Els últims concerts (per exemple, els números 19-21, 23-24 i 26-27) solen començar de forma silenciosa. Això passa, probablement, per un doble motiu: en primer lloc hi ha el fet que els concerts, a diferència de les simfonies, tenen la tendència a estar ubicats a la part central en els programes de concert, en lloc de començar per ells i, per tant, no necessitaven servir com a «toc d'atenció» per l'espectador; en segon lloc, un inici orquestral suau permet equilibrar millor l'entrada del solo de piano en l'exposició. Per a més informació vegeu Grayson, p. 31. Grayson, David. Mozart Piano Concertos Nos. 20 and 21. Cambridge: Music Handbooks. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-48475-8.
Per a una dissertació sobre el concert incomplet i sobre perquè no fou acabat, vegeu aquest enllaçArxivat 2009-05-27 a Wayback Machine. (anglès)
Per exemple, les cadències avui perdudes dels concerts núm. 20 i núm. 21, l'existència de les quals coneixem gràcies als comentaris del pare de Mozart en cartes a la seva filla el 1785. Les cartes són del 25 març i del 8 d'abril però també es creu que Leopold podia no haver-se erit a aquests concerts. Vegeu aquest enllaçArxivat 2007-09-26 a Wayback Machine., i vegeu la carta a Mozart I
Per a una dissertació sobre el concert incomplet i sobre perquè no fou acabat, vegeu aquest enllaçArxivat 2009-05-27 a Wayback Machine. (anglès)
Per exemple, les cadències avui perdudes dels concerts núm. 20 i núm. 21, l'existència de les quals coneixem gràcies als comentaris del pare de Mozart en cartes a la seva filla el 1785. Les cartes són del 25 març i del 8 d'abril però també es creu que Leopold podia no haver-se erit a aquests concerts. Vegeu aquest enllaçArxivat 2007-09-26 a Wayback Machine., i vegeu la carta a Mozart I
