Francesc Salvà i Campillo (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Francesc Salvà i Campillo" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

11web.archive.org

1^st place

5google.cat

1,849^th place

2^nd place

2beteve.cat

low place

75^th place

2xtec.cat

low place

48^th place

2ub.edu

4,184^th place

46^th place

1intef.es

low place

1tv3.cat

low place

68^th place

1raco.cat

6,073^rd place

25^th place

1researchgate.net

120^th place

122^nd place

1doi.org

2^nd place

6^th place

1worldcat.org

5^th place

1129.61

low place

1bne.es

2,288^th place

237^th place

129.61

83.247.129.61

«Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].

beteve.cat

«El primer telègraf elèctric del món es va fer a Barcelona». Betevé.
«Francesc Salvà i Campillo, el primer meteoròleg barceloní». Betevé.

bne.es

bdh-rd.bne.es

«Disertación sobre la explicación y uso de una nueva máquina para agramar cáñamos y linos / inventada por los doctores en medicina Francisco Salvá y Campillo, y Francisco Sanponts y Roca». Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 13 maig 2020].

doi.org

dx.doi.org

Fernández-Guerrero, I.M.; Fernández-Guerrero, C.; Fernández-Cano, A. «Un precursor de la pedagogía médica en España: Francesc Salvà i Campillo». Revista de la Fundación Educación Médica, 23, 6, 2020, pàg. 307. Arxivat de l'original el 2024-06-07. DOI: 10.33588/fem.236.1090. ISSN: 1579-2099 [Consulta: 20 desembre 2021].

google.cat

books.google.cat

Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.360 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.362 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Félix Janer. Elogio histórico de Francisco Salvá. Joaquín Verdaguer, 1832, p. 28–. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.361 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.364 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.

intef.es

«El IEEE reconoce al español Francesc Salvà i Campillo el descubrimiento del telégrafo eléctrico» (en castellà).

raco.cat

Calbet i Camarasa, Josep Maria; Hernández de la Peña, Saturnino «El testament de Salvà i Campillo». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència. Seminari Pere Mata de les Unitats de Medicina Legal i Laboral i d'Història de la Medicina del Departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona, 18, 1992. Arxivat de l'original el 17 de maig 2019 [Consulta: 17 maig 2019]. «Segueix dient que si la dissecció del seu cadàver podia ser útil per algú, manava a la muller i als hereus que donessin facilitats per fer l'autòpsia. [...] "Com he tingut la delícia de passar la meva vida entre els malalts i morts d'aquell asil d'infeliços, no em disgustara que sigui tractat com ells després de mort".»

researchgate.net

«Francisco Salva's Electric Telegraph» (en anglès).

tv3.cat

«Històries de Catalunya, a Tv3.cat». Arxivat de l'original el 2009-12-20. [Consulta: 2 agost 2009].

ub.edu

cataleg.ub.edu

«Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic^{[Enllaç no actiu]}». [Consulta: 17 abril 2020].

crai.ub.edu

«Base de dades Antics posseïdors: Salvà i Campillo, Francesc, 1751-1828 Arxivat 2020-04-12 a Wayback Machine.». [Consulta: 17 abril 2020].

web.archive.org

«Històries de Catalunya, a Tv3.cat». Arxivat de l'original el 2009-12-20. [Consulta: 2 agost 2009].
Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.360 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Calbet i Camarasa, Josep Maria; Hernández de la Peña, Saturnino «El testament de Salvà i Campillo». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència. Seminari Pere Mata de les Unitats de Medicina Legal i Laboral i d'Història de la Medicina del Departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona, 18, 1992. Arxivat de l'original el 17 de maig 2019 [Consulta: 17 maig 2019]. «Segueix dient que si la dissecció del seu cadàver podia ser útil per algú, manava a la muller i als hereus que donessin facilitats per fer l'autòpsia. [...] "Com he tingut la delícia de passar la meva vida entre els malalts i morts d'aquell asil d'infeliços, no em disgustara que sigui tractat com ells després de mort".»
Fernández-Guerrero, I.M.; Fernández-Guerrero, C.; Fernández-Cano, A. «Un precursor de la pedagogía médica en España: Francesc Salvà i Campillo». Revista de la Fundación Educación Médica, 23, 6, 2020, pàg. 307. Arxivat de l'original el 2024-06-07. DOI: 10.33588/fem.236.1090. ISSN: 1579-2099 [Consulta: 20 desembre 2021].
Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.362 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Félix Janer. Elogio histórico de Francisco Salvá. Joaquín Verdaguer, 1832, p. 28–. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.361 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
«Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].
«Disertación sobre la explicación y uso de una nueva máquina para agramar cáñamos y linos / inventada por los doctores en medicina Francisco Salvá y Campillo, y Francisco Sanponts y Roca». Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 13 maig 2020].
Hernadéz Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española, Volum 7. Impr. de la viuda de Jordan e hijos, 1852. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine., p.364 Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
«Base de dades Antics posseïdors: Salvà i Campillo, Francesc, 1751-1828 Arxivat 2020-04-12 a Wayback Machine.». [Consulta: 17 abril 2020].

worldcat.org

Fernández-Guerrero, I.M.; Fernández-Guerrero, C.; Fernández-Cano, A. «Un precursor de la pedagogía médica en España: Francesc Salvà i Campillo». Revista de la Fundación Educación Médica, 23, 6, 2020, pàg. 307. Arxivat de l'original el 2024-06-07. DOI: 10.33588/fem.236.1090. ISSN: 1579-2099 [Consulta: 20 desembre 2021].

xtec.cat

dossier.xtec.cat

«El telègraf elèctric de Salvà i Campillo, reconegut com a fita històrica mundial». Gentcat.

xtec.cat

Francesc Salvà i Campillo, precursor de la telegrafia sense fils^{[Enllaç no actiu]} PDF