«WELS vs Assembly of God». Arxivat de l'original el 2014-07-14.«Les persones per naturalesa estan mortes en les seves transgressions i pecats i, per tant, no tenen capacitat per decidir sobre Crist (Efesis2:1-5). No escollim Crist, sinó que ell ens va triar a nosaltres (Joan15:16). Creiem que els éssers humans són purament passius en la conversió.»
Augsburg Confessional, Article XVIII, Of Free Will, saying: "La voluntat de l'home té certa llibertat per triar la justícia civil i per fer les coses subjectes a la raó. Però no té poder, sense l'Esperit Sant, per obrar la justícia de Déu, és a dir, la justícia espiritual; ja que l'home natural no rep les coses de l'Esperit de Déu (1 Co2:14); però aquesta justícia s'executa en el cor quan l'Esperit Sant és rebut a través de la Paraula"
«IV. Justification by Grace through Faith».This We Believe.Wisconsin Evangelical Lutheran Synod.[Consulta: 5 febrer 2015].«Creiem que Déu ha justificat tots els pecadors, és a dir, els ha declarat justos per amor de Crist. Aquest és el missatge central de l'Escriptura del qual depèn l'existència mateixa de l'Església. És un missatge rellevant per a persones de totes les èpoques i llocs, de totes les races i nivells socials, perquè «el resultat d'una sola culpa va ser la condemna per a tots els homes» (Romans5:18). Tots necessiten el perdó dels pecats davant Déu, i l'Escriptura proclama que tots han estat justificats, perquè «el resultat d'un sol acte de justícia va ser la justificació que dóna vida a tots els homes» (Romans5:18). Creiem que els individus reben aquest do gratuït del perdó no a partir de les seves pròpies obres, sinó només a través de la fe (Efesis2:8–9). ... D'altra banda, tot i que Jesús va morir per tots, l'Escriptura diu que qui no cregui serà condemnat (Mc16,16). Els no creients perden el perdó guanyat per Crist per ells (Joan8:24).»
«Once saved always saved».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 7 febrer 2015].«La gent pot perdre la fe. La Bíblia adverteix: «Si creus que estàs ferm, vés amb compte de no caure» (1 Co10:12). Alguns dels gàlates havien cregut durant un temps, però havien caigut en un error que destruïa l'ànima. Pau els va advertir: «Vosaltres, que intenteu ser justificats per la llei, us heu allunyat de Crist; heu abandonat la gràcia» (Gàlates5:4). En la seva explicació de la paràbola del sembrador, Jesús diu: «Els que estan a la roca són els que reben la paraula amb alegria quan l'escolten, però no tenen arrel. Creuen durant un temps, però en el moment de provar-ho, cauen» (Lluc8:13). Segons Jesús, una persona pot creure durant un temps i després caure. Tot i que creien que posseïen la salvació eterna, però quan van perdre la fe van perdre el do de gràcia de Déu.»
Augsburg Confessional, Article XVIII, Of Free Will, saying: "La voluntat de l'home té certa llibertat per triar la justícia civil i per fer les coses subjectes a la raó. Però no té poder, sense l'Esperit Sant, per obrar la justícia de Déu, és a dir, la justícia espiritual; ja que l'home natural no rep les coses de l'Esperit de Déu (1 Co2:14); però aquesta justícia s'executa en el cor quan l'Esperit Sant és rebut a través de la Paraula"
(en anglès) John Patrick Donnelly, Calvinism and Scholasticism in Vermigli's doctrine of man and grace, Tom 18 de Studies in medieval and Reformation thought, Brill Archive, 1976, pàgines. 1-2, ISBN 978-90-04-04482-1 Consultat gener de 2011.
Ulrico Zuinglio, André Gounelle, La foi réformée, Tomo 15 de la Petite bibliothèque protestante, Éditions Olivetan, 2000, págs. 5-6 ISBN 978-2-85304-157-7 Consultat gener de 2011.
«WELS vs Assembly of God». Arxivat de l'original el 2014-07-14.«Les persones per naturalesa estan mortes en les seves transgressions i pecats i, per tant, no tenen capacitat per decidir sobre Crist (Efesis2:1-5). No escollim Crist, sinó que ell ens va triar a nosaltres (Joan15:16). Creiem que els éssers humans són purament passius en la conversió.»
