Berthollet, C. L.. Essai de statique chimique (en francès). París: Firmin Didot, 1803, p. 404–407. Berthellot esmenta que quan va acompanyar Napoleó en la seva expedició a Egipte, ell (Berthellot) va visitar el llac Natron i va trobar carbonat de sodi a les seves ribes. Es va adonar que això era producte de la reacció inversa de la habitual Na₂CO₃ + CaCl₂ → 2NaCl + CaCO₃↓ i per tant que l'estat final d'una reacció era un estat d'equilibri entre dos processos oposats. De la pàgina 405: «... la décomposition du muriate de soude continue donc jusqu'à ce qu'il se soit formé assez de muriate de chaux, parce que l'acide muriatique devant se partager entre les deux bases en raison de leur action, il arrive un terme où leurs forces se balancent.» (... la descomposició del clorur de sodi continua així fins que es forma prou clorur de calci, perquè l'àcid clorhídric s'ha de compartir entre les dues bases en la proporció de la seva acció [és a dir, capacitat de reacció]; arriba a un [punt] final en què les seves forces s'equilibren.)
La notació va ser proposada el 1884 pel químic holandès Jacobus Henricus van 't Hoff. Vegeu: van 't Hoff, J.H.. Études de Dynamique Chemique (en francès). Amsterdam: Frederik Muller & Co., 1884, p. 4–5.Van 't Hoff va anomenar «reaccions limitades» les reaccions que no es van completar. De les pàgines 4–5: «Or M. Pfaundler a relié ces deux phénomênes ... s'accomplit en même temps dans deux sens opposés.» (Ara el Sr. Pfaundler ha unit aquests dos fenòmens en un únic concepte en considerar el límit observat com el resultat de dues reaccions oposades, impulsant la de l'exemple citat a la formació de sal marina [és a dir, NaCl] i àcid nítric, i l'altre a l'àcid clorhídric i el nitrat de sodi. Aquesta consideració, que valida l'experiment, justifica l'expressió «equilibri químic», que s'utilitza per caracteritzar l'estat final de les reaccions limitades. Proposaria traduir aquesta expressió pel símbol següent:
HCl + NO₃ Na NO₃ H + Cl Na.
Així substitueixo, en aquest cas, el signe = de l'equació química pel signe , que en realitat no expressa només la igualtat sinó que també mostra la direcció de la reacció. Això expressa clarament que una acció química es produeix simultàniament en dues direccions oposades.)