Tanmateix, existeix certa controvèrsia sobre l'antiguitat de les pintures patagónicas. Si bé la UNESCO reconeix que, part de les representacions de la Cova de les Mans i del Turó dels Indis (no totes), és superior als 10.000 anys i, per tant han de incloure en el concepte d'art paleolític, les úniques datacions segures són del 7.900 aC (per tant del Holocè), mentre que la resta s'han obtingut per inferències a través del mètode de difracció per raigs X (que no és, pròpiament, un mètode de datació com pot comprovar a la web Dating Rock ArtArxivat 2006-08-25 a Wayback Machine.)
Bednarik, Robert G. «The Earliest evidence of Paleoart article en PDF». Rock Art Research, Volum 20, 2003. Pàgines 89-135.
Bednarik, Robert G. «The Earliest evidence of Paleoart article en PDF». Rock Art Research, Volum 20, 2003. pàgines 98, 104 i 125.
Guy Straus, Lawrence «Crusade! Comments on R. G. Bednarik s 'The Earliest evidence of palaeoart' article en PDF». Rock Art Research, Volum 20, 2003. Pàgines 119-120.
web.archive.org
Tanmateix, existeix certa controvèrsia sobre l'antiguitat de les pintures patagónicas. Si bé la UNESCO reconeix que, part de les representacions de la Cova de les Mans i del Turó dels Indis (no totes), és superior als 10.000 anys i, per tant han de incloure en el concepte d'art paleolític, les úniques datacions segures són del 7.900 aC (per tant del Holocè), mentre que la resta s'han obtingut per inferències a través del mètode de difracció per raigs X (que no és, pròpiament, un mètode de datació com pot comprovar a la web Dating Rock ArtArxivat 2006-08-25 a Wayback Machine.)
F. Reygadas, M. L. Gutiérrez, E. Hambleton. «Història de l'arqueologia a la península de Baixa Califòrnia. L'estil Gran Mural a la Serra de Guadalupe, BCS. Llenços de pedra.» (en (castellà)). Arqueología mexicana.. Instituto Nacional de Antropología e Historia (Mexico) [Mèxic DF], XI, 2003, pàg. 33-51. ISSN: 0188-8218.
