Roberts, Benjamin W.; Thornton, Christopher P. «Development of metallurgy in Eurasia» (en anglès) p. 1015. Departament de Prehistòria i Europa, Museu Britànic, 2009. Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 8 juny 2012]. «Per contra, la primera explotació i treball de l'or ocorre als Balcans durant la meitat del mil·lenni V aC, diversos segles després de la primera fosa de coure coneguda. Això es demostra de manera més espectacular en els diversos objectes que adornen els enterraments de Varna, Bulgària (Renfrew 1986; Higham et al., 2007). En canvi, els primers objectes d'or trobats al sud-oest d'Àsia només es remunten a principis del mil·lenni IV aC com a Nahal Qanah a Palestina (Golden 2009), cosa que suggereix que l'explotació de l'or podria haver estat una invenció del sud-est europeu, encara que fos de curta durada.»
«Krum (Bulgar khan)». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2011-12-28. [Consulta: 23 desembre 2011].
«The Spread of Christianity» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «Tot i que el baptisme de Boris fou en l'Església oriental, ell va vacil·lar posteriorment entre Roma i Constantinoble fins que aquesta última el va convèncer en garantir autonomia de facto a Bulgària en assumptes de l'Església.»
«Reign of Simeon I». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «La conversió de Bulgària va tenir una dimensió política, i va contribuir tant al creixement de l'autoritat central com a la fusió de búlgars i eslaus en un poble búlgar unificat.»
«Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Sota els successors de Simeó, Bulgària es va veure assetjada per la dissensió interna provocada per la propagació del bogomilisme (una secta religiosa dualista) i per les incursions de magiars, petxenegs, la Rus de Kíiv i els romans d'Orient.»
«Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2012-11-22. [Consulta: 20 gener 2012].
«Samuel» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 20 gener 2012].
«Bulgaria – Ottoman rule» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 21 desembre 2011]. «Amb la captura d'un regne búlgar basat en Bdin (Vidin) el 1396, l'últim romanent de la independència búlgara va desaparèixer (...) La noblesa búlgara va ser destruïda: els seus membres van morir, van fugir o van acceptar l'islam i la turquització. Els camperols passaren a ser serfs dels amos turcs.»
«Bulgaria – Late Communist rule». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 28 juliol 2018]. «Bulgària va donar la màxima prioritat a l'avenç científic i tecnològic i al desenvolupament de competències comercials apropiades per a un estat industrial. El 1948, aproximadament el 80% de la població vivia de la terra, però el 1988 menys d'una cinquena part de la força de treball es dedicava a l'agricultura, i la resta es concentrava en la indústria i el sector de serveis.»
«Bulgaria – Agriculture» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 28 juliol 2018].
«Bulgaria – Tourism» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 28 juliol 2018].
«Bulgaria – The arts». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2018]. «L'inici de les tradicions búlgares en les arts es va veure retallat per l'ocupació otomana al segle xiv, i moltes obres mestres van ser destruïdes. ... es van establir els fonaments per a artistes posteriors com Vladímir Dimítrov, un pintor extremadament especialitzat en escenes rurals del seu país natal ... A principis del segle xxi, l'artista búlgar contemporani més conegut era Hristo, un escultor ambiental conegut per envoltar estructures famoses»
«Bulgarian Literature» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 20 juliol 2018].
«Bulgaria- Sport and recreation». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2018]. «A la competició esportiva internacional, els búlgars s'han destacat en el tennis, la lluita lliure, la boxa i la gimnàstica, però la major reputació del país pot ser l'aixecament de pesos. .. Els aficionats al futbol, l'esport més popular a Bulgària, foren animats per l'èxit de l'equip nacional en la Copa del Món de 1994, quan va arribar a les semifinals sota el lideratge del davanter Hristo Stoítxkov. La lliga principal de Bulgària té 16 equips, dels quals quatre jugen a Sofia: CSKA, Levski, Slavia i Lokomotiv.»
