« In omni autem honesto, de quo loquimur, nihil est tam illustre nec quod latius pateat quam coniunctio inter homines hominum et quasi quaedam societas et communicatio utilitatum et ipsa caritas generis humani. Quae nata a primo satu, quod a procreatoribus nati diliguntur et tota domus coniugio et stirpe coniungitur, serpit sensim foras, cognationibus primum, tum affinitatibus, deinde amicitiis, post vicinitatibus, tum civibus et iis, qui publice socii atque amici sunt, deinde totius complexu gentis humanae.» Cicéron, De finibus, livre 5 (chap. 23), § 65, posat en línia per l'université de Nice. « Mes de tot el que és honest, no hi ha res més resplendent ni va més lluny que la unió de l'home amb els seus semblants; aquesta societat i aquesta comunitat d'interès, aquest amor a la humanitat, amor que neix amb la tendresa dels pares cap als seus fills, es desenvolupa en els llaços del matrimoni, al medi dlles nusos més sagrats, a més de vessar cap enfora, s'estén al parents, ala aliats. als amics, a les relacions de veinatge, engrandit amb el títol de ciutadà, s'espargeix sobre les nacions aliades i lligades a la nostra, finalment es consuma per la unió de tot el gènere humà.».
