Entre els Bernat Riera que hi ha hagut al llarg de la història, n'hi ha documentat (Webster, Jill Rosemary. Carmel in Medieval Catalonia. Leiden: Brill, 1999, p. 96 (The medieval Mediterranean, 23). ISBN 9004114351.) un (altre) del segle xiv i possiblement nascut a Barcelona que, al 1389, el rei Joan descriu com un excel·lent predicador, lector del convent carmelità de Lleida, i demana a Benet XIII que se'l permeti de llegir els quatre llibres de les Sentències a París, per així obtenir el grau de Mestre en Teologia. Atenent que el mercedari Riera es passà (retornà?) a l'orde carmelità al 1419, i que tenia el mateix títol en Teologia, hom podria plantejar-se si els dos Bernat Riera no en són sinó un de sol.
El convent de la Mercè de Vic s'ubicà primer fora muralla de la ciutat (1254-1365), però va ser enderrocat per raons estratègiques i militars. Aixecat novament a prop del portal d'en Teixidor, en un llarg procés constructiu que s'inicià al 1383 i acabà al 1463, la comunitat hi romangué fins a la desamortització del 1835. El bisbat cedí l'edifici als missioners claretians al 1849. Fou enderrocat al 1936 i reedificat posteriorment («Convent de la Mercè de Vic, al web Monestirs de Catalunya». [Consulta: 1r desembre 2013].
