Entrada per «canto» en italià, on apareix «cantu a tenores», entre altres coses: «“c. a tenore composto da quattro voci: boghe f., mesaoghe f., bàsciu, contra”; pesada f. (LN) “inizio di un c. orale”; cantu a tenores, cussertu, cuntrattu, cuncordu (N) “coro a 4/5 voci: boche f., mesu boche f., bassu, cronta f., t™ppiri”; [...]; cantu di ghjanna (G) “c. sulla porta dell’innamorata”», dins Antoninu RUBATTU: Ditzionario de limba sarda, o més precisament: Dizionario Universale della Lingua di Sardegna. Italiano-Sardo-Italiano. Antico e Moderno. Logudorese - Nuorese - Campidanese - Sassarese - Gallurese. Con i corrispondenti in: Inglese - Francese - Spagnolo - Tedesco, Vol. 1, 2a edició, 2006, edes - edititrice democratica sarda, p. 373.
esmediterrani.info
«Canto a tenore» (en català), Martí Virgili, Pau Barniol, Sergi Masalias, ESMUC 20-21, És mediterrani. Talking about Mediterranean Music - pàgina en català. [Consulta: 3-10-2021].
«Il canto a tenore, dai nuraghi all'Unesco» (en italià), Omar Bandinu, dels Tenores di Bitti “Mialinu Pira”, SITI, 18, segon any, número 3, juliol-setembre 2006. [Consulta: 3-10-2021].
