Colòmbia ameríndia (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Colòmbia ameríndia" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

20web.archive.org

1^st place

15banrepcultural.org

2,634^th place

3,348^th place

3google.cat

1,849^th place

2^nd place

2eltiempo.com

468^th place

599^th place

2portafolio.co

8,575^th place

low place

1rupestreweb.info

low place

1elperiodico.com

1,097^th place

37^th place

1elespectador.com

1,176^th place

1,047^th place

1undp.org

369^th place

471^st place

1bbc.com

20^th place

66^th place

1semana.com

1,372^nd place

2,775^th place

1cronicadelquindio.com

low place

1catorce6.com

low place

1sinic.gov.co

low place

1lablaa.org

8,024^th place

4,894^th place

1museonacional.gov.co

low place

1univalle.edu.co

low place

1openedition.org

666^th place

739^th place

banrepcultural.org

Botiva, Álvaro. «Colombia prehispánica: regiones arqueológicas - La Altiplanicie Cundiboyacense». banrepcultural.org, 1989. Arxivat de l'original el 2016-09-24. [Consulta: 26 maig 2017].
Pachón, Ximena. «2». A: Instituto Colombiano de cultura hispánica. Geografía Humana de Colombia. Región Andina Central, Tomo IV. Volumen II. banrepcultural.org, 1996. ISBN 958-9004-37-7. Arxivat 2020-05-30 a Wayback Machine.
Dussan de Reichel, Alicia. «El mundo Tairona - La alimentación era muy variada». banrepcultural.org, 1988. Arxivat de l'original el 2017-11-12. [Consulta: 26 maig 2017].
Dussan de Reichel, Alicia. «El mundo Tairona - Manicatos era el nombre de los guerreros más famosos». banrepcultural.org, 1988. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 26 maig 2017].
Dussan de Reichel, Alicia. «El món tairona - Les plome s'utilitzaven per a adornar-se en les festes». banrepcultural.org, 1988. Arxivat de l'original el 2017-12-24. [Consulta: 26 maig 2017].
banrepcultural.org. Introducció a la Colòmbia ameríndia. Institut Colombià d'Antropologia, 1987. Arxivat 2017-11-10 a Wayback Machine.
Calvi, Gian. «Així érem els muisques». banrepcultural.org, 1986. Arxivat de l'original el 2017-12-16. [Consulta: 27 maig 2017].
Herrera, Marta. «Els senyors muisques». banrepcultural.org, l'1 agost 1993. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 27 maig 2017].
«Quimbaya: el cos és cultura». Banc de la República de Colòmbia. Museu de l'Or, 2009. Arxivat de l'original el 2018-03-22. [Consulta: 27 maig 2017].
«Museu de l'Or Quimbaya». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 27 maig 2017].
«Museu de l'Or zenú». banrepcultural.org, 2017. Arxivat de l'original el 2018-03-21. [Consulta: 27 maig 2017].
«El sistema hidràulic zenú». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 27 maig 2017].
«Museu de l'Or Calima». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-12-02. [Consulta: 27 maig 2017].
«Obra destacada: Los diseños gráficos de la cerámica Tuza. CA. 1250-1500 D.C.». Revista Credencial Historia, 13-08-2015. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 27 maig 2017].
«Tumaco: la gent i l'or a la costa Pacífica». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 27 maig 2017].

bbc.com

«La veritat rere el mite d'El Daurat». BBC, 21-01-2013. [Consulta: 27 maig 2017].

catorce6.com

Lemos, Claudia. «Zenús, els destres de l'aigua». Catorce6, 21-03-2012. [Consulta: 16 març 2019].

cronicadelquindio.com

«El Museu de l'Or Quimbaya, un lloc amb doble nacionalitat». La Crònica del Quindío, 14-08-2016. Arxivat de l'original el 2019-01-15. [Consulta: 27 maig 2017].

elespectador.com

Moreno, Juan. «Los misterios de una tierra mágica». El Espectador (Colombia), 17-06-2014. [Consulta: 26 maig 2017].

elperiodico.com

viajar.elperiodico.com

Pancorbo, Luis. «San Agustín, el bosque de los misterios». El Periódico de Catalunya, 19-05-2017. [Consulta: 26 maig 2017].

eltiempo.com

Oquendo, Catalina. «San Agustín: el misteri continua 100 anys després». El Temps (Colòmbia), 15-09-2013. Arxivat de l'original el 14 de gener de 2017. [Consulta: 26 maig 2017].
Ramírez, Yaned. «Shaminashi, punt de trobada Kogui». El Tiempo, 05-01-2003. Arxivat de l'original el 2020-12-04. [Consulta: 26 maig 2017].

google.cat

books.google.cat

Mora, Santiago. Center for Comparative Arch. Cultivars, Anthropic Soils, and Stability (en anglès), 1991, p. 26. ISBN 1877812056. ^{[Enllaç no actiu]}
Lucena, Manuel. Rialp. El Descubrimiento y la fundación de los reinos ultramarinos: hasta fines del siglo XVI, 1982, p. 25. ISBN 8432121029. ^{[Enllaç no actiu]}
Chavez, Álvaro. Els indis de Colòmbia. Abya Yala, 1995, p. 58. ISBN 9978041699. ^{[Enllaç no actiu]}

lablaa.org

Humboldt, Alexander. «Viatge a les regions equinoccials del nou continent». Biblioteca Luis Ángel Arango, 1826. Arxivat de l'original el 2 de març de 2009. [Consulta: 27 maig 2017].

