El 'mite Yoyes' sobreviu a ETAArxivat 2009-07-05 a Wayback Machine. La seua insubmissió va estar a més adornada amb un goteig lent i discret, però ferm i sonor, de crítiques públiques a l'actuació i deriva de l'organització armada, així com a la postura seguidista i poc política d'HB. Les seues catilinàries contra els qui anys abans eren els seus correligionaris van prendre carta de naturalesa en el llibre "Des de la meua finestra", publicat a mitjan anys 80. (Deia, 2008)
diariovasco.com
«Per atrevir-se a discrepar» (Arreplega opinions dels seus companys.) Yoyes assenyalava que la lluita armada estava «degenerant en quelcom terrible, dictatorial i mític, contrari als meus valors i sentires més profunds».("Diari Basc", 2006)
elmundo.es
Hoy es complixen 20 anys de l'assassinat: "Yoyes havia intentat rebentar un autobús de la Guàrdia Civil en la carretera de Martutene a Donostia amb quasi 100 quilos de Goma-2" (article d'El Mundo, 2006).
elpais.com
L'actriu Ana Torrent dona vida a una Yoyes compromesa i humana "És el personatge més difícil que he fet mai. No sols perquè era una dona real, i això implica menys llibertat i més condicionants, sinó també perquè era una dona amb molts matisos, militant, enamorada, mare", va reconèixer Torrent ... però, en un moment donat, es va intentar allunyar i oblidar per a abordar un personatge més de ficció, amb el qual recorre dos èpoques diferents de la vida d'esta dona, des de 1973 fins a la seua mort tretze anys més tard. "He descobert a una persona molt compromesa, molt treballadora i molt pensativa, que volia arribar a les seues pròpies conclusions sense ajuda de ningú, molt severa a vegades", va confessar Ana Torrent. El film Yoyes està dedicat al fill de Dolores, que en la pel·lícula era un infant.("El País")
larazon.es
Bono creu que Otegi té el «complex Yoyes»[Enllaç no actiu] perquè sap que «pot parlar fins a un cert límit», ja que si ho fa «amb més claredat i més fermesa ho mataran com van matar» a l'etarra Dolores González Katarain. ("La Raó", Setembre 2008)
lavozdegalicia.es
Els fantasmes de Pertur i Yoyes aguaiten a Aralar: El corrent crític d'EH mesura les conseqüències d'eixir de l'entorn d'ETA. A Pamplona apareixen pintades contra Patxi Zabaleta, líder del corrent Aralar: «Patxi, no a la traïció, no a l'escissió». Aralar avançava cap a la ruptura amb EH. El dia anterior Zabaleta havia declarat a La Voz que la lluita d'ETA ja no era positiva per a Euskadi. Quaranta-huit hores després eixia al carrer un pamflet en què se li titllava de xantatgista. Julen de Madariaga, fundador d'ETA i ara en les files d' «els traïdors», parlava dies després de les pintades. «Era un missatge per a tots nosaltres. No sé si obra d'algun boig o d'algú manat per la Taula Nacional o per ETA». Soares Gamboa, l'etarra penedit, compte en la seua peculiar biografia: «ETA intimida els seus dissidents de moltes formes; des de l'amenaça directa, a les pintades en les parets elaborades per xavals de quinze anys o les sentències de mort enviades pels mateixos parlamentaris de HB... El dia en què ETA done llibertat d'elecció als seus militants es quedarà en quadro. Per això ha de mantindre el bloc encara que siga a costa de la por i la coacció física».». ("La Voz de Galicia", Maig 2001)
'Kubati' no podrà eixir demà de presó, com estava previst, en aplicar-li l'Audiència Nacional la 'doctrina Parot'Arxivat 2016-05-06 a Wayback Machine. L'assassí de Yoyes, que compta amb més de 1.000 anys de condemnes, compliria els 30 anys de presó al novembre de 2017 ... López Ruiz va ser detingut l'11 de novembre de 1987 en l'interior d'una cabina telefònica, a Tolosa, acusat de ser el responsable del "comando Goyerri Costa". Ha sigut condemnat a 1.076 anys de presó, entre altres per l'assassinat de Dolores González Catarain "Yoyes" ... L'agost de 1994, va reconèixer que la por li impedia manifestar públicament la seua oposició a la "lluita armada", per temor que li "fiquen un tret". No obstant això, dies més tard va negar en una carta difosa a través dels mitjans de comunicació que ell haja qüestionat la lluita armada, ... "No desitge ni el vostre perdó, ni la vostra comprensió, ni els vostres graus penitenciaris, ni el segon, ni el tercer", va sentenciar en aquell moment.