Irina Tsekova. Особености на българските национални ценности ("Característiques dels valors nacionals búlgars"). // capital.bg, 20 de febrer de 2009. Consultat el 31 de juliol de 2018 (búlgar)
«The Gumelnita Culture». Govern de França. Arxivat de l'original el 2012-10-13. [Consulta: 4 desembre 2011]. «La Necròpolis de Varna és un jaciment important per entendre aquesta cultura.»
Dafina Vasileva. «The Thracian tomb in Kazanluk» (en anglès). Digsys.bg, 2008. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2011. [Consulta: 15 gener 2011].
Douglas Harper. «Bulgaria» (en anglès). Online Etymology Dictionary, 2010. Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 15 gener 2011].
eufriend.eu
«Christmas Traditions in Bulgaria». eufriend.eu, 2005. Arxivat de l'original el 2018-02-20. [Consulta: 1r gener 2015]. «El survakane el duien a terme tradicionalment nens i joves, però avui en dia és un privilegi per a tots els nens.»
«Shadow economy» (en anglès). Eurostat, 2012. Arxivat de l'original el 14 de novembre de 2012. [Consulta: 20 desembre 2012].
«Public procurement in Bulgaria» (en anglès). Study on administrative capacity in the EU. Comissió Europea. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 16 juliol 2018].
«Bulgaria – Bilateral Relations» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de la República Popular de la Xina. Arxivat de l'original el 2013-07-26. [Consulta: 31 març 2012].
«Public procurement in Bulgaria» (en anglès). Study on administrative capacity in the EU. Comissió Europea. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 16 juliol 2018].
Georgieva, Lidia; Salchev, Petko «Bulgaria Health system review». Health Systems in Transition. European observatory on health systems and policies, 9, 1, 2007, pàg. XVI, 12. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 20 desembre 2011].
Fishman, Joshua A. "Handbook of Language and Ethnic Identity," Disciplinary and Regional Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 276. ISBN 0-19-537492-4. «No hi havia gairebé restes d'una identitat ètnica búlgara; la població es defineix a si mateixa com a cristians, segons el sistema otomà de millets, és a dir, comunitats de creences religioses. Els primers intents de definir una ètnia búlgara van començar a principis del segle xix.»Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
Chenoweth, Erica. Centre Belfer per a la Ciència i Afers Internacionals. Rethinking Violence: States and Non-State Actors in Conflict, 2010, p. 129. ISBN 978-0-262-01420-5. «Bulgària, per exemple, tenia un superàvit net de refugiats i s'enfrontava a la difícil tasca d'absorbir milers de refugiats búlgars de Grècia durant un període relativament curt. Tot i que els préstecs internacionals de la Creu Roja i d'altres organismes ajudaven a sufragar els costos substancials d'acomodar poblacions excedents, va suposar una càrrega financera intensa als estats que encara es recuperaven de la guerra i patien una crisi econòmica, així com una convulsió política.»Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
MacDermott, Mercia. Jessica Kingsley Publishers. Bulgarian Folk Customs (en anglès), 1998, p. 226. ISBN 1-85302-485-6 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Mentre ballar al voltant del foc i saltar per damunt del foc forma part de molts costums eslaus, la dansa sobre el foc no ho és, i és probable que el nestinarstvo fos heretat pels búlgars dels tracis hel·lenitzats que habitaven la terra abans que ells.»
Riha, Thomas. University of Chicago press. Readings in Russian Civilization, 1964, p. 214. ISBN 0-226-71853-0 [Consulta: 20 desembre 2011]. «I va ser principalment de Bulgària que una gran quantitat de monuments literaris van ser transferits a Kíev i altres centres.»
McNeill, William Hardy. The University of Chicago Press. The Rise of the West, 1963, p. 49. ISBN 0-226-56141-0 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Per tant, quan Bulgària es va convertir al cristianisme (després de 865), amb la qual cosa entrava al cristianisme una gran massa de població eslavoparlant, es desenvolupà per a llur ús una nova llengua literària, l'antic eslau eclesiàstic, directament basat en la parla búlgara.»
