother Earth, 2, 3, maig 1907. «Modern Communists are more individualistic than Stirner. To them, not merely religion, morality, family and State are spooks, but property also is no more than a spook, in whose name the individual is enslaved – and how enslaved! ... Communism thus creates a basis for the liberty and Eigenheit of the individual. I am a Communist because I am an Individualist. Fully as heartily the Communists concur with Stirner when he puts the word take in place of demand – that leads to the dissolution of property, to expropriation. Individualism and Communism go hand in hand.»

pol-len.cat

Borràs Abelló, Jordi. Warcelona. Barcelona: Pol·len Edicions, 2013. ISBN 9788486469511.

ppu.org.uk

Ostergaard, Geoffrey. «Resisting the Nation State, the pacifist and anarchist tradition». Ppu.org.uk, 06-08-1945. Arxivat de l'original el 14 de maig 2011. [Consulta: 20 setembre 2010].

quijotelibros.com.ar

«Surrealismo y anarquismo - Proclamas surrealistas» (PDF). Arxivat de l'original el 2012-01-21. [Consulta: 5 març 2014].

recollectionbooks.com

«The "Illegalists"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-09-08. [Consulta: 3 desembre 2013].

reocities.com

«My perspectives». Willful Disobedience, 2, 12. Arxivat de l'original el 2010-12-02 [Consulta: 10 desembre 2013]. «I see the dichotomies made between individualism and communism, individual revolt and class struggle, the struggle against human exploitation and the exploitation of nature as false dichotomies and feel that those who accept them are impoverishing their own critique and struggle.» Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.

schoolnet.co.uk

spartacus.schoolnet.co.uk

John Simkin. Setembre 1997-juny 2013. Spartacus Educational Website Arxivat 2013-05-17 a Wayback Machine. Data de consulta: 31/7/2013. (anglès)

seunfakze.wordpress.com

Ayittey, G.N. «STATELESS SOCIETIES: The Igbo, the Fulani, the Somali». A New Nigeria. [Consulta: 22 juny 2015].

slate.com

«What do anarchists want from us?» (en anglès). Slate.com. [Consulta: 29 desembre 2010].

soliobrera.org

Roselló, Jose María. El naturismo libertario en la península ibérica (1890-1939).

tarpley.net

Webster G. Tarpley; Anton Chaitkin. George Bush: The Unauthorized Biography (en anglès), 1990-2010?.

theanarchistlibrary.org

«	A final de segle a França, Sébastien Faure va prendre una paraula utilitzada el 1858 per Joseph Dejacque per a utilitzar-la al títol d'un diari, Le Libertaire. Avui dia els termes «anarquista» i «llibertari» són intercanviables.	»
— Guérin, Daniel. «Anarchism: From Theory to Practice» (en anglès).