L'assassinat que va marcar una inflexióArxivat 2009-08-10 a Wayback Machine. Xabier Euzkitze: "Va ser un punt d'inflexió per a aquells que volien seguir el camí de Yoyes"; en eixe aspecte, creu que l'atemptat contra l'exdirigent va complir el seu objectiu. Patxi Bastarrika, viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc: "L'autodissolució d'ETA politicomilitar no era del grat de què pensaven perpetuar la violència, però quan entre ells també hi ha gent que comença a abandonar eixe món, percebien un cert risc" considera que l'atemptat va complir la seua funció d'evitar fissures en l'escissió militar i mantindre la seua unitat ... Juan Infante: "l'atemptat va ser un avís molt seriós a la gent de l'escissió militar, ja que existia el perill que seguiren l'exemple de Yoyes"; ... de totes maneres, Infant no té constància que haguera molts ací que volgueren reinserir-se, encara que el govern de llavors pensara que el procés de reinserció anterior podria servir d'esperó per als milis. Kepa Korta, alcalde d'Ordizia quan es va produir l'assassinat: "gent que no estava enquadrada en cap organització posara una taula davall de l'ajuntament per a demanar firmes a favor d'un manifest en contra de l'assassinat era molt fort ... la duresa estava en el fet que la gent que no condemnava l'assassinat podien ser els teus veïns, amics o familiars" ("Diari de Notícies d'Alava", 2006)
noticiasdegipuzkoa.com
Solaun, el precedent de l'assassinat de 'Yoyes'Arxivat 2009-08-11 a Wayback Machine. D'esta manera, Solaun va refer la seua vida treballant per a una empresa de construccions, que va ser l'encarregada de fer 105 habitatges en el barri Arene d'Algorta que, posteriorment, van ser comprades en la seua totalitat pel Ministeri d'Obres Públiques per a cedir-les a la Guàrdia Civil. ETA va aprofitar esta situació per a fer xantatge a l'exmembre i obligar-lo a col·laborar en un atemptat en eixe mateix edifici. Així, va col·locar una important càrrega explosiva que seria activada una vegada inaugurat el nou quarter i amb els membres de la Guàrdia Civil dins. No obstant això, eixa càrrega mai va ser explosionada perquè, segons pareix, Solaun no va connectar els explosius al transformador elèctric que havia de fer-los esclatar. El 18 de novembre de 1981 es va descobrir la dinamita en un sostre fals de l'edifici i, deu dies després, va ser detingut junt amb altres set persones acusades d'estar involucrades en el fallit atemptat... Va ingressar en la presó de Carabanchel, on els milis la van expulsar del seu entorn. Posteriorment, la van traslladar a Sòria i allí els presos d'ETA militar li van propinar una forta pallissa. El nom de Solaun va aparèixer publicat en diversos mitjans informatius després que ell enviara una carta al jutge mostrant-se contrari a la lluita armada i amb la intenció d'acollir-se a la via de la reinserció iniciada per Bandrés. Per això, després de la pallissa va ser traslladat a la presó de Nanclares d'Oca i va rebre amenaces d'ETA fins que al novembre de 1982 se li va concedir l'indult
El 'mite Yoyes' sobreviu a ETAArxivat 2009-07-05 a Wayback Machine. La seua insubmissió va estar a més adornada amb un goteig lent i discret, però ferm i sonor, de crítiques públiques a l'actuació i deriva de l'organització armada, així com a la postura seguidista i poc política d'HB. Les seues catilinàries contra els qui anys abans eren els seus correligionaris van prendre carta de naturalesa en el llibre "Des de la meua finestra", publicat a mitjan anys 80. (Deia, 2008)
