«Mitologia norrena i celta | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 maig 2024]. «Tanmateix, val a dir que hi ha una gran diferència entre el dodecàteon grec i el dodecàteon norrè: el grec està compost tant per déus com per deesses, el norrè, en canvi, inclou exclusivament déus mascles per més que, nogensmenys, gaudeixin de la companyia d’un grup de vuit deesses formades, en paraules dels mateixos Skáldspakarmál d’S. Snorri, per Friga (Frigg), Freia (Freyja), Gèviuna (Gefjun), Íduna (I∂unn), Gàrdia (Ger∂r), Síguina (Sigyn), Ful·la (Fulla) i Nanna (Nanna), que queda lluny de les catorze deesses que el mateix autor esmenta a la seva Gylfaginning quan el protagonista, Guilvi, demana a Odin que li digui quines són les deesses i aquest li respon que són Friga (Frigg), Saga (Saga), Eira (Eir), Gèviuna (Gefjun), Ful·la (Fulla), Freia (Freyja), Sebna (Sjöfn), Lobna (Lofn), Vara (Vár), Vera (Vör), Sina (Syn), Clina (Hlín), Esnotra (Snotra) i Gna (Gná).»
