Conquesta de l'Imperi Asteca (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Conquesta de l'Imperi Asteca" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

10web.archive.org

1^st place

3e-local.gob.mx

4,072^nd place

9,766^th place

2mexicodesconocido.com.mx

5,192^nd place

7,019^th place

1jcyl.es

4,015^th place

474^th place

1tihof.org

low place

1arqueomex.com

low place

1gob.

low place

1cervantesvirtual.com

1,399^th place

80^th place

1inah.gob.mx

5,454^th place

9,610^th place

1google.cat

1,849^th place

2^nd place

1diariovasco.com

3,249^th place

342^nd place

1sectur.gob.mx

low place

arqueomex.com

>Baez-Jorge, Félix Cempoala, Veracruz. XVII, 2009. p.36.

cervantesvirtual.com

= Exploradores y viajeros por España y el Nuevo Mundo, Cervantes Virtual. «Pedro de Alvarado». Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 28 novembre 2008]. « .. "Però al costat de les seves qualitats militars, Alvarado també es mostrava com un home cruel i ambiciós, manifestades en el seu afany per saquejar els tresors de Mèxic i Tezcoco. Per obtenir-los, segons acusació de Vázquez de Tapia, no va dubtar a torturar el rei Cacama ".. »

diariovasco.com

González, Marian. La figura de Juan de Oñate, eje de una encendida polémica en Estados Unidos. El Diario Vasco, 6 abril 2007.

e-local.gob.mx

Enciclopedia de los municipios de México. «La Unión, estado de Guerrero, Reseña histórica». Instituto Nacional para el Federalismo y el Desarrollo Municipal, Govern de l'Estat de Guerrero, 2005. Arxivat de l'original el 1 de juny 2007. [Consulta: 28 novembre 2008].
Enciclopedia de los municipios de México. «Pánuco "Reseña histórica"». Instituto Nacional para el Federalismo y el Desarrollo Municipal, Govern de l'Estat de Veracruz. Arxivat de l'original el 2011-08-16. [Consulta: 25 abril 2010].
Enciclopedia de los municipios de México. «Estat de Nuevo León, "Ressenya Històrica"». Instituto Nacional para el Federalismo y el Desarrollo Municipal. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2011. [Consulta: 28 novembre 2008].

gob.

e-local.gob.

Enciclopedia de los municipios de México. «mx/work/templates/enciclo/tlaxcala/mpios/29033a.htm Tlaxcala-Historia».^{[Enllaç no actiu]}

google.cat

Wexler, Alan; Cunningham, Jon. Biographical Dictionary of Explorers (en anglès). Infobase Publishing, 2019, p. 396. ISBN 9781438182155. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

inah.gob.mx

gobiernodigital.inah.gob.mx

Encara que hi ha versions que difereixen en el lloc exacte de l'execució.Instituto Nacional de Antropología e Historia. «Zona Arqueológica "El Tigre (itzamkanac)" (Campeche)». Arxivat de l'original el 27 de juny 2009. [Consulta: 25 octubre 2009]. «D'acord amb l'INAH les ruïnes de la zona arqueològica d’El Tigre a l'estat mexicà de Campeche podrien correspondre a la localitat d’Itzamkanac descrita a les Crónicas de Indias»

jcyl.es

artehistoria.jcyl.es

«"Los conquistados"». ArteHistoria. Junta de Castilla y León. Arxivat de l'original el 2008-12-10. [Consulta: 27 novembre].

mexicodesconocido.com.mx

México Desconocido; Pasajes de la Historia No. 8: Tariácuri y el reino de los purépechas /gener 2003. «Els espanyols arriben a Tzintzuntzan (Michoacán)». Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2008. [Consulta: 28 novembre 2008].
México desconocido. «F3-de-Oaxaca Fundación de Oaxaca», 2007. [Consulta: 28 novembre 2008].^{[Enllaç no actiu]}

sectur.gob.mx

Secretaría de Turismo. «Nuevo León, Historia». Arxivat de l'original el 25 de setembre 2009. [Consulta: 28 novembre 2008].

tihof.org

Conner, Michael. « Malinche: ¿Creadora o traidora? ». Arxivat de l'original el 2008-11-10. [Consulta: 27 novembre].

web.archive.org

«"Los conquistados"». ArteHistoria. Junta de Castilla y León. Arxivat de l'original el 2008-12-10. [Consulta: 27 novembre].
Conner, Michael. « Malinche: ¿Creadora o traidora? ». Arxivat de l'original el 2008-11-10. [Consulta: 27 novembre].
= Exploradores y viajeros por España y el Nuevo Mundo, Cervantes Virtual. «Pedro de Alvarado». Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 28 novembre 2008]. « .. "Però al costat de les seves qualitats militars, Alvarado també es mostrava com un home cruel i ambiciós, manifestades en el seu afany per saquejar els tresors de Mèxic i Tezcoco. Per obtenir-los, segons acusació de Vázquez de Tapia, no va dubtar a torturar el rei Cacama ".. »
México Desconocido; Pasajes de la Historia No. 8: Tariácuri y el reino de los purépechas /gener 2003. «Els espanyols arriben a Tzintzuntzan (Michoacán)». Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2008. [Consulta: 28 novembre 2008].
Enciclopedia de los municipios de México. «La Unión, estado de Guerrero, Reseña histórica». Instituto Nacional para el Federalismo y el Desarrollo Municipal, Govern de l'Estat de Guerrero, 2005. Arxivat de l'original el 1 de juny 2007. [Consulta: 28 novembre 2008].
Enciclopedia de los municipios de México. «Pánuco "Reseña histórica"». Instituto Nacional para el Federalismo y el Desarrollo Municipal, Govern de l'Estat de Veracruz. Arxivat de l'original el 2011-08-16. [Consulta: 25 abril 2010].
Encara que hi ha versions que difereixen en el lloc exacte de l'execució.Instituto Nacional de Antropología e Historia. «Zona Arqueológica "El Tigre (itzamkanac)" (Campeche)». Arxivat de l'original el 27 de juny 2009. [Consulta: 25 octubre 2009]. «D'acord amb l'INAH les ruïnes de la zona arqueològica d’El Tigre a l'estat mexicà de Campeche podrien correspondre a la localitat d’Itzamkanac descrita a les Crónicas de Indias»
Wexler, Alan; Cunningham, Jon. Biographical Dictionary of Explorers (en anglès). Infobase Publishing, 2019, p. 396. ISBN 9781438182155. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
Secretaría de Turismo. «Nuevo León, Historia». Arxivat de l'original el 25 de setembre 2009. [Consulta: 28 novembre 2008].
Enciclopedia de los municipios de México. «Estat de Nuevo León, "Ressenya Històrica"». Instituto Nacional para el Federalismo y el Desarrollo Municipal. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2011. [Consulta: 28 novembre 2008].