Solaun, el precedent de l'assassinat de 'Yoyes'Arxivat 2009-08-11 a Wayback Machine. D'esta manera, Solaun va refer la seua vida treballant per a una empresa de construccions, que va ser l'encarregada de fer 105 habitatges en el barri Arene d'Algorta que, posteriorment, van ser comprades en la seua totalitat pel Ministeri d'Obres Públiques per a cedir-les a la Guàrdia Civil. ETA va aprofitar esta situació per a fer xantatge a l'exmembre i obligar-lo a col·laborar en un atemptat en eixe mateix edifici. Així, va col·locar una important càrrega explosiva que seria activada una vegada inaugurat el nou quarter i amb els membres de la Guàrdia Civil dins. No obstant això, eixa càrrega mai va ser explosionada perquè, segons pareix, Solaun no va connectar els explosius al transformador elèctric que havia de fer-los esclatar. El 18 de novembre de 1981 es va descobrir la dinamita en un sostre fals de l'edifici i, deu dies després, va ser detingut junt amb altres set persones acusades d'estar involucrades en el fallit atemptat... Va ingressar en la presó de Carabanchel, on els milis la van expulsar del seu entorn. Posteriorment, la van traslladar a Sòria i allí els presos d'ETA militar li van propinar una forta pallissa. El nom de Solaun va aparèixer publicat en diversos mitjans informatius després que ell enviara una carta al jutge mostrant-se contrari a la lluita armada i amb la intenció d'acollir-se a la via de la reinserció iniciada per Bandrés. Per això, després de la pallissa va ser traslladat a la presó de Nanclares d'Oca i va rebre amenaces d'ETA fins que al novembre de 1982 se li va concedir l'indult
'Kubati' no podrà eixir demà de presó, com estava previst, en aplicar-li l'Audiència Nacional la 'doctrina Parot'Arxivat 2016-05-06 a Wayback Machine. L'assassí de Yoyes, que compta amb més de 1.000 anys de condemnes, compliria els 30 anys de presó al novembre de 2017 ... López Ruiz va ser detingut l'11 de novembre de 1987 en l'interior d'una cabina telefònica, a Tolosa, acusat de ser el responsable del "comando Goyerri Costa". Ha sigut condemnat a 1.076 anys de presó, entre altres per l'assassinat de Dolores González Catarain "Yoyes" ... L'agost de 1994, va reconèixer que la por li impedia manifestar públicament la seua oposició a la "lluita armada", per temor que li "fiquen un tret". No obstant això, dies més tard va negar en una carta difosa a través dels mitjans de comunicació que ell haja qüestionat la lluita armada, ... "No desitge ni el vostre perdó, ni la vostra comprensió, ni els vostres graus penitenciaris, ni el segon, ni el tercer", va sentenciar en aquell moment.
L'assassinat que va marcar una inflexióArxivat 2009-08-10 a Wayback Machine. Xabier Euzkitze: "Va ser un punt d'inflexió per a aquells que volien seguir el camí de Yoyes"; en eixe aspecte, creu que l'atemptat contra l'exdirigent va complir el seu objectiu. Patxi Bastarrika, viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc: "L'autodissolució d'ETA politicomilitar no era del grat de què pensaven perpetuar la violència, però quan entre ells també hi ha gent que comença a abandonar eixe món, percebien un cert risc" considera que l'atemptat va complir la seua funció d'evitar fissures en l'escissió militar i mantindre la seua unitat ... Juan Infante: "l'atemptat va ser un avís molt seriós a la gent de l'escissió militar, ja que existia el perill que seguiren l'exemple de Yoyes"; ... de totes maneres, Infant no té constància que haguera molts ací que volgueren reinserir-se, encara que el govern de llavors pensara que el procés de reinserció anterior podria servir d'esperó per als milis. Kepa Korta, alcalde d'Ordizia quan es va produir l'assassinat: "gent que no estava enquadrada en cap organització posara una taula davall de l'ajuntament per a demanar firmes a favor d'un manifest en contra de l'assassinat era molt fort ... la duresa estava en el fet que la gent que no condemnava l'assassinat podien ser els teus veïns, amics o familiars" ("Diari de Notícies d'Alava", 2006)
