Dinastia Shang (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Dinastia Shang" in Catalan language version.

refsWebsite
Global rank Catalan rank
1st place
1st place
1,849th place
2nd place
5th place
5th place
2nd place
6th place
6th place
29th place
121st place
116th place
9,165th place
low place
26th place
54th place
low place
low place
3,488th place
2,085th place
low place
low place
2,153rd place
2,984th place
4,246th place
4,171st place
low place
low place
2,205th place
4,563rd place
120th place
122nd place
low place
low place

academia.edu

archaeology.org

  • Harrington, Spencer P. M. «Shang City Uncovered» (en anglès). Archaeology. Archaeological Institute of America, vol. 53, núm. 3, maig-juny 2000.

archive.org

artnet.com

news.artnet.com

ccoo.cn

lulong.ccoo.cn

doi.org

dx.doi.org

google.cat

books.google.cat

  • Rafe de Crespigny. «Biografia de Yang Hu Zhu Mei Yun». A: A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23–220 AD). BRILL, 28 de desembre 2006, p. 389. ISBN 978-90-474-1184-0. «武帝时,始封周后姬嘉为周子南君,至元帝时,尊周子南君为周承休侯,位次诸侯王。使诸大夫博士求殷后,分散为十馀姓,郡国往往得其大家,推求子孙,绝不能纪。时匡衡议,以为“王者存二王后,所以尊其先王而通三统也。其犯诛绝之罪者绝,而更封他亲为始封君,上承其王者之始祖。春秋之义,诸侯不能守其社稷者绝。今宋国已不守其统而失国矣,则宜更立殷后为始封君,而上承汤统,非当继宋之绝侯也,宜明得殷后而已。今之故宋,推求其嫡,久远不可得;虽得其嫡,嫡之先已绝,不当得立。礼记孔子曰:‘丘,殷人也。’先师所共传,宜以孔子世为汤后。”上以其语不经,遂见寝 (Durant el regnat de l'emperador Wu, Ji Jia, la reina de la dinastia Zhou, va rebre el títol de Senyora de Zhou Zinan. En temps de l'emperador Yuan, l'emperador Zhou Zinan va ser honrat com a marquès de Zhou Chengxiu entre els reis vassalls. Després que els funcionaris i els metges anessin a Yin, es van escampar en més de deu cognoms; els comtats i prefectures sovint tenien la seva pròpia gent i promocionaven els seus descendents, però no els podien disciplinar. En aquell moment, Kuang Heng va mantenir una discussió i va creure que "el rei té dues reines, per la qual cosa respecta el seu predecessor i connecta les tres unificacions. Si comet el delicte de matar Jue, serà coronat com a primer rei, i serà l'avantpassat del rei.". El significat de "primavera i tardor" és que aquells prínceps que no poden protegir el seu país s'extingiran. Ara que la dinastia Song ja no ha mantingut el seu llinatge i ha perdut el país, és millor establir la reina de Yin com a primera monarca i heretar el llinatge de la dinastia Tang. No és el successor del príncep suprem de la dinastia Song, però és millor obtenir la reina de la dinastia Yin Ming. Per aquest motiu, a la dinastia Song, s'esperava que els descendents directes no estarien disponibles durant molt de temps; encara que s'aconseguissin descendents directes, aquests ja s'havien extingit i no s'havien d'establir, va dir Confuci al "Llibre dels ritus". "Qiu és nadiu de Yin". Els nostres avantpassats han transmès que és apropiat considerar Confuci com a emperadriu de la dinastia Tang". Les seves paraules eren incomprensibles, per la qual cosa es va adormir» 
  • Shaughnessy, Edward L. «The Date of the Zhou Conquest of Shang]». A: Sources of Western Zhou History: Inscribed Bronze Vessels (en anglès). University of California Press, 1992, p. 217–236. ISBN 978-0-520-07028-8. 
  • Kerr, Gordon. A Short History of China (en anglès). Oldcastle Books, 2013, p. 3. ISBN 978-1-84243-969-2. 
  • Keightley, David N. «Shang archaeology». A: Michael Loewe, Edward L. Shaughnessy. The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 269. ISBN 978-0-521-47030-8. 

google.cat

  • Sun-tzu, Sunzi, Shang Yang, Shibing Yuan. The Art of War (en anglès), 1998, p. 70. 

google.com.au

books.google.com.au

guoxue.com

jstor.org

  • Nivison, David S. «The Dates of Western Chou» (en anglès). Harvard Journal of Asiatic Studies. Harvard-Yenching Institute, 43, 2, 1983, pàg. 481–580. DOI: 10.2307/2719108. JSTOR: 2719108.
  • Shaughnessy, Edward L. «Historical Perspectives on The Introduction of The Chariot Into China» (en anglès). Harvard Journal of Asiatic Studies, núm. 1, 1988, pàg. 189–237. DOI: 10.2307/2719276. ISSN: 0073-0548. «Les publicacions recents de descobriments arqueològics a tota l'Àsia central soviètica, però, permeten ara omplir el buit anterior entre la Xina i el Pròxim Orient tant espacial com temporalment, sense deixar cap dubte que el carro va entrar a la Xina des del nord-oest cap al 1200 aC. (...) A partir d'això podríem suggerir un límit superior per a l'evidència artefactaual del carro a la Xina d'uns 1200 a.C., que correspon a l'última part del regnat del rei Wu Ding (c. 1200-1180 a.C.).»

kaogu.cn

researchgate.net

sino-platonic.org

slashcontrol.com

ucpress.edu

web.archive.org

worldcat.org

  • Folch, M. Dolors. La construcció de la Xina : el període formatiu de la civilització xinesa. 1ª ed. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 84-7596-802-3. 
  • Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilizacion china (en castellà). Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  • Lin, Meicun «Seima-Turbino Culture and the Proto-Silk Road» (en anglès). Chinese Cultural Relics, vol. 3, núm. 001-002, 2016, pàg. 255, Figura 15. ISSN: 2330-5169. «Val la pena assenyalar que de la tomba de Fu Hao a les ruïnes Yin es va desenterrar una figureta de jade (figura 15:5) que s'assembla a una figureta de bronze d'estil Seima-Turbino (figura 15:3) i un ganivet amb el pom de cap de cérvol (figure 15:6). Un ganivet similar amb el pom de cap de cérvol també es troba a la col·lecció del Museu Baoji de col·leccions de bronze (figura 12:4). Aquests descobriments i artefactes recollits revelen la transmissió cultural entre els antics habitants de la regió del riu Groc i els nòmades de l'estepa eurasiàtica.»
  • Shaughnessy, Edward L. «Historical Perspectives on The Introduction of The Chariot Into China» (en anglès). Harvard Journal of Asiatic Studies, núm. 1, 1988, pàg. 189–237. DOI: 10.2307/2719276. ISSN: 0073-0548. «Les publicacions recents de descobriments arqueològics a tota l'Àsia central soviètica, però, permeten ara omplir el buit anterior entre la Xina i el Pròxim Orient tant espacial com temporalment, sense deixar cap dubte que el carro va entrar a la Xina des del nord-oest cap al 1200 aC. (...) A partir d'això podríem suggerir un límit superior per a l'evidència artefactaual del carro a la Xina d'uns 1200 a.C., que correspon a l'última part del regnat del rei Wu Ding (c. 1200-1180 a.C.).»