CIA World Factbook. «Bulgaria Economy Profile 2017» (en anglès). CIA World Factbook, 2017. Arxivat de l'original el 2018-07-17. [Consulta: 13 novembre 2017].
«“АЕЦ Козлодуй” ЕАД» (en búlgar). KZNPP.org, 2008. Arxivat de l'original el 2011-08-17. [Consulta: 14 gener 2011].
litencyc.com
Lorenz, Dagmar C. G. «Elias Canetti» (en anglès). Literary Encyclopedia. The Literary Dictionary Company Limited, 17-04-2004. ISSN: 1747-678X [Consulta: 20 desembre 2011].
Pavlov, Plamen. «Les conspiracions de "magister Pressian el búlgar"» (en búlgar). LiterNet, 2005. Arxivat de l'original el 2012-01-30. [Consulta: 20 desembre 2011]. «Així, a la primavera de 1018 "el partit de la rendició" va prevaler, i Basili II va entrar sense obstacles a la capital búlgara, Ocrida.»
«Organizational structure GDNP» (en anglès). Ministeri de l'Interior de Bulgària. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2018. [Consulta: 28 juliol 2018].
Bohlen, Celestine. «Vote Gives Key Role to Ethnic Turks» (en anglès). The New York Times, 17-10-1991. Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 20 desembre 2011]. «als anys 80, el líder comunista Tòdor Jívkov va començar una campanya d'assimilació cultural que forçava els turcs ètnics a adoptar noms eslaus, va tancar les seves mesquites i cases de pregària i va reprimir els intents de protesta. Un dels resultats en va ser l'èxode massiu de més de 300.000 turcs ètnics a la veïna Turquia el 1989.»
«The Golden Horde». Divisió de Recerca Federal de la Biblioteca del Congrés. Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2011. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Els mongols van mantenir la sobirania a l'est de Rússia del 1240 al 1480, i van controlar la zona alta del Volga, els territoris de l'antic estat del Bulgària del Volga, Sibèria, el nord del Caucas, Bulgària (durant un temps), Crimea, i Coràsmia.»
«Bulgaria Factbook». Oficina d'Afers Europeus i Euràsia, Departament d'Estat dels Estats Units. Arxivat de l'original el 2011-08-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
Roberts, Benjamin W.; Thornton, Christopher P. «Development of metallurgy in Eurasia» (en anglès) p. 1015. Departament de Prehistòria i Europa, Museu Britànic, 2009. Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 8 juny 2012]. «Per contra, la primera explotació i treball de l'or ocorre als Balcans durant la meitat del mil·lenni V aC, diversos segles després de la primera fosa de coure coneguda. Això es demostra de manera més espectacular en els diversos objectes que adornen els enterraments de Varna, Bulgària (Renfrew 1986; Higham et al., 2007). En canvi, els primers objectes d'or trobats al sud-oest d'Àsia només es remunten a principis del mil·lenni IV aC com a Nahal Qanah a Palestina (Golden 2009), cosa que suggereix que l'explotació de l'or podria haver estat una invenció del sud-est europeu, encara que fos de curta durada.»
«The Gumelnita Culture». Govern de França. Arxivat de l'original el 2012-10-13. [Consulta: 4 desembre 2011]. «La Necròpolis de Varna és un jaciment important per entendre aquesta cultura.»
«Bulgaria Factbook» (en anglès). Comandament central dels Estats Units, 01-12-2011. Arxivat de l'original el 18 d'octubre de 2011.
Ivanov, Lyubomir. ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES (en anglès). Acadèmia de Ciències de Bulgària, 2007, p. 2 [Consulta: 20 desembre 2011]. «En particular, a mitjans del segle iv, un grup de gots es van instal·lar a la regió de Nicopolis ad Istrum (actual Nikiup, prop de Veliko Tàrnovo, al nord de Bulgària), on el seu líder, el bisbe Wulfila (Úlfila), va inventar l'alfabet gòtic i va traduir la Sagrada Bíblia al gòtic per produir el primer llibre escrit en llengua germànica.»Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
«Krum (Bulgar khan)». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2011-12-28. [Consulta: 23 desembre 2011].