Olivier Fatio, Le calvinisme, in Dictionnaire Historique de la Suisse, Berna, Suiza «Copia archivada». Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2010.[Consulta: 12 gener 2011]. Consultat gener de 2011.
Olivier Fatio, Le calvinisme, in Dictionnaire Historique de la Suisse, Berna, Suiza «Copia archivada». Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2010.[Consulta: 12 gener 2011]. Consultat gener de 2011.
«Calvinism and Lutheranism Compared».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 26 gener 2015].«Tots dos (luterans i calvinistes) coincideixen en la naturalesa devastadora de la caiguda i que l'home per naturalesa no té poder per ajudar en les seves conversions... i que l'elecció per a la salvació és per la gràcia. En el luteranisme, el terme alemany per a l'elecció és Gnadenwahl, elecció per la gràcia; no hi ha cap altre tipus..»
«WELS vs Assembly of God». Arxivat de l'original el 2014-07-14.«Les persones per naturalesa estan mortes en les seves transgressions i pecats i, per tant, no tenen capacitat per decidir sobre Crist (Efesis2:1-5). No escollim Crist, sinó que ell ens va triar a nosaltres (Joan15:16). Creiem que els éssers humans són purament passius en la conversió.»
«Justification / Salvation».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 29 gener 2015].«Romans 3:23-24, 5:9, 18 are other passages that lead us to say that it is most appropriate and accurate to say that universal justification is a finished fact. God has forgiven the sins of the whole world whether people believe it or not. He has done more than "made forgiveness possible." All this is for the sake of the perfect substitutionary work of Jesus Christ.»
«Universal Justification».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 5 febrer 2015].«Crist va pagar per tots els nostres pecats. Déu Pare, doncs, els ha perdonat. Però per beneficiar-nos d'aquest veredicte hem d'escoltar-lo i confiar-hi. Si diposito diners al banc per a tu, per beneficiar-te'n has de saber-ne parlar i utilitzar-los. Crist ha pagat pels teus pecats, però per beneficiar-te'n has d'escoltar-lo i creure-hi. Hem de tenir fe, però no hem de pensar en la fe com la nostra contribució. És un do de Déu que l'Esperit Sant obra en nosaltres.»
«Once saved always saved».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 7 febrer 2015].«La gent pot perdre la fe. La Bíblia adverteix: «Si creus que estàs ferm, vés amb compte de no caure» (1 Co10:12). Alguns dels gàlates havien cregut durant un temps, però havien caigut en un error que destruïa l'ànima. Pau els va advertir: «Vosaltres, que intenteu ser justificats per la llei, us heu allunyat de Crist; heu abandonat la gràcia» (Gàlates5:4). En la seva explicació de la paràbola del sembrador, Jesús diu: «Els que estan a la roca són els que reben la paraula amb alegria quan l'escolten, però no tenen arrel. Creuen durant un temps, però en el moment de provar-ho, cauen» (Lluc8:13). Segons Jesús, una persona pot creure durant un temps i després caure. Tot i que creien que posseïen la salvació eterna, però quan van perdre la fe van perdre el do de gràcia de Déu.»
«Perseverence of the Saints (Once Saved Always Saved)».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 7 febrer 2015].«No podem aportar ni una mica a la nostra salvació, però per la nostra pròpia arrogància o negligència podem llençar-la. Per tant, l'Escriptura ens insta repetidament a lluitar per la bona lluita de la fe (Efesis 6 i 2 Timoteu 4, per exemple). Els meus pecats amenacen i debiliten la meva fe, però l'Esperit mitjançant l'Evangeli en paraules i sagraments enforteix i preserva la meva fe. És per això que els luterans solen parlar de la preservació de la fe de Déu i no de la perseverança dels sants. La clau és no la nostra perseverança sinó la preservació de l'Esperit.»
«Calvinism and Lutheranism Compared».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 26 gener 2015].«Tots dos (luterans i calvinistes) coincideixen en la naturalesa devastadora de la caiguda i que l'home per naturalesa no té poder per ajudar en les seves conversions... i que l'elecció per a la salvació és per la gràcia. En el luteranisme, el terme alemany per a l'elecció és Gnadenwahl, elecció per la gràcia; no hi ha cap altre tipus..»
