Croàcia (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Croàcia" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

10web.archive.org

1^st place

5worldcat.org

5^th place

3google.cat

1,849^th place

2^nd place

2elpais.com

84^th place

9^th place

2mfa.hr

low place

2unesco.org

104^th place

45^th place

1324.cat

low place

64^th place

1dw.com

204^th place

726^th place

1matica.hr

9,538^th place

low place

1lavanguardia.com

377^th place

11^th place

1ara.cat

3,330^th place

10^th place

1eldiario.es

746^th place

55^th place

1doi.org

2^nd place

6^th place

1slobodnadalmacija.hr

4,189^th place

low place

1worldometers.info

2,099^th place

1,687^th place

1dzs.hr

1,323^rd place

3,753^rd place

1croatia.hr

low place

1min-kulture.hr

low place

1jutarnji.hr

1,793^rd place

7,259^th place

1ghostarchive.org

32^nd place

669^th place

1telegraph.co.uk

30^th place

86^th place

1hart.hr

low place

1tzzadar.hr

low place

1krk.hr

low place

1lzmk.hr

3,118^th place

low place

324.cat

«Croàcia ingressa a la Unió Europea com a soci número 28 amb una celebració multitudinària». 324.cat. [Consulta: 1r juliol 2013].

ara.cat

«Croàcia diu 'sí' a la UE, amb només un 47% de participació». Ara.cat, 23-01-2012. [Consulta: 23 gener 2012].

croatia.hr

«Culture and History». Croatian National Tourist Board. Arxivat de l'original el 16 d'octubre de 2011. [Consulta: 7 octubre 2011].

doi.org

dx.doi.org

Zrinščak, Siniša (en croat) Revija za socijalnu politiku, 10, 2, 2-2003, pàg. 135–159. DOI: 10.3935/rsp.v10i2.124. ISSN: 1330-2965 [Consulta: 12 octubre 2011].

dw.com

«EU member Croatia joins the eurozone – DW – 01/01/2023» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2023].

dzs.hr

«Statistički ljetopis 2018.». Oficina d'Estadística de Croàcia. Arxivat de l'original el 2022-03-21. [Consulta: 4 agost 2022].

eldiario.es

«El socialdemócrata Milanovic toma posesión como nuevo presidente de Croacia» (en castellà). El diario, 18-02-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].

elpais.com

Martí Font, José María «La CE reconoce en bloque a Croacia y Eslovenia» (en castellà). El País, 16-01-2022 [Consulta: 10 gener 2022].
Egurbide, Peru; Tertsch, Hermann «El Vaticano se adelanta, a la CE en el reconocimiento de Croacia y Eslovenia» (en castellà). El País, 14-01-1992 [Consulta: 10 gener 2022].

ghostarchive.org

MacGregor, Sandra. «Varaždin: Croatia's 'little Vienna'», 17-06-2013. Arxivat de l'original el 10 de gener de 2022. [Consulta: 4 setembre 2013].

google.cat

books.google.cat

Oreskovich, John R. The History of Lika, Croatia: Land of War and Warriors (en anglès). Lulu, 2019, p. 41. ISBN John R. Oreskovich.
Oreskovich, John R. The History of Lika, Croatia: Land of War and Warriors (en anglès). Lulu, 2019, p. 42. ISBN John R. Oreskovich.
Clissold, Stephen. A short history of Yugoslavia from early times to 1966. Cambridge University Press, 1968, p. 51–52. ISBN 978-0-521-09531-0 [Consulta: 30 novembre 2011].

hart.hr

Darja Radović Mahečić «Còpia arxivada» (en croat). Radovi Instituta Za Povijest Umjetnosti, 30, 2006, pàg. 241–264. Arxivat de l'original el 2011-07-21. ISSN: 0350-3437 [Consulta: 10 octubre 2011].

jutarnji.hr

(en croat) , 10-11-2010 [Consulta: 13 d’octubre 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-24. [Consulta: 5 agost 2022].

krk.hr

«The Baška tablet». Island of Krk Tourist Board. Arxivat de l'original el 2019-05-02. [Consulta: 13 octubre 2011].

lavanguardia.com

Saura, Gemma. «Yugoslavia no tiene quien la celebre» (en castellà). La Vanguardia, 04-12-2018. [Consulta: 30 desembre 2020].

lzmk.hr

«Hrvatska književnost u 270.000 redaka» (en croat). Miroslav Krleža Institute of Lexicography, 11-02-2011. Arxivat de l'original el 17 de desembre dr 2011. [Consulta: 13 octubre 2011].

matica.hr

«Còpia arxivada» (en croat). Vijenac [Zagreb], 291, 28-04-2005. Arxivat de l'original el 2012-09-27 [Consulta: 10 juny 2019].

