En l'expressió «baixar als inferns»,inferns no designa el lloc dels condemnats, sinó el dels morts. Per tant, significa dues coses: que Jesús realment va morir (en cas contrari, no tindria sentit el terme «resurrecció»), i que la salvació de Jesús és universal, és a dir, afecta tant els vius com els que havien mort abans de la seva vinguda. Així ho afirma el Catecisme: § 632. Les freqüents afirmacions del Nou Testament segons les quals Jesús "va ressuscitar d'entre els morts". Ac 3:15;Rm 8:11;1 Co 15:20 pressuposen que, abans de la resurrecció, va romandre en l'estatge dels morts (cf. He 13:20). És el primer sentit que va donar la predicació apostòlica al descens de Jesús als inferns, Jesús va conèixer la mort com tots els homes i es va reunir amb ells en l'estatge dels morts. Però ha descendit com a Salvador proclamant la bona nova als esperits que hi eren empresonats (cf1 Pe 3:18-19 § 633. L'Escriptura diu inferns, xeol, o hades (cf. Fl 2:10; Ac 2:24; Ap 1:18; Ef 4:9) a l'estatge dels morts on va baixar Crist després de mort, perquè els que es trobaven allí estaven privats de la visió de Déu (cf.. Sl 6:6; Sl 88:11-13). Tal era, en efecte, a l'espera del Redemptor, l'estat de tots els morts, dolents o justs (cf. Sl 89:49; 1 Sa 28:19; Ez 32:17-32), el que no vol dir que la seva sort sigui idèntica com ho ensenya Jesús en la paràbola del pobre Llàtzer rebut al «si d'Abraham» (cfLc 16:22-26). «Són precisament aquestes ànimes santes, que esperaven al seu llibertador en el si d'Abraham, les que Jesucrist va alliberar quan va descendir als inferns» (Catech. R. 1:6:3). Jesús no va baixar als inferns per alliberar allí als condemnats (cf. Concili de Roma de l'any 745; DS 587) ni per destruir l'infern de la condemnació (cf. DS 1011; 1077) sinó per alliberar els justos que l'havien precedit (cf. Concili de Toledo IV en l'any 625, DS 485; Mt 27:53-53) § 634 «La bona nova ha estat igualment anunciada als morts...» (1 Pe 4:6). El descens als inferns és el ple compliment de l'anunci evangèlic de la salvació. És l'última fase de la missió messiànica de Jesús, fase condensada en el temps però immensament àmplia en el seu significat real d'extensió de l'obra redemptora a tots els homes de tots els temps i de tots els llocs perquè tots els que se salven es fan partícips de la Redempció. § 635 El Crist, doncs, va baixar als abismes de la mort (cfMt 12:40; Rm 10:7; Ef 4:9) i així «els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran.» (Jn 5:25). Jesús, «el Príncep de la vida» (Ac 3:15) va aniquilar «amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i va alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida.»(He 2:14-15). D'ara endavant, Crist ressuscitat «té les claus de la mort i de l'Hades»Ap 1:18) i «en el nom de Jesús
tothom s'agenollarà al cel, a la terra i sota la terra»(Fl 2:10)