Andrej Grubacic i David Graeber. Anarchism, Or The Revolutionary Movement Of The Twenty-first Century (en anglès). The Anarchist Library Anti-Copyright (31/8/2017), 2004.
"És per això que l'anarquia, quan es treballa per destruir l'autoritat en tots els seus aspectes, quan s'exigeix la derogació de les lleis i la supressió del mecanisme que serveix per imposar-les, quan es nega tota organització jeràrquica i predica l'acord lliure - al mateix temps s'esforça per mantenir i ampliar el nucli preciós dels costums socials, sense els quals cap societat humana o animal pot existir." Peter Kropotkin. Anarchism: its philosophy and ideal
"Els anarquistes s'oposen a l'autoritat irracional (per exemple, il·legítima), en altres paraules, la jerarquia - jerarquia és la institucionalització de l'autoritat dins d'una societat." [1]Arxivat 2012-06-15 a Wayback Machine. "B.1 Why are anarchists against authority and hierarchy?" in An Anarchist FAQ
"En una societat desenvolupada en aquest sentit, les associacions voluntàries que ja ara comencen a cobrir tots els camps de l'activitat humana tindrien una extensió encara més gran per tal de substituir l'Estat en totes les seves funcions." [2]Peter Kropotkin. "Anarchism" from the Encyclopædia Britannica
L'anarquista individualista Benjamin Tucker defineix l'anarquisme com a oposició a l'autoritat de la següent manera "Van trobar que s'havien d'apartar a la dreta o a l'esquerra, - seguir la ruta de l'autoritat o el camí de la llibertat. Marx va seguir la primera, Warren i Proudhon l'altre. Així van néixer socialisme d'estat i anarquisme ... L'autoritat, pren moltes formes, però, en termes generals, els seus enemics es divideixen en tres classes: primer, els que li avorreixen tant com a mitjà i com un fi, oposant-se a ella obertament, de forma declarada, amb sinceritat, de manera coherent, universal, en segon lloc, els que professen creure en ella com un mitjà de progrés, però que l'accepten només en el que pensen que afavorirà els seus propis interessos egoistes, renunciant a ella i a les seves benediccions per a la resta del món, en tercer lloc, aquells que desconfien d'ella com un mitjà de progrés, creient en ella només com una finalitat que s'obtinga aixefant-la, violant-la i ultratjant-la. Aquestes tres fases de l'oposició a la Llibertat es van reunir a gairebé totes les esferes del pensament i de l'activitat humana. Bones representants de la primera es veuen a l'Església catòlica i l'autocràcia russa, de la segona, a l'Església Protestant i l'escola de Manchester de la política i l'economia política, de la tercera, en l'ateisme de Gambetta i el socialisme de Karl Marx" Benjamin Tucker. Individual Liberty.
"Els anarquistes van ser unànimes a sotmetre el socialisme autoritari a una allau de crítiques severes. En el moment en què es van fer els atacs violents i satírica aquests no van ser del tot ben fonamentats, per a aquells als quals van abordar van ser ja sigui primitius o comunistes "vulgars", el pensament no havia estat fertilitzat per l'humanisme marxista, o bé, en el cas de Marx i Engels mateixos, no com s'estableix en el control de l'autoritat i de l'estat com els anarquistes asseguraven." Daniel Guerin, Anarchism: From Theory to Practice (Nova York: Monthly Review Press, 1970)
Berkman, Alexander. «What Is Communist Anarchism?» (en anglès). «La revolutió aboleix la propietat privada dels mitjans de producció i distribució, i amb ella s'acaba el negoci capitalista. Les possessions personals queden limitades només en les coses que utilitzes. Així, el teu rellotge és teu, però la fàbrica de rellotges pertany al poble.»
Després d'analitzar el punt de vista de l'insurrecionalista Luigi Galleani sobre l'anarcocomunisme, l'anarcocomunista postesquerra Bob Black va arribar a dir que "el comunisme és la realització final de l'individualisme... L'aparent contradicció entre l'individualisme i el comunisme no és més que una manca de comprensió d'ambdós ... La subjectivitat és també objectiva: l'individu és realment subjectiu. No té sentit parlar de 'prioritzar emfàticament allò social per davant d'allò individual' ... És com parlar de prioritzar la gallina per davant de l'ou. L'anarquia és un 'mètode d'individualització'. Intenta combinar el major desenvolupament personal amb la major unitat comunal." Black, Bob. «Nightmares of Reason» (en anglès).
Novatore, Renzo. «Towards the creative Nothing».
Kropotkin, Piotr. Communism and Anarchy (en anglès). «Communism is the one which guarantees the greatest amount of individual liberty – provided that the idea that begets the community be Liberty, Anarchy ... Communism guarantees economic freedom better than any other form of association, because it can guarantee wellbeing, even luxury, in return for a few hours of work instead of a day's work.»
Truda, Dielo. Organisational Platform of the Libertarian Communists (en anglès). «This other society will be libertarian communism, in which social solidarity and free individuality find their full expression, and in which these two ideas develop in perfect harmony.»
Kropotkin, Peter. «Chapter 41: The "Anarchists"». A: The Great French Revolution 1789–1793 (en anglès).
Pengam, Alain. Anarchist-Communism (en anglès).
Bookchin, Murray. To Remember Spain: The Anarchist and Syndicalist Revolution of 1936 (en anglès). «This process of education and class organization, more than any single factor in Spain, produced the collectives. And to the degree that the CNT-FAI (for the two organizations became fatally coupled after July 1936) exercised the major influence in an area, the collectives proved to be generally more durable, communist and resistant to Stalinist counterrevolution than other republican-held areas of Spain.»
Bookchin, Murray. To Remember Spain: The Anarchist and Syndicalist Revolution of 1936 (en anglès).
Faure, Sébastien. Libertarian Communism. «The remedy has been found: libertarian communism.»