«The Spread of Christianity» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «Tot i que el baptisme de Boris fou en l'Església oriental, ell va vacil·lar posteriorment entre Roma i Constantinoble fins que aquesta última el va convèncer en garantir autonomia de facto a Bulgària en assumptes de l'Església.»
«Reign of Simeon I». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «La conversió de Bulgària va tenir una dimensió política, i va contribuir tant al creixement de l'autoritat central com a la fusió de búlgars i eslaus en un poble búlgar unificat.»
«Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Sota els successors de Simeó, Bulgària es va veure assetjada per la dissensió interna provocada per la propagació del bogomilisme (una secta religiosa dualista) i per les incursions de magiars, petxenegs, la Rus de Kíiv i els romans d'Orient.»
«Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2012-11-22. [Consulta: 20 gener 2012].
«Samuel» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 20 gener 2012].
Pavlov, Plamen. «Les conspiracions de "magister Pressian el búlgar"» (en búlgar). LiterNet, 2005. Arxivat de l'original el 2012-01-30. [Consulta: 20 desembre 2011]. «Així, a la primavera de 1018 "el partit de la rendició" va prevaler, i Basili II va entrar sense obstacles a la capital búlgara, Ocrida.»
James David Bourchier. «History of Bulgaria» (en anglès). Encyclopædia Britannica 1911, 1911. Arxivat de l'original el 2011-11-15. [Consulta: 9 desembre 2011].
Ivanov, Lyubomir. ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES (en anglès). Acadèmia Búlgara de Ciències, 2007, p. 4 [Consulta: 20 desembre 2011]. «La capital, Tàrnovo, es va convertir en un centre polític, econòmic, cultural i religiós, vista com 'la tercera Roma', en contrast amb la decadència de Constantinoble després que el cor interior romà d'Orient a Àsia Menor es perdés, a mans dels turcs, a la fi del segle xi.»Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
«The Golden Horde». Divisió de Recerca Federal de la Biblioteca del Congrés. Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2011. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Els mongols van mantenir la sobirania a l'est de Rússia del 1240 al 1480, i van controlar la zona alta del Volga, els territoris de l'antic estat del Bulgària del Volga, Sibèria, el nord del Caucas, Bulgària (durant un temps), Crimea, i Coràsmia.»
«Bulgaria – Ottoman rule» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 21 desembre 2011]. «Amb la captura d'un regne búlgar basat en Bdin (Vidin) el 1396, l'últim romanent de la independència búlgara va desaparèixer (...) La noblesa búlgara va ser destruïda: els seus membres van morir, van fugir o van acceptar l'islam i la turquització. Els camperols passaren a ser serfs dels amos turcs.»
Fishman, Joshua A. "Handbook of Language and Ethnic Identity," Disciplinary and Regional Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 276. ISBN 0-19-537492-4. «No hi havia gairebé restes d'una identitat ètnica búlgara; la població es defineix a si mateixa com a cristians, segons el sistema otomà de millets, és a dir, comunitats de creences religioses. Els primers intents de definir una ètnia búlgara van començar a principis del segle xix.»Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
Chenoweth, Erica. Centre Belfer per a la Ciència i Afers Internacionals. Rethinking Violence: States and Non-State Actors in Conflict, 2010, p. 129. ISBN 978-0-262-01420-5. «Bulgària, per exemple, tenia un superàvit net de refugiats i s'enfrontava a la difícil tasca d'absorbir milers de refugiats búlgars de Grècia durant un període relativament curt. Tot i que els préstecs internacionals de la Creu Roja i d'altres organismes ajudaven a sufragar els costos substancials d'acomodar poblacions excedents, va suposar una càrrega financera intensa als estats que encara es recuperaven de la guerra i patien una crisi econòmica, així com una convulsió política.»Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
Bohlen, Celestine. «Vote Gives Key Role to Ethnic Turks» (en anglès). The New York Times, 17-10-1991. Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 20 desembre 2011]. «als anys 80, el líder comunista Tòdor Jívkov va començar una campanya d'assimilació cultural que forçava els turcs ètnics a adoptar noms eslaus, va tancar les seves mesquites i cases de pregària i va reprimir els intents de protesta. Un dels resultats en va ser l'èxode massiu de més de 300.000 turcs ètnics a la veïna Turquia el 1989.»
