El text norrè diu meini blandin. El substantiu mein s'hi sol interpretar en un sentit figurat (malastre, desgràcia, dissort etc.; dany, damnatge, maldat etc.). Jo hi veig una simple variació estilística del dritin del darrer vers d'aquesta estrofa. Crec, doncs, que les paraules del déu Loki s'han de prendre literalment i que el que està dient és que la Beyla va tan plena de brutor -a causa de les feines que ha de fer com a deigja- que fa mania a la gent que té al costat: el déu considera que tocar-la és equivalent a beure una cervesa barrejada amb una gran quantitat de verí o ben carregada de túixec. Segons això, així i doncs, el sintagma meini blandinn s'ha de veure com a sinònim de meinblandinn: cf. els versos át einhaga | Ilmr grámaga, | meinblandit hræ; | mart's ilt í sæ “l'Ilmr de les capes (=la deessa de la roba = la dona) va menjar la carronya verinosa de l'abraça-roques (peixCyclopterus lumpus). Moltes són les coses dolentes que hi ha a la mar” amb què clou la primera estrofa del Grámagaflím de l'escalda islandès Bjǫrn Arngeirsson hítdœlakappi.
ordnet.dk
lǫggra és un hàpax legòmenon. Al meu entendre, expressa el bellugueix ràpid de les merles i altres ocells quan cerquen cucs i altres bestioles a l'herba. En islandès modern hi ha el verb lögra, afí al danès logre. Tots dos mots signifiquen ‘remenar la cua (un gos)’.