museonacional.gov.co

«Peça del mes, setembre 2013». Museu Nacional de Colòmbia, 21-12-2016. [Consulta: 27 maig 2017].

openedition.org

books.openedition.org

Guinea, Mercedes. Institut français d'études andines, Abya-Yala. L'àrea septentrional andina, 1998, p. 29-41. ISBN 9782821844858.

portafolio.co

«Excedent i bescanvi». Portafoli, 26-03-2009. [Consulta: 27 maig 2017].
«Economia precolombina». Portafoli, 27-03-2009. [Consulta: 27 maig 2017].

rupestreweb.info

Castaño Uribe, Carlos (2008) Tradició cultural Chiribiquete. Rupestreweb. Consultada el 2 d'agost de 2016.

semana.com

«El tresor quimbaya: un regal daurat». Setmana (Colòmbia), 30-01-2016. [Consulta: 27 maig 2017].

sinic.gov.co

Colòmbia cultura, Arqueologia de la Vall del Cauca, Sinic.

undp.org

«Bretxes en promoció de la salut sexual i reproductiva». Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, 2013. Arxivat de l'original el 2017-08-14. [Consulta: 27 maig 2017].

univalle.edu.co

«Exposició Arqueològica del Complex Cultural Tuza». Universitat de la Vall, l'11 maig 2016. [Consulta: 27 maig 2017].

web.archive.org

Botiva, Álvaro. «Colombia prehispánica: regiones arqueológicas - La Altiplanicie Cundiboyacense». banrepcultural.org, 1989. Arxivat de l'original el 2016-09-24. [Consulta: 26 maig 2017].
Oquendo, Catalina. «San Agustín: el misteri continua 100 anys després». El Temps (Colòmbia), 15-09-2013. Arxivat de l'original el 14 de gener de 2017. [Consulta: 26 maig 2017].
Pachón, Ximena. «2». A: Instituto Colombiano de cultura hispánica. Geografía Humana de Colombia. Región Andina Central, Tomo IV. Volumen II. banrepcultural.org, 1996. ISBN 958-9004-37-7. Arxivat 2020-05-30 a Wayback Machine.
Dussan de Reichel, Alicia. «El mundo Tairona - La alimentación era muy variada». banrepcultural.org, 1988. Arxivat de l'original el 2017-11-12. [Consulta: 26 maig 2017].
Dussan de Reichel, Alicia. «El mundo Tairona - Manicatos era el nombre de los guerreros más famosos». banrepcultural.org, 1988. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 26 maig 2017].
Ramírez, Yaned. «Shaminashi, punt de trobada Kogui». El Tiempo, 05-01-2003. Arxivat de l'original el 2020-12-04. [Consulta: 26 maig 2017].
Dussan de Reichel, Alicia. «El món tairona - Les plome s'utilitzaven per a adornar-se en les festes». banrepcultural.org, 1988. Arxivat de l'original el 2017-12-24. [Consulta: 26 maig 2017].
banrepcultural.org. Introducció a la Colòmbia ameríndia. Institut Colombià d'Antropologia, 1987. Arxivat 2017-11-10 a Wayback Machine.
Calvi, Gian. «Així érem els muisques». banrepcultural.org, 1986. Arxivat de l'original el 2017-12-16. [Consulta: 27 maig 2017].
«Bretxes en promoció de la salut sexual i reproductiva». Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, 2013. Arxivat de l'original el 2017-08-14. [Consulta: 27 maig 2017].
Herrera, Marta. «Els senyors muisques». banrepcultural.org, l'1 agost 1993. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 27 maig 2017].
«El Museu de l'Or Quimbaya, un lloc amb doble nacionalitat». La Crònica del Quindío, 14-08-2016. Arxivat de l'original el 2019-01-15. [Consulta: 27 maig 2017].
«Quimbaya: el cos és cultura». Banc de la República de Colòmbia. Museu de l'Or, 2009. Arxivat de l'original el 2018-03-22. [Consulta: 27 maig 2017].
«Museu de l'Or Quimbaya». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 27 maig 2017].
«Museu de l'Or zenú». banrepcultural.org, 2017. Arxivat de l'original el 2018-03-21. [Consulta: 27 maig 2017].
«El sistema hidràulic zenú». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 27 maig 2017].
Humboldt, Alexander. «Viatge a les regions equinoccials del nou continent». Biblioteca Luis Ángel Arango, 1826. Arxivat de l'original el 2 de març de 2009. [Consulta: 27 maig 2017].
«Museu de l'Or Calima». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-12-02. [Consulta: 27 maig 2017].
«Obra destacada: Los diseños gráficos de la cerámica Tuza. CA. 1250-1500 D.C.». Revista Credencial Historia, 13-08-2015. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 27 maig 2017].
«Tumaco: la gent i l'or a la costa Pacífica». banrepcultural.org. Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 27 maig 2017].