«Organizational structure GDNP» (en anglès). Ministeri de l'Interior de Bulgària. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2018. [Consulta: 28 juliol 2018].
«Bulgaria – relations». Ministeri d'Afers Exteriors de Grècia. Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2012. [Consulta: 31 març 2012].
«Bulgaria – Bilateral Relations» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de la República Popular de la Xina. Arxivat de l'original el 2013-07-26. [Consulta: 31 març 2012].
«Bulgaria Factbook». Oficina d'Afers Europeus i Euràsia, Departament d'Estat dels Estats Units. Arxivat de l'original el 2011-08-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
CIA World Factbook. «Bulgaria Economy Profile 2017» (en anglès). CIA World Factbook, 2017. Arxivat de l'original el 2018-07-17. [Consulta: 13 novembre 2017].
«Bulgaria – Late Communist rule». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 28 juliol 2018]. «Bulgària va donar la màxima prioritat a l'avenç científic i tecnològic i al desenvolupament de competències comercials apropiades per a un estat industrial. El 1948, aproximadament el 80% de la població vivia de la terra, però el 1988 menys d'una cinquena part de la força de treball es dedicava a l'agricultura, i la resta es concentrava en la indústria i el sector de serveis.»
Dafina Vasileva. «The Thracian tomb in Kazanluk» (en anglès). Digsys.bg, 2008. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2011. [Consulta: 15 gener 2011].
«Christmas Traditions in Bulgaria». eufriend.eu, 2005. Arxivat de l'original el 2018-02-20. [Consulta: 1r gener 2015]. «El survakane el duien a terme tradicionalment nens i joves, però avui en dia és un privilegi per a tots els nens.»
Georgieva, Lidia; Salchev, Petko «Bulgaria Health system review». Health Systems in Transition. European observatory on health systems and policies, 9, 1, 2007, pàg. XVI, 12. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 20 desembre 2011].
wikisource.org
en.wikisource.org
Ivanov, Lyubomir. ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES (en anglès). Acadèmia de Ciències de Bulgària, 2007, p. 2 [Consulta: 20 desembre 2011]. «En particular, a mitjans del segle iv, un grup de gots es van instal·lar a la regió de Nicopolis ad Istrum (actual Nikiup, prop de Veliko Tàrnovo, al nord de Bulgària), on el seu líder, el bisbe Wulfila (Úlfila), va inventar l'alfabet gòtic i va traduir la Sagrada Bíblia al gòtic per produir el primer llibre escrit en llengua germànica.»Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
James David Bourchier. «History of Bulgaria» (en anglès). Encyclopædia Britannica 1911, 1911. Arxivat de l'original el 2011-11-15. [Consulta: 9 desembre 2011].
Ivanov, Lyubomir. ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES (en anglès). Acadèmia Búlgara de Ciències, 2007, p. 4 [Consulta: 20 desembre 2011]. «La capital, Tàrnovo, es va convertir en un centre polític, econòmic, cultural i religiós, vista com 'la tercera Roma', en contrast amb la decadència de Constantinoble després que el cor interior romà d'Orient a Àsia Menor es perdés, a mans dels turcs, a la fi del segle xi.»Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
Lorenz, Dagmar C. G. «Elias Canetti» (en anglès). Literary Encyclopedia. The Literary Dictionary Company Limited, 17-04-2004. ISSN: 1747-678X [Consulta: 20 desembre 2011].