theglobeandmail.com

Malatesta, Errico «Towards Anarchism». MAN!. International Group of San Francisco [Los Angeles]. OCLC: 3930443.Agrell, Siri «Working for The Man». The Globe and Mail, 14-05-2007 [Consulta: 14 abril 2008].«Anarchism». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Premium Service, 2006. Arxivat de l'original el 14 Desembre 2006. [Consulta: 29 agost 2006]. «Anarchism». The Shorter Routledge Encyclopedia of Philosophy, 2005, pàg. 14. «L'anarquisme és l'opinió segons la qual una societat sense estat, o govern, és alhora possible i desitjable.» Els següents fonts citen l'anarquisme com una filosofia política: Mclaughlin, Paul. Anarchism and Authority. Aldershot: Ashgate, 2007, p. 59. ISBN 0-7546-6196-2. Johnston, R. The Dictionary of Human Geography. Cambridge: Blackwell Publishers, 2000, p. 24. ISBN 0-631-20561-6.

traficantes.net

Polanyi, Karl. La Gran Transformación. Crítica al liberalismo económico. (en castellà). Barcelona; Madrid: Virus; La Piqueta, 1944(original), p. 474+-. ISBN 978-84-92559-67-1 (Virus).

viruseditorial.net

Diez, Xavier. El pensament polític de Salvador Seguí. La Torre de Claramunt, Barcelona: Virus, 2016, p. 272. ISBN 978-84-92559-72-5.
Urtubia, Lucio. Mi Utopía Vivida (en castellà). Txalaparta, 2011, p. 340. ISBN 978-84-15313-52-6.
Prado, Abdennur. El islam como anarquismo místico (en castellà). La Torre de Claramunt: Virus, 2010, p. 102. ISBN 978-84-92559-29-9.
Graeber, David. Fragmentos de Antropología Anarquista (en castellà). Barcelona: Virus, 2011, p. 120. ISBN 978-84-92559-22-0.
Ibáñez, Tomás. Anarquismos a contratiempo (en castellà). Barcelona: Virus, 2017, p. 400. ISBN 978-84-92559-75-6.
AA.VV.. Hacia nuevas instituciones democráticas (en castellà). Madrid: Fundación de los Comunes, 2016, p. 188. ISBN 978-84-944600-2-9.
Diez, Xavier. El anarquismo individualista en España (1923–1939) (pdf) (en castellà). Virus Editorial, 2007, p. 143 [Consulta: 28 desembre 2021]. Arxivat 2012-03-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-08. [Consulta: 3 desembre 2013].

