Una mirada sobre les Esglésies orientals: al segle v els concilis de Selèucia i de Markabta (410 I 424) consagrararen la total autonomia de l'Església assíria: aquesta tingué el seu propi patriarca, anomenat catolicós.
L'aventura dels assiris, els primers cristians d'Àsia: i això és així perquè se'ls percep com a dependents de Constantinoble, els cristians de Pèrsia susciente la desconfiança creixent dels parts i sassànides perses que s'havien apoderat de Mesopotàmia des del 266. Des del segle iv, l'Església d'Orient és, doncs, una víctima de la persecució violenta. Desenvolupà en 424, un Concili on va decidir proclamar la independència de l'Església de Pèrsia enfront de la d'Antioquia i li confereix el títol de catolicós o patriarca al bisbe de Selèucia-Ctesifont: «Ell és Pere entre nosaltres», doncs, diuen els bisbes de Pèrsia.