Fox, Robin Lane. «Riding with Alexander». www.archaeology.org. Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 27 desembre 2008]. «Alexandre heretà la idea d'invadir l'Imperi Persa del seu pare Felip, que ja s'hi havia avançat amb el seu exèrcit el 336 aC. La campanya asiàtica de Felip es feia per "alliberar els grecs" d'Àsia i "castigar els perses" pels sacrilegis que havien comès en el passat durant la seva invasió de Grècia, un segle i mig abans. No hi ha dubte que Felip buscava la glòria i el botí.»
Bjørnlund, Matthias «The 1914 cleansing of Aegean Greeks as a case of violent Turkification». Journal of Genocide Research, 10, 1, febrer 2008, pàg. 41–58. DOI: 10.1080/14623520701850286.
Zimmerer, Jürgen, Schaller, Dominik J; Zimmerer, Jurgen «Late Ottoman genocides: the dissolution of the Ottoman Empire and Young Turkish population and extermination policies - introduction». Journal of Genocide Research, 10, 1, 2008, pàg. 7. DOI: 10.1080/14623520801950820.
Levene, Mark «Creating a Modern "Zone of Genocide": The Impact of Nation- and State-Formation on Eastern Anatolia, 1878–1923». Holocaust and Genocide Studies, 12, 3, 1998, pàg. 393. DOI: 10.1093/hgs/12.3.393.
Üngör, Uğur Ümit «On Young Turk social engineering in Eastern Turkey from 1913 to 1950». Journal of Genocide Research, 10, 1, March 2008, pàg. 15–39. DOI: 10.1080/14623520701850278. 10.1080/14623520701850278.
See Ethnologue («Enllaç».); Euromosaic, Le (slavo)macédonien / bulgare en Grèce, L'arvanite / albanais en Grèce, Le valaque/aromoune-aroumane en Grèce, and Mercator-Education: European Network for Regional or Minority Languages and Education, The Turkish language in education in Greece. cf. also P. Trudgill, "Greece and European Turkey: From Religious to Linguistic Identity", in S Barbour, C Carmichael (eds.), Language and nationalism in Europe, Oxford University Press 2000.
IAGS Official WebsiteArxivat 2008-02-27 a Wayback Machine., International Genocide Scholars Association Officially Recognizes Assyrian, Greek Genocides, Consultat: 15/12/2007.
«General Diaspora Information» (en anglès). Hellenic Ministry of Foreign Affairs, General Secretary for Greeks Abroad. Arxivat de l'original el 2004-10-12. [Consulta: 2004].
Bellinello, Pier Francesco. Minoranze etniche e linguistiche (en italià). Bios, 1998, p. 53. ISBN 8877401214. «Les actuals colònies gregues calabreses. La Grècia calabresa s'inscriu al massís rocallós i es concentra a l'ampla i accidentada vall de l'Amendolea i als espadats que hi ha més cap a l'est, on sorgeixen els riuets anomenats San Pasquale, Palizzi i Sidèroni, i que constitueixen la Bovèsia pròpiament dita. Compresa en el territori de cinc municipis (Bova Superiore, Bova Marina, Roccaforte del Greco, Roghudi i Condofuri), el país grec s'escampa per gairebé 233 km². La població anagràfica computable és de prop de 14.000 habitants.»
«Web oficial de Grècia Salentina». www.greciasalentina.org. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: febrer 2011]. «La població total de la Unió és de 54.278 residents distribuïts de la manera següent, per municipis (dades estadístiques a 31 de desembre de 2005): Calimera 7.351, Carpignano Salentino 3.868, Castrignano dei Greci 4.164, Corigliano d'Otranto 5.762, Cutrofiano 9.250, Martano 9.588, Martignano 1.784, Melpignano 2.234, Soleto 5.551, Sternatia 2.583, Zollino 2.143»(italià)
«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, sobre la comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011]. «Comunitat grega. La diàspora grega consisteix en unes 30.000 persones, la majoria ubicades a la Itàlia central. També hi ha una molt antiga presència de nacionals italians d'ascendència grega, que parlen el dialecte greco, peculiar de la Magna Grècia. Aquest dialecte es pot resseguir històricament fins a l'època del govern romà d'Orient a la regió, però potser és més antic, fins de l'antiguitat clàssica.»
«xxx» (en anglès). MFA.gr. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
«La comunitat grega de Suècia» (en anglès). Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
«Switzerland». www.mfa.gr. Arxivat de l'original el 2009-12-16. [Consulta: 24 desembre 2008].(anglès)
«2008 estimate» (en anglès). CIA.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 7 gener 2009].
«General Diaspora Information» (en anglès). Hellenic Ministry of Foreign Affairs, General Secretary for Greeks Abroad. Arxivat de l'original el 2004-10-12. [Consulta: 2004].
«2001 census» (en ucraïnès). State Statistics Committee of Ukraine. Arxivat de l'original el 2008-03-23. [Consulta: 13 abril 2008].
«Web oficial de Grècia Salentina». www.greciasalentina.org. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: febrer 2011]. «La població total de la Unió és de 54.278 residents distribuïts de la manera següent, per municipis (dades estadístiques a 31 de desembre de 2005): Calimera 7.351, Carpignano Salentino 3.868, Castrignano dei Greci 4.164, Corigliano d'Otranto 5.762, Cutrofiano 9.250, Martano 9.588, Martignano 1.784, Melpignano 2.234, Soleto 5.551, Sternatia 2.583, Zollino 2.143»(italià)
«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, sobre la comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011]. «Comunitat grega. La diàspora grega consisteix en unes 30.000 persones, la majoria ubicades a la Itàlia central. També hi ha una molt antiga presència de nacionals italians d'ascendència grega, que parlen el dialecte greco, peculiar de la Magna Grècia. Aquest dialecte es pot resseguir històricament fins a l'època del govern romà d'Orient a la regió, però potser és més antic, fins de l'antiguitat clàssica.»
«La comunitat grega de Suècia» (en anglès). Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
IAGS Official WebsiteArxivat 2008-02-27 a Wayback Machine., International Genocide Scholars Association Officially Recognizes Assyrian, Greek Genocides, Consultat: 15/12/2007.
«The Flag». Law 851, Gov. Gazette 233, issue A, dated 21/22.12.1978. Presidency of the Hellenic Republic. Arxivat de l'original el 2008-10-15.
Fox, Robin Lane. «Riding with Alexander». www.archaeology.org. Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 27 desembre 2008]. «Alexandre heretà la idea d'invadir l'Imperi Persa del seu pare Felip, que ja s'hi havia avançat amb el seu exèrcit el 336 aC. La campanya asiàtica de Felip es feia per "alliberar els grecs" d'Àsia i "castigar els perses" pels sacrilegis que havien comès en el passat durant la seva invasió de Grècia, un segle i mig abans. No hi ha dubte que Felip buscava la glòria i el botí.»
