"Reforma gregoriana" i "partit reformista" són termes enganyosos evitats avui dia per diversos historiadors d'aquest període. La reforma de l'Església del segle xi és molt anterior a Gregori VII i rebé un fort suport de l'emperador Enric III. Sota Enric IV, els prelats afins a l'imperi, incloent Climent III, afavoriren la reforma eclesiàstica, encara que amb idees sobre l'autoritat del Papa sobre els altres bisbes, paper apropiat de l'emperador en assumptes de l'Església, i qüestions connexes que contrastaven amb les idees del partit gregorià (sovint anomenat el «partit reformista», un xic inadequat, atès que ambdues parts van afavorir la reforma). Sobre aquest assumpte vegeu Capitani, Ovidio «Esiste un'età gregoriana? Considerazioni sulle tendenze di una storiografia medievistica» (en italià). Rivista di storia e letteratura religiosa, 1, 1965, pàg. 454–481. i Glass, Dorothy. The Sculpture of Reform in North Italy, c. 1095–1130. History and Paronage of Romanesque Façades (en anglès). Ashgate: Farnham-Burlington, 2010, p. 1–24.; Xavier Barral i Altet, “Arte medievale e riforma gregoriana. Riflessioni su un problema storiografico,” Hortus artium medievalium. Journal of the International Research Center for Late Antiquity and Middle Ages, Zagreb-Motovun, 16 (2010), pp. 73–82. Sobre les similituds entre la reforma i els partits filo-imperials i problemes relacionats d'interpretació vegeu Yawn, Lila «Clement’s New Clothes. The Destruction of Old S. Clemente in Rome, the Eleventh-Century Frescoes, and the Cult of (Anti)Pope Clement III» (en anglès). Reti Medievali Rivista, 13, avril 2012, pàg. 10–13. Arxivat de l'original el 2021-10-11. DOI: 10.6092/1593-2214/343 [Consulta: 2 setembre 2015].
"Reforma gregoriana" i "partit reformista" són termes enganyosos evitats avui dia per diversos historiadors d'aquest període. La reforma de l'Església del segle xi és molt anterior a Gregori VII i rebé un fort suport de l'emperador Enric III. Sota Enric IV, els prelats afins a l'imperi, incloent Climent III, afavoriren la reforma eclesiàstica, encara que amb idees sobre l'autoritat del Papa sobre els altres bisbes, paper apropiat de l'emperador en assumptes de l'Església, i qüestions connexes que contrastaven amb les idees del partit gregorià (sovint anomenat el «partit reformista», un xic inadequat, atès que ambdues parts van afavorir la reforma). Sobre aquest assumpte vegeu Capitani, Ovidio «Esiste un'età gregoriana? Considerazioni sulle tendenze di una storiografia medievistica» (en italià). Rivista di storia e letteratura religiosa, 1, 1965, pàg. 454–481. i Glass, Dorothy. The Sculpture of Reform in North Italy, c. 1095–1130. History and Paronage of Romanesque Façades (en anglès). Ashgate: Farnham-Burlington, 2010, p. 1–24.; Xavier Barral i Altet, “Arte medievale e riforma gregoriana. Riflessioni su un problema storiografico,” Hortus artium medievalium. Journal of the International Research Center for Late Antiquity and Middle Ages, Zagreb-Motovun, 16 (2010), pp. 73–82. Sobre les similituds entre la reforma i els partits filo-imperials i problemes relacionats d'interpretació vegeu Yawn, Lila «Clement’s New Clothes. The Destruction of Old S. Clemente in Rome, the Eleventh-Century Frescoes, and the Cult of (Anti)Pope Clement III» (en anglès). Reti Medievali Rivista, 13, avril 2012, pàg. 10–13. Arxivat de l'original el 2021-10-11. DOI: 10.6092/1593-2214/343 [Consulta: 2 setembre 2015].
Falconieri di Carpegna, Tommaso «Ceci n'est pas un pape». Reti Medievali Rivista, 13, 1, 4-2012. Arxivat de l'original el 2019-08-05 [Consulta: 2 setembre 2015].
"Reforma gregoriana" i "partit reformista" són termes enganyosos evitats avui dia per diversos historiadors d'aquest període. La reforma de l'Església del segle xi és molt anterior a Gregori VII i rebé un fort suport de l'emperador Enric III. Sota Enric IV, els prelats afins a l'imperi, incloent Climent III, afavoriren la reforma eclesiàstica, encara que amb idees sobre l'autoritat del Papa sobre els altres bisbes, paper apropiat de l'emperador en assumptes de l'Església, i qüestions connexes que contrastaven amb les idees del partit gregorià (sovint anomenat el «partit reformista», un xic inadequat, atès que ambdues parts van afavorir la reforma). Sobre aquest assumpte vegeu Capitani, Ovidio «Esiste un'età gregoriana? Considerazioni sulle tendenze di una storiografia medievistica» (en italià). Rivista di storia e letteratura religiosa, 1, 1965, pàg. 454–481. i Glass, Dorothy. The Sculpture of Reform in North Italy, c. 1095–1130. History and Paronage of Romanesque Façades (en anglès). Ashgate: Farnham-Burlington, 2010, p. 1–24.; Xavier Barral i Altet, “Arte medievale e riforma gregoriana. Riflessioni su un problema storiografico,” Hortus artium medievalium. Journal of the International Research Center for Late Antiquity and Middle Ages, Zagreb-Motovun, 16 (2010), pp. 73–82. Sobre les similituds entre la reforma i els partits filo-imperials i problemes relacionats d'interpretació vegeu Yawn, Lila «Clement’s New Clothes. The Destruction of Old S. Clemente in Rome, the Eleventh-Century Frescoes, and the Cult of (Anti)Pope Clement III» (en anglès). Reti Medievali Rivista, 13, avril 2012, pàg. 10–13. Arxivat de l'original el 2021-10-11. DOI: 10.6092/1593-2214/343 [Consulta: 2 setembre 2015].
Falconieri di Carpegna, Tommaso «Ceci n'est pas un pape». Reti Medievali Rivista, 13, 1, 4-2012. Arxivat de l'original el 2019-08-05 [Consulta: 2 setembre 2015].
Louis I. Hamilton, ‘Memory, Symbol, and Arson: Was Rome ‘Sacked' in 1084?’, Speculum, 78/2 (2003), p. 378-399; Ernest F. Henderson(ed), Select Historical Documents of the Middle Ages (London: George Bell and Sons, 1896), transcribed in ‘Documents Relating to the War of the Investitures,’ The Avalon Project: Documents in Law, History, and Diplomacy (Yale Law School, Lillian Goldman Law Library)<http://avalon.law.yale.edu/subject_menus/investm.asp%20 http://avalon.law.yale.edu/subject_menus/investm.asp[Enllaç no actiu]>, last accessed 19 February 2012.
