Equació (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Equació" in Catalan language version.

refsWebsite
Global rank Catalan rank
1st place
1st place
low place
low place
117th place
103rd place
1,384th place
1,665th place
low place
low place
8,650th place
6,173rd place
low place
low place
low place
low place
low place
low place
194th place
280th place
321st place
236th place
low place
low place
low place
low place
8,044th place
low place
low place
low place
179th place
194th place
low place
low place
6,599th place
6,780th place
3,503rd place
1,049th place
6th place
29th place
low place
8,813th place
low place
low place
low place
low place
low place
low place
1,031st place
1,390th place
2,402nd place
1,279th place
low place
low place
low place
low place
low place
low place
6,910th place
4,011th place
7,875th place
6,567th place
low place
low place
low place
low place
low place
low place
low place
low place
415th place
402nd place
low place
low place
low place
low place
2,767th place
2,530th place
124th place
171st place
low place
8,686th place
8,402nd place
4,189th place
low place
low place
69th place
186th place
459th place
53rd place

abelprisen.no

archive.org

  • The algebra of Mohammed ben Musa. Edited and translated by Frederic Rosen (1831)Llegir-lo online, pàg. 104

archives-ouvertes.fr

cel.archives-ouvertes.fr

  • L'anàlisi numèrica és una vasta disciplina que tracta en particular de la resolució d'equacions de diferent naturalesa, a la pàgina 2 d'aquesta referència, es troba: «Aquest curs és una introducció als mètodes d'anàlisi numèrica ... per tal de resoldre les equacions algebraiques o diferencials »: P. Viot Méthodes d'analyse numérique Curs en línia d'un bon nivell matemàtic DEA

arxiv.org

bibmath.net

bnf.fr

visualiseur.bnf.fr

cc-parthenay.fr

claymath.org

cnrs.fr

images.math.cnrs.fr

diplomatie.gouv.fr

  • Es llegeix «Els escolaments turbulents, i els moviments de l'atmosfera són particularment turbulents, es poden modelitzar amb les equacions de Navier-Stokes» al lloc web: Sur une idée de Philippe Courtier (Météo-France) et Claude Basdevant (ENS-Ecole Polytechnique-Paris) Une météo turbulente a France-diplomatie.

emath.fr

smf.emath.fr

  • El raonament de l'època consistia a demostrar que tota solució és necessàriament un triangle dos costats adjacents del qual són d'igual longitud. Aquest resultat demostra la unicitat d'una eventual solució, però no en demostra l'existència. F. Dress indica: «O Perron ha observat que el mateix esquema de demostració provaria que "el nombre 1 és el major nombre natural", ja que a tot nombre natural a diferent d'1 se li pot en efecte associar un nombre natural més gran, el seu quadrat a². Aquest argument només demostra que el nombre 1 és l'únic candidat possible, i l'error d'aquesta "demostració" és evidentment que aquí el màxim no existeix. » F. Dress Quelques grands problèmes en mathématiques[Enllaç no actiu] Butlletí de la societat de matemàtiques de França T 115 (1987) pàg. 43

ens-lyon.fr

umpa.ens-lyon.fr

enst.fr

infres.enst.fr

france3.fr

ma-tvideo.france3.fr

france5.fr

videos.france5.fr

francismichel.com

  • Al començament, «El director de l'Observatori de París, Jean-Dominique Cassini, sembla ignorar les teories de Newton i de Halley. » 50 anys més tard, el seu fill Jacques s'uneix a la concepció newtoniana i heliocèntrica del sistema solar. Escriu : «... no hem cregut haver d'apartar-nos del sentiment el de manera més comuna rebut dels Astrònoms, que són Planetes que fan les seves revolucions al voltant del Sol, respecte al qual ells [els cometes] descriuen Orbes molt excèntrics. » F. Michel Les comètes observées en France au début du XVIIIe siècle Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine.

free.fr

mathocollege.free.fr

  • El terme inequació correspon a una definició diferent; vegeu, per exemple, la definició proposada a l'entrada "Inéquation Arxivat 2011-02-17 at Wikiwix" (Enciclopèdia Encarta). Si bé en certs casos particulars com en el cas, per exemple, de certes equacions estudiades en l'ensenyament preuniversitari (L. Pecqueux, Équations - Inéquations) els temes són connexos; en el cas general són prou allunyats per merèixer tractaments diferents. En conseqüència la inequació es tracta en un article separat.

