Gairebé tres anys més tard, el 15 de juny de 1977, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Guerra Civil. El Partit Comunista d'Espanya i el seu aliat el PSUCvan obtenir el 9,33% dels votsArxivat 2016-07-17 a Wayback Machine., un resultat que es va considerar escàs pel qual havia estat el partit d'oposició millor organitzat durant la dictadura. No obstant això, seria arriscat dir que això fos resultat de l'atemptat contra la cafeteria Rolando. En aquests tres anys van canviar moltes coses a Espanya i és probable que influís més en la derrota del PCE l'elevada edat dels seus principals candidats (Santiago Carrillo, Dolores Ibárruri, Rafael Alberti…), que feien recordar als votants l'època de la Guerra Civil. Per contra, UCD i PSOE, els partits que van superar al PCE, presentaven candidats molt més joves que havien nascut després de la Guerra. Ja al maig de 1974, abans de l'atemptat, una petita enquesta de Cambio 16 (probablement, de poc valor representatiu) indicava que les principals preferències dels entrevistats que responien (només un 48% del total) es dirigien cap al socialisme, el Movimiento i la democràcia cristiana, per aquest ordre. El 19 d'abril de 1975, una enquesta amb 1.500 entrevistes publicada per El Europeo assenyalava com a opcions més populars als socialistes i els cristianodemòcratas. El comunisme no apareixia entre les principals preferències. Les enquestes són esmentades en Payne, pàg. 633.
web.archive.org
Gairebé tres anys més tard, el 15 de juny de 1977, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Guerra Civil. El Partit Comunista d'Espanya i el seu aliat el PSUCvan obtenir el 9,33% dels votsArxivat 2016-07-17 a Wayback Machine., un resultat que es va considerar escàs pel qual havia estat el partit d'oposició millor organitzat durant la dictadura. No obstant això, seria arriscat dir que això fos resultat de l'atemptat contra la cafeteria Rolando. En aquests tres anys van canviar moltes coses a Espanya i és probable que influís més en la derrota del PCE l'elevada edat dels seus principals candidats (Santiago Carrillo, Dolores Ibárruri, Rafael Alberti…), que feien recordar als votants l'època de la Guerra Civil. Per contra, UCD i PSOE, els partits que van superar al PCE, presentaven candidats molt més joves que havien nascut després de la Guerra. Ja al maig de 1974, abans de l'atemptat, una petita enquesta de Cambio 16 (probablement, de poc valor representatiu) indicava que les principals preferències dels entrevistats que responien (només un 48% del total) es dirigien cap al socialisme, el Movimiento i la democràcia cristiana, per aquest ordre. El 19 d'abril de 1975, una enquesta amb 1.500 entrevistes publicada per El Europeo assenyalava com a opcions més populars als socialistes i els cristianodemòcratas. El comunisme no apareixia entre les principals preferències. Les enquestes són esmentades en Payne, pàg. 633.
