Bramon, Dolors. De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Ed., 2000, p. 249. ISBN 8476024509 [Consulta: 6 gener 2017].Arxivat 2017-01-06 a Wayback Machine.. Dolors Bramon recull diferents possibles identificacions per aquest Montpedrós donant preferència a la de F. Codera (Estudios Críticos de la Historia ..., p. 241-242) com a Muntanya de les Pedres (Gabal al-Higara) que es deu tractar de l'actual santuari de Nostra Senyora de Pedrui al terme de La Pobla de Roda, municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que deu ser l'ermita de Santa Maria de Pedrui
«Pedrui» (en castellà). Despoblados medievales en Huesca. Crístian Laglera, 2013. [Consulta: 6 gener 2017].
on fa referència a la ràtzia de Muhàmmad al-Tawil. Aquesta identificació és corroborada per MJ. Viguera (Aragón musulmán ..., p. 113) i P. Balaña i Abadia (Els musulmans a Catalunya ..., p. 91). Altres identificacions recollides són la de JM. Millà i Villacrosa (Textos dels historiadors àrabs ..., p. XXXVI, Com a Sant Salvador de Montpedrós (Llitera) i la de R. d'Abadal (Catalunya carolíngia ..., p. 39* i 123) com a Soperuny (Alta Ribagorça).
Bramon, Dolors. De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Ed., 2000, p. 249. ISBN 8476024509 [Consulta: 6 gener 2017].Arxivat 2017-01-06 a Wayback Machine.. Dolors Bramon recull diferents possibles identificacions per aquest Montpedrós donant preferència a la de F. Codera (Estudios Críticos de la Historia ..., p. 241-242) com a Muntanya de les Pedres (Gabal al-Higara) que es deu tractar de l'actual santuari de Nostra Senyora de Pedrui al terme de La Pobla de Roda, municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que deu ser l'ermita de Santa Maria de Pedrui
«Pedrui» (en castellà). Despoblados medievales en Huesca. Crístian Laglera, 2013. [Consulta: 6 gener 2017].
on fa referència a la ràtzia de Muhàmmad al-Tawil. Aquesta identificació és corroborada per MJ. Viguera (Aragón musulmán ..., p. 113) i P. Balaña i Abadia (Els musulmans a Catalunya ..., p. 91). Altres identificacions recollides són la de JM. Millà i Villacrosa (Textos dels historiadors àrabs ..., p. XXXVI, Com a Sant Salvador de Montpedrós (Llitera) i la de R. d'Abadal (Catalunya carolíngia ..., p. 39* i 123) com a Soperuny (Alta Ribagorça).
web.archive.org
Bramon, Dolors. De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Ed., 2000, p. 249. ISBN 8476024509 [Consulta: 6 gener 2017].Arxivat 2017-01-06 a Wayback Machine.. Dolors Bramon recull diferents possibles identificacions per aquest Montpedrós donant preferència a la de F. Codera (Estudios Críticos de la Historia ..., p. 241-242) com a Muntanya de les Pedres (Gabal al-Higara) que es deu tractar de l'actual santuari de Nostra Senyora de Pedrui al terme de La Pobla de Roda, municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que deu ser l'ermita de Santa Maria de Pedrui
«Pedrui» (en castellà). Despoblados medievales en Huesca. Crístian Laglera, 2013. [Consulta: 6 gener 2017].
on fa referència a la ràtzia de Muhàmmad al-Tawil. Aquesta identificació és corroborada per MJ. Viguera (Aragón musulmán ..., p. 113) i P. Balaña i Abadia (Els musulmans a Catalunya ..., p. 91). Altres identificacions recollides són la de JM. Millà i Villacrosa (Textos dels historiadors àrabs ..., p. XXXVI, Com a Sant Salvador de Montpedrós (Llitera) i la de R. d'Abadal (Catalunya carolíngia ..., p. 39* i 123) com a Soperuny (Alta Ribagorça).