imag.fr

www-ljk.imag.fr

imingo.net

homeomath.imingo.net

jussieu.fr

gdy.institut.math.jussieu.fr

kewego.fr

math-linux.com

meteo.fr

cnrm.meteo.fr

mit.edu

theory.lcs.mit.edu

msn.com

fr.encarta.msn.com

  • El terme inequació correspon a una definició diferent; vegeu, per exemple, la definició proposada a l'entrada "Inéquation Arxivat 2011-02-17 at Wikiwix" (Enciclopèdia Encarta). Si bé en certs casos particulars com en el cas, per exemple, de certes equacions estudiades en l'ensenyament preuniversitari (L. Pecqueux, Équations - Inéquations) els temes són connexos; en el cas general són prou allunyats per merèixer tractaments diferents. En conseqüència la inequació es tracta en un article separat.
  • Es troba també una definició o la idea de problema a resoldre hi és subjacent a l'Encyclopédie Encarta Arxivat 2009-06-02 a Wayback Machine., també sense signar: «Igualtat entre dues expressions matemàtiques de la qual es busca si es verifica per a cert(s) valor(s) de la variable anomenada desconeguda.»
  • Es fa servir a l'enciclopèdia Encarta : équations, théorie des Arxivat 2009-01-25 a Wayback Machine. Enciclopèdia Encarta

neuf.fr

lionel.garnier.neuf.fr

normalesup.org

numdam.org

archive.numdam.org

sciences.ch

springer.de

eom.springer.de

  • «equació» en Encyclopaedia of mathematics - An updated and annotated translation of the Soviet Mathematical Encyclopaedia (Michel Hazewinkel, éd.), Reidel, 1988, vol. 3, pàg. 399. ISBN 1556080107 Llegir-lo online. L'article, no signat, diu «estar basat en l'article del mateix nom de la Gran Enciclopèdia Soviètica.»(en anglès)

st-and.ac.uk

www-gap.dcs.st-and.ac.uk

  • Aquesta equació prové del llibre de R. Recorde The Whetstone of Witte publicat el 1557. Vegeu: J. J. O'Connor E. F. Robertson Robert Recorde Arxivat 2013-04-15 a Wayback Machine. al lloc web sobre la història de les matemàtiques de la Universitat de St. Andrews

stanford.edu

math.stanford.edu

u-bordeaux1.fr

fractals.iut.u-bordeaux1.fr

  • Aquest lloc web estudia la successió recurrent del paràgraf i defineix la dimensió fractal. És indicada com a equivalent a la dimensió d'Hausdorff-Besicovitch en els casos simples: J. P. Louvet Dimension fractale Arxivat 2010-04-14 a Wayback Machine. per l'Université de Bordeaux I
  • Aquestes informacions estan disponibles en el paràgraf Els nombres complexos i les fractals a: J. P. Louvet Quelques informations sur les fractales Arxivat 2010-04-14 a Wayback Machine. per l'Université de Bordeaux I

u-clermont1.fr

laic.u-clermont1.fr

u-psud.fr

math.u-psud.fr

ulg.ac.be

geothalg.ulg.ac.be

  • El lloc web següent, defineix i presenta exemples d'equacions cartesianes: N. Drakos R. Moore Équation cartésienne del lloc web Géothalg.

umich.edu

math.lsa.umich.edu

univ-irem.fr

univ-lyon1.fr

lapcs.univ-lyon1.fr

univ-poitiers.fr

irem.univ-poitiers.fr

univ-rennes1.fr

irem.univ-rennes1.fr

perso.univ-rennes1.fr

univ-toulouse.fr

math.univ-toulouse.fr

  • En aquest lloc web s'explica com buscar el nombre de zeros, els intervals que els contenen, així com mètodes d'aproximació, primer per a polinomis i després per a funcions qualssevol: Thèmes d'analyse numérique Laboratori de Matemàtiques E. Picard, Université Paul Sabatier a Tolosa de Llenguadoc

universalis.fr

web.archive.org

wikiwix.com

archive.wikiwix.com

  • El terme inequació correspon a una definició diferent; vegeu, per exemple, la definició proposada a l'entrada "Inéquation Arxivat 2011-02-17 at Wikiwix" (Enciclopèdia Encarta). Si bé en certs casos particulars com en el cas, per exemple, de certes equacions estudiades en l'ensenyament preuniversitari (L. Pecqueux, Équations - Inéquations) els temes són connexos; en el cas general són prou allunyats per merèixer tractaments diferents. En conseqüència la inequació es tracta en un article separat.