web.archive.org

Russell, Dean. Who is a Libertarian? Arxivat 2017-08-26 a Wayback Machine., Foundation for Economic Education, "Ideas on Liberty," May 1955.(anglès)
Apuntes sobre el pacifismo en las religiones: Lao Tsé y Mo Ti, per Kike Sáez Palazón (castellà)
John Simkin. Setembre 1997-juny 2013. Spartacus Educational Website Arxivat 2013-05-17 a Wayback Machine. Data de consulta: 31/7/2013. (anglès)
«IAF principles». International of Anarchist Federations. Arxivat de l'original el 5 de gener 2012. [Consulta: 30 juliol 2013]. «La IAF - IFA lluita per: l'abolició de totes les formes d'autoritat ja sigui econòmica, política, social, religiósa, cultural o sexual.»
"Els anarquistes s'oposen a l'autoritat irracional (per exemple, il·legítima), en altres paraules, la jerarquia - jerarquia és la institucionalització de l'autoritat dins d'una societat." [1]Arxivat 2012-06-15 a Wayback Machine. "B.1 Why are anarchists against authority and hierarchy?" in An Anarchist FAQ
Malatesta, Errico «Towards Anarchism». MAN!. International Group of San Francisco [Los Angeles]. OCLC: 3930443.Agrell, Siri «Working for The Man». The Globe and Mail, 14-05-2007 [Consulta: 14 abril 2008].«Anarchism». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Premium Service, 2006. Arxivat de l'original el 14 Desembre 2006. [Consulta: 29 agost 2006]. «Anarchism». The Shorter Routledge Encyclopedia of Philosophy, 2005, pàg. 14. «L'anarquisme és l'opinió segons la qual una societat sense estat, o govern, és alhora possible i desitjable.» Els següents fonts citen l'anarquisme com una filosofia política: Mclaughlin, Paul. Anarchism and Authority. Aldershot: Ashgate, 2007, p. 59. ISBN 0-7546-6196-2. Johnston, R. The Dictionary of Human Geography. Cambridge: Blackwell Publishers, 2000, p. 24. ISBN 0-631-20561-6.
"Els anarquistes rebutgen l'Estat, com veurem més endavant. Però afirmar que aquest aspecte central de l'anarquisme és definitiu és vendre curt l'anarquisme."Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 28 Arxivat 2022-04-07 a Wayback Machine.
"L'autoritat es defineix en termes del dret a exercir el control social (com s'analitza en la "sociologia del poder") i el correlatiu deure d'obeir (com s'analitza en la "filosofia de la raó pràctica"). L'anarquisme es distingeix, filosòficament, pel seu escepticisme cap a aquest tipus de relacions morals-pel seu qüestionament de les afirmacions fetes per aquesta poder normatiu- i, a la pràctica, pel seu desafiament als poders "autoritatius" que no poden justificar les seves afirmacions i que per tant es consideren il·legítimes o sense fonament moral."Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 1 Arxivat 2022-04-07 a Wayback Machine.
Ward, Colin. «Anarchism as a Theory of Organization», 1966. Arxivat de l'original el 25 Març 2010. [Consulta: 1r març 2010].
Nyberg, Svein Olav «The union of egoists». Non Serviam. Svein Olav Nyberg [Oslo, Norway], 1, pàg. 13–14. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2010. OCLC: 47758413 [Consulta: 1r setembre 2012]. Arxivat 7 de desembre 2010 a Wayback Machine.
William Bailie, Josiah Warren: The First American Anarchist – A Sociological Study, Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine. Boston: Small, Maynard & Co., 1906, p. 20
Schuster, Eunice Minette. «Native American Anarchism: A Study of Left-Wing American Individualism» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-02-13. [Consulta: 3 desembre 2013].
«The Free Love Movement and Radical Individualism» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-06-14. [Consulta: 3 desembre 2013].
«La insumisión voluntaria: El anarquismo individualista español durante la Dictadura y la Segunda República (1923–1938)» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-18. [Consulta: 3 desembre 2013].
«El movimiento libertario en Italia» (en castellà). Bicicleta. Revista de comunicaciones libertarias, 1, novembre 1977. Arxivat de l'original el 2012-04-25 [Consulta: 3 desembre 2013]. «Los anarco-individualistas, G.I.A ... Una escisión de la FAI producida en el IX Congreso (Carrara, 1965) se produjo cuando un sector de anarquistas de tendencia humanista rechazan la interpretación que ellos juzgan disciplinaria del pacto asociativo clásico, y crean los GIA (Gruppi di Iniziativa Anarchica). Esta pequeña federación de grupos, hoy nutrida sobre todo de veteranos anarco-individualistas de orientación pacifista, naturista, etcétera defiende la autonomía personal y rechaza a rajatabla toda forma de intervención en los procesos del sistema, como sería por ejemplo el sindicalismo. Su portavoz es L'Internazionale con sede en Ancona. La escisión de los GIA prefiguraba, en sentido contrario, el gran debate que pronto había de comenzar en el seno del movimiento» Arxivat 2012-04-25 a Wayback Machine.
«La insumisión voluntaria: El anarquismo individualista español durante la Dictadura y la Segunda República (1923–1938)» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-18. [Consulta: 3 desembre 2013]. «Proliferarán así diversos grupos que practicarán el excursionismo, el naturismo, el nudismo, la emancipación sexual o el esperantismo, alrededor de asociaciones informales vinculadas de una manera o de otra al anarquismo. Precisamente las limitaciones a las asociaciones obreras impuestas desde la legislación especial de la Dictadura potenciarán indirectamente esta especie de asociacionismo informal en que confluirá el movimiento anarquista con esta heterogeneidad de prácticas y tendencias. Uno de los grupos más destacados, que será el impulsor de la revista individualista Ética será el Ateneo Naturista Ecléctico, con sede en Barcelona, con sus diferentes secciones la más destacada de las cuales será el grupo excursionista Sol y Vida.»
Ytak, Cathy. «Anarchisme et naturisme, aujourd'hui.» (en francès). Arxivat de l'original el 2009-02-25. [Consulta: 3 desembre 2013]. «Les anarchistes individualistes du début du siècle l'avaient bien compris, et intégraient le naturisme dans leurs préoccupations. Il est vraiment dommage que ce discours se soit peu à peu effacé, d'antan plus que nous assistons, en ce moment, à un retour en force du puritanisme (conservateur par essence).»
Diez, Xavier. El anarquismo individualista en España (1923–1939) (pdf) (en castellà). Virus Editorial, 2007, p. 143 [Consulta: 28 desembre 2021]. Arxivat 2012-03-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-08. [Consulta: 3 desembre 2013].
«The "Illegalists"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-09-08. [Consulta: 3 desembre 2013].
«My perspectives». Willful Disobedience, 2, 12. Arxivat de l'original el 2010-12-02 [Consulta: 10 desembre 2013]. «I see the dichotomies made between individualism and communism, individual revolt and class struggle, the struggle against human exploitation and the exploitation of nature as false dichotomies and feel that those who accept them are impoverishing their own critique and struggle.» Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.
Ostergaard, Geoffrey. «Resisting the Nation State, the pacifist and anarchist tradition». Ppu.org.uk, 06-08-1945. Arxivat de l'original el 14 de maig 2011. [Consulta: 20 setembre 2010].
«J.3.2 What are "synthesis" federations?» (en anglès). An Anarchist FAQ. Arxivat de l'original el 2010-10-07. [Consulta: 11 desembre 2013].
«J.3.2 What are "synthesis" federations?» (en anglès). An Anarchist FAQ. Arxivat de l'original el 2010-10-07. [Consulta: 11 desembre 2013]. «Most national sections of the International Anarchist Federation (IFA) are good examples of successful federations which are heavily influenced by "synthesis" ideas (such as the French and Italian federations).»
«Listado de películas producidas durante la colectivización de la industria cinematográfica española» (en castellà). Archivo CNT. Arxivat de l'original el 2009-01-21. [Consulta: 4 març 2014].
«Surrealismo y anarquismo - Proclamas surrealistas» (PDF). Arxivat de l'original el 2012-01-21. [Consulta: 5 març 2014].
«Anarcopunk». Arxivat de l'original el 2009-11-09. [Consulta: 5 març 2014].
«Ekintza Zuzena - Notas de libertad». Arxivat de l'original el 2011-05-15. [Consulta: 15 maig 2011].