«Justification / Salvation».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 29 gener 2015].«Romans 3:23-24, 5:9, 18 are other passages that lead us to say that it is most appropriate and accurate to say that universal justification is a finished fact. God has forgiven the sins of the whole world whether people believe it or not. He has done more than "made forgiveness possible." All this is for the sake of the perfect substitutionary work of Jesus Christ.»
«IV. Justification by Grace through Faith».This We Believe.Wisconsin Evangelical Lutheran Synod.[Consulta: 5 febrer 2015].«Creiem que Déu ha justificat tots els pecadors, és a dir, els ha declarat justos per amor de Crist. Aquest és el missatge central de l'Escriptura del qual depèn l'existència mateixa de l'Església. És un missatge rellevant per a persones de totes les èpoques i llocs, de totes les races i nivells socials, perquè «el resultat d'una sola culpa va ser la condemna per a tots els homes» (Romans5:18). Tots necessiten el perdó dels pecats davant Déu, i l'Escriptura proclama que tots han estat justificats, perquè «el resultat d'un sol acte de justícia va ser la justificació que dóna vida a tots els homes» (Romans5:18). Creiem que els individus reben aquest do gratuït del perdó no a partir de les seves pròpies obres, sinó només a través de la fe (Efesis2:8–9). ... D'altra banda, tot i que Jesús va morir per tots, l'Escriptura diu que qui no cregui serà condemnat (Mc16,16). Els no creients perden el perdó guanyat per Crist per ells (Joan8:24).»
«Universal Justification».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 5 febrer 2015].«Crist va pagar per tots els nostres pecats. Déu Pare, doncs, els ha perdonat. Però per beneficiar-nos d'aquest veredicte hem d'escoltar-lo i confiar-hi. Si diposito diners al banc per a tu, per beneficiar-te'n has de saber-ne parlar i utilitzar-los. Crist ha pagat pels teus pecats, però per beneficiar-te'n has d'escoltar-lo i creure-hi. Hem de tenir fe, però no hem de pensar en la fe com la nostra contribució. És un do de Déu que l'Esperit Sant obra en nosaltres.»
Diehl, Walter A.«The Age of Accountability». Wisconsin Lutheran Seminary.[Consulta: 10 febrer 2015].«En ple acord amb les Escriptures, les Confessions Luteranes ensenyen el monergisme. «També d'aquesta manera les Sagrades Escriptures atribueixen la conversió, la fe en Crist, la regeneració, la renovació i tot el que pertany al seu inici i finalització eficaç, no als poders humans del lliure albir natural, ni com a part del tot, ni de la meitat, ni en qualsevol part, fins i tot la part més petita o menyspreable, es deu in solidum, és a dir, totalment, únicament, a l'obra divina i a l'Esperit Sant» (Trigl. 891, F.C., Sol. Decl., II, 25).»
«Once saved always saved».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 7 febrer 2015].«La gent pot perdre la fe. La Bíblia adverteix: «Si creus que estàs ferm, vés amb compte de no caure» (1 Co10:12). Alguns dels gàlates havien cregut durant un temps, però havien caigut en un error que destruïa l'ànima. Pau els va advertir: «Vosaltres, que intenteu ser justificats per la llei, us heu allunyat de Crist; heu abandonat la gràcia» (Gàlates5:4). En la seva explicació de la paràbola del sembrador, Jesús diu: «Els que estan a la roca són els que reben la paraula amb alegria quan l'escolten, però no tenen arrel. Creuen durant un temps, però en el moment de provar-ho, cauen» (Lluc8:13). Segons Jesús, una persona pot creure durant un temps i després caure. Tot i que creien que posseïen la salvació eterna, però quan van perdre la fe van perdre el do de gràcia de Déu.»
«Perseverence of the Saints (Once Saved Always Saved)».Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009.[Consulta: 7 febrer 2015].«No podem aportar ni una mica a la nostra salvació, però per la nostra pròpia arrogància o negligència podem llençar-la. Per tant, l'Escriptura ens insta repetidament a lluitar per la bona lluita de la fe (Efesis 6 i 2 Timoteu 4, per exemple). Els meus pecats amenacen i debiliten la meva fe, però l'Esperit mitjançant l'Evangeli en paraules i sagraments enforteix i preserva la meva fe. És per això que els luterans solen parlar de la preservació de la fe de Déu i no de la perseverança dels sants. La clau és no la nostra perseverança sinó la preservació de l'Esperit.»
