És així en la pràctica. Emperò, fonts especialitzades (vegeu, per exemple, At the front: KhakiArxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.) argumenten convincentment que l'olive drab original, almenys el de la Segona Guerra Mundial, realment era un to de verd mitjà, si bé no tan potent visualment com el verd oliva (menys intensitat, menys grisor), i que l'aspecte característicament caqui que hom li associa es deu al fet que a base de rentades, sol, etc., es degradava ràpidament al caqui. En contrast, quan el verd oliva es desgasta esdevé pàl·lid, però resta incontrovertiblement verd (o, en alguns models, quasi gris). Val a dir que a partir de 1943 els uniformes estatunidencs adoptaren un to d'olive drab més intensament verd (O.D. no. 7); una mena de transició cap a l'olive green a què passarien el 1951.
web.archive.org
És així en la pràctica. Emperò, fonts especialitzades (vegeu, per exemple, At the front: KhakiArxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.) argumenten convincentment que l'olive drab original, almenys el de la Segona Guerra Mundial, realment era un to de verd mitjà, si bé no tan potent visualment com el verd oliva (menys intensitat, menys grisor), i que l'aspecte característicament caqui que hom li associa es deu al fet que a base de rentades, sol, etc., es degradava ràpidament al caqui. En contrast, quan el verd oliva es desgasta esdevé pàl·lid, però resta incontrovertiblement verd (o, en alguns models, quasi gris). Val a dir que a partir de 1943 els uniformes estatunidencs adoptaren un to d'olive drab més intensament verd (O.D. no. 7); una mena de transició cap a l'olive green a què passarien el 1951.
