«Concordança nom-adjectiu». Andorra La Vella: Servei de Política Lingüística d'Andorra. Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 22 desembre 2008].
«La llengua a Andorra». catala.ad. Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra). Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 1r desembre 2010].
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.Arxivat 2021-10-26 a Wayback Machine. Article 6: «1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià».
«Títol Preliminar. Article 6». Estatut de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2006. Arxivat de l'original el 24 de maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
«art». Diccionari de la Llengua Catalana, 2a edició. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2021-04-13. [Consulta: 22 desembre 2008].
decat.iec.cat
Coromines, Joan. «Orxata». Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Arxivat de l'original el 25 de maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
[1]Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine. Associació de sociolingüistes de llengua catalana: La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l'inici del segle xxiPel que fa a la transmissió, els territoris bàsicament es divideixen en dos grups. D'una banda, l'Alguer, i encara més la Catalunya del Nord, on es produeix un retrocés intergeneracional clar del català, és a dir on la cadena de transmissió de la llengua de pares a fills s'ha trencat, i on, per tant, hi ha en un nivell avançat del procés de substitució lingüística.)
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.Arxivat 2021-10-26 a Wayback Machine. Article 6: «1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià».
«Concordança nom-adjectiu». Andorra La Vella: Servei de Política Lingüística d'Andorra. Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 22 desembre 2008].
«art». Diccionari de la Llengua Catalana, 2a edició. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2021-04-13. [Consulta: 22 desembre 2008].
«Títol Preliminar. Article 6». Estatut de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2006. Arxivat de l'original el 24 de maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
«La llengua a Andorra». catala.ad. Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra). Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 1r desembre 2010].
[1]Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine. Associació de sociolingüistes de llengua catalana: La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l'inici del segle xxiPel que fa a la transmissió, els territoris bàsicament es divideixen en dos grups. D'una banda, l'Alguer, i encara més la Catalunya del Nord, on es produeix un retrocés intergeneracional clar del català, és a dir on la cadena de transmissió de la llengua de pares a fills s'ha trencat, i on, per tant, hi ha en un nivell avançat del procés de substitució lingüística.)
Coromines, Joan. «Orxata». Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Arxivat de l'original el 25 de maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