worldcat.org

Malatesta, Errico «Towards Anarchism». MAN!. International Group of San Francisco [Los Angeles]. OCLC: 3930443.Agrell, Siri «Working for The Man». The Globe and Mail, 14-05-2007 [Consulta: 14 abril 2008].«Anarchism». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Premium Service, 2006. Arxivat de l'original el 14 Desembre 2006. [Consulta: 29 agost 2006]. «Anarchism». The Shorter Routledge Encyclopedia of Philosophy, 2005, pàg. 14. «L'anarquisme és l'opinió segons la qual una societat sense estat, o govern, és alhora possible i desitjable.» Els següents fonts citen l'anarquisme com una filosofia política: Mclaughlin, Paul. Anarchism and Authority. Aldershot: Ashgate, 2007, p. 59. ISBN 0-7546-6196-2. Johnston, R. The Dictionary of Human Geography. Cambridge: Blackwell Publishers, 2000, p. 24. ISBN 0-631-20561-6.
Kropotkin, Peter. Anarchism: A Collection of Revolutionary Writings. Courier Dover Publications, 2002, p. 5. ISBN 0-486-41955-X. R.B. Fowler «The Anarchist Tradition of Political Thought». Western Political Quarterly. University of Utah, 25, 4, 1972, pàg. 738–752. DOI: 10.2307/446800. ISSN: 0043-4078. JSTOR: 446800.
Godwin, William. Enquiry Concerning Political Justice and its Influence on Modern Morals and Manners. G.G. and J. Robinson, 1796. OCLC 2340417.
Nyberg, Svein Olav «The union of egoists». Non Serviam. Svein Olav Nyberg [Oslo, Norway], 1, pàg. 13–14. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2010. OCLC: 47758413 [Consulta: 1r setembre 2012]. Arxivat 7 de desembre 2010 a Wayback Machine.

yahoo.com

es.noticias.yahoo.com

«Yahoo! Noticias - Tres décadas sin el verbo libertario de Georges Brassens» (en castellà).

youtube.com

«Anonymous : Somos Legión» (en anglès (subt-cast)), 13-01-2013. [Consulta: 25 agost 2017].
Anarquisme a YouTube

zmag.org

«	El terme libertarian de la manera en la qual és utilitzada als EUA té un significat molt diferent del que va significar històricament i encara significa a la resta del món. Històricament, el moviment llibertari ha estat l'ala anti-estatista del moviment socialista. L'anarquisme socialista era socialisme llibertari. Als EUA, una societat molt més dominada pels negocis, la paraula té un significat diferent. Vol dir eliminar o reduir el control de l'Estat, principalment el control sobre les tiranies privades. Els llibertaris als EUA no diuen d'eliminar les corporacions. És una mena d'ultradretisme.	»
— Noam Chomsky, The Week Online Interviews Chomsky, Z Magazine.(anglès)