mfa.hr

«Croatian Art History – Overview of Prehistory». Ministry of Foreign Affairs and European Integration (Croatia). Arxivat de l'original el 7 d'octubre de 2011. [Consulta: 10 octubre 2011].
«Croatian Art History – Overview of Prehistory». Ministry of Foreign Affairs and European Integration (Croatia). Arxivat de l'original el 7 octubre 2011. [Consulta: 10 octubre 2011].

min-kulture.hr

«Djelokrug» (en croat). Ministeri de Cultura (Croacia). [Consulta: 7 octubre 2011].

slobodnadalmacija.hr

«Puni džepovi: europski smo rekorderi potrošnje, imamo najskuplju vlast u cijeloj Europskoj uniji!», 19-03-2017. [Consulta: 30 març 2018].

telegraph.co.uk

MacGregor, Sandra. «Varaždin: Croatia's 'little Vienna'», 17-06-2013. Arxivat de l'original el 10 de gener de 2022. [Consulta: 4 setembre 2013].

tzzadar.hr

«Church of Saint Donat». Zadar Tourist Board. Arxivat de l'original el 24 de març de 2014. [Consulta: 10 octubre 2011].

unesco.org

whc.unesco.org

«Historic City of Trogir». UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 1r agost 2015].

ich.unesco.org

«Browse the Lists of Intangible Cultural Heritage and the Register of good safeguarding practices – intangible heritage». ich.unesco.org. UNESCO – Culture Sector.

web.archive.org

«Còpia arxivada» (en croat). Vijenac [Zagreb], 291, 28-04-2005. Arxivat de l'original el 2012-09-27 [Consulta: 10 juny 2019].
«Statistički ljetopis 2018.». Oficina d'Estadística de Croàcia. Arxivat de l'original el 2022-03-21. [Consulta: 4 agost 2022].
«Culture and History». Croatian National Tourist Board. Arxivat de l'original el 16 d'octubre de 2011. [Consulta: 7 octubre 2011].
(en croat) , 10-11-2010 [Consulta: 13 d’octubre 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-24. [Consulta: 5 agost 2022].
Darja Radović Mahečić «Còpia arxivada» (en croat). Radovi Instituta Za Povijest Umjetnosti, 30, 2006, pàg. 241–264. Arxivat de l'original el 2011-07-21. ISSN: 0350-3437 [Consulta: 10 octubre 2011].
«Croatian Art History – Overview of Prehistory». Ministry of Foreign Affairs and European Integration (Croatia). Arxivat de l'original el 7 d'octubre de 2011. [Consulta: 10 octubre 2011].
«Church of Saint Donat». Zadar Tourist Board. Arxivat de l'original el 24 de març de 2014. [Consulta: 10 octubre 2011].
«Croatian Art History – Overview of Prehistory». Ministry of Foreign Affairs and European Integration (Croatia). Arxivat de l'original el 7 octubre 2011. [Consulta: 10 octubre 2011].
«The Baška tablet». Island of Krk Tourist Board. Arxivat de l'original el 2019-05-02. [Consulta: 13 octubre 2011].
«Hrvatska književnost u 270.000 redaka» (en croat). Miroslav Krleža Institute of Lexicography, 11-02-2011. Arxivat de l'original el 17 de desembre dr 2011. [Consulta: 13 octubre 2011].

worldcat.org

Zrinščak, Siniša (en croat) Revija za socijalnu politiku, 10, 2, 2-2003, pàg. 135–159. DOI: 10.3935/rsp.v10i2.124. ISSN: 1330-2965 [Consulta: 12 octubre 2011].
Stančić, Nikša (en croat) Cris: časopis Povijesnog društva Križevci, 10, 1, 2-2009, pàg. 6–17. ISSN: 1332-2567 [Consulta: 7 octubre 2011].
Huzjan, Vladimir (en croat) Povijesni Prilozi, 34, 34, 7-2008, pàg. 103–120. ISSN: 0351-9767 [Consulta: 17 octubre 2011].
Darja Radović Mahečić «Còpia arxivada» (en croat). Radovi Instituta Za Povijest Umjetnosti, 30, 2006, pàg. 241–264. Arxivat de l'original el 2011-07-21. ISSN: 0350-3437 [Consulta: 10 octubre 2011].
Nujić, Pavao (en croat) Essehist, 2, 9-2011, pàg. 70-73. ISSN: 1847-6236 [Consulta: 10 octubre 2011].

worldometers.info

«Croatia Demographics 2020 (Population, Age, Sex, Trends) – Worldometer» (en anglès). www.worldometers.info. [Consulta: 24 gener 2021].