Joan Coromines considera aquest mot un mossarabisme (provinent del llatí vulgarvĭtŭlus marīnus, 'vedell de mar'), i així escriu bellmarí; però Joan Veny documenta en català la forma vedell marí, no sincopada, que prova que és un mot purament català: Lleonart i Aliberas, Jordi «Els Mamífers marins i els seus noms». Terminàlia, 5, 2012, pàg. 7–25. DOI: 10.2436/20.2503.01.33.