Grecs (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Grecs" in Catalan language version.

Last modified: 16:10:11, 22 August 2026 (UTC)

Ref.Un. Ref.Website

Global rank Catalan rank

6443archive.org

6^th place

15^th place

4339web.archive.org

1^st place

1514books.google.cat

516^th place

3^rd place

77mfa.gr

9,872^nd place

9,602^nd place

55doi.org

2^nd place

4^th place

43ox.ac.uk

541^st place

496^th place

33economist.com

331^st place

334^th place

22state.gov

228^th place

291^st place

22cia.gov

133^rd place

130^th place

21greciasalentina.org

low place

21att.net

low place

6,508^th place

21utexas.edu

868^th place

761^st place

11eurfedling.org

low place

11archive.today

28^th place

10^th place

11census.gov

18^th place

9^th place

11independent.co.uk

46^th place

101^st place

11abs.gov.au

455^th place

2,019^th place

11ggae.gr

low place

11destatis.de

237^th place

1,674^th place

11statcan.ca

2,889^th place

971^st place

11demoscope.ru

435^th place

3,433^rd place

11perepis2002.ru

1,405^th place

5,588^th place

11ukrcensus.gov.ua

518^th place

1,488^th place

11memorialdoimigrante.sp.gov.br

low place

11fgov.be

850^th place

361^st place

11ide.go.jp

low place

11cacianalyst.org

low place

11clubafaceri.ro

low place

11etymonline.com

669^th place

411^th place

11statistics.gr

659^th place

2,234^th place

11pio.gov.cy

low place

11regione.taa.it

low place

11athensnews.gr

low place

11hurriyet.com.tr

403^rd place

785^th place

11sae.gr

low place

11genocidescholars.org

low place

11ethnologue.com

354^th place

131^st place

11uvigo.es

low place

2,540^th place

11newstatesman.com

1,323^rd place

1,713^th place

11telegraph.co.uk

40^th place

86^th place

11about.com

419^th place

293^rd place

118m.com

low place

11nationalreview.com

2,167^th place

2,957^th place

11guardian.co.uk

382^nd place

163^rd place

11eleftherovima.gr

low place

11presidency.gr

low place

11sch.gr

6,718^th place

low place

11heraldica.org

4,665^th place

3,923^rd place

11archaeology.org

4,349^th place

2,137^th place

11princeton.edu

802^nd place

714^th place

11bbc.co.uk

11^th place

21^st place

11jstor.org

23^rd place

44^th place

11verfassungen.de

8,468^th place

4,801^st place

11eens-congress.eu

low place

8m.com (Global: low place; Catalan: low place)

dimitri.8m.com

«Main page». Database of Greek surnames. Dimitrios J.. Arxivat de l'original el 22 de gener 2009. [Consulta: 19 desembre 2008].

about.com (Global: 419^th place; Catalan: 293^rd place)

historymedren.about.com

«Byzantine Medicine — Vienna Dioscurides». Antiqua Medicina. University of Virginia. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 27 maig 2007].

abs.gov.au (Global: 455^th place; Catalan: 2,019^th place)

censusdata.abs.gov.au

«2006 Census Table: Australia» (en anglès). Censusdata.abs.gov.au. [Consulta: 24 desembre 2008].^{[Enllaç no actiu]}

archaeology.org (Global: 4,349^th place; Catalan: 2,137^th place)

Fox, Robin Lane. «Riding with Alexander». www.archaeology.org. Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 27 desembre 2008]. «Alexandre heretà la idea d'envair l'Imperi Persa del seu pare Felip, que ja s'hi havia avançat amb el seu exèrcit el 336 aC. La campanya asiàtica de Felip es feia per "alliberar els grecs" d'Àsia i "castigar els perses" pels sacrilegis que havien comès en el passat durant la seva invasió de Grècia, un segle i mig abans. No hi ha dubte que Felip buscava la glòria i el botí.»

archive.org (Global: 6^th place; Catalan: 15^th place)

Roberts, 2007, p. 171, 172 i 222. Roberts, J.M.. The New Penguin History of the World (en anglès). Penguin (Non-Classics), 2007. ISBN 0-14-103042-9.
Latacz, 2004, p. 159, 165 i 166. Latacz, J. Troy and Homer: Towards a Solution of an Old Mystery (en anglès). Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-926308-0.
Beaton, R. The Medieval Greek Romance. Routledge, 1996, p. 1–25. ISBN 0415120322.
Broome, Benjamin J.. Exploring the Greek Mosaic: A Guide to Intercultural Communication in Greece (The Interact Series). Yarmouth, Me: Intercultural Press, 1996, p. 22–25. ISBN 1-877864-39-0.
Mazower, Mark. The Balkans: A Short History. Random House Publishing Group, 2002, p. 105–107. ISBN 081296621X.
Adrados, Francisco Rodríguez. A History of the Greek Language: From Its Origins to the Present. BRILL, 2005, p. xii. ISBN 9004128352.
Adrados, Francisco Rodríguez. A History of the Greek Language: From Its Origins to the Present. BRILL, 2005, p. xii, 3-5. ISBN 9004128352.
Smith, Anthony Robert. National identity. Reno: University of Nevada Press, 1991, p. 29–32. ISBN 0-87417-204-7.
Welz, Gisela. Divided Cyprus: Modernity, History, and an Island in Conflict. Indiana University Press, 2006, p. 2. ISBN 0253218519.
Borowiec, Andrew. Cyprus: a troubled island. Nova York: Praeger, 2000, p. 2. ISBN 0-275-96533-3.
Rezun, Miron. Europe's nightmare: the struggle for Kosovo. Nova York: Praeger, 2001, p. 6. ISBN 0-275-97072-8.
Brown, Neville. Global instability and strategic defence. Nova York: Routledge, 2004, p. 48 isbn=0–415-30413-X. ISBN 041530413X.
Horden, Peregrine; Peregrine and Purcell, Nicholas. The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History. Blackwell Publishing, 2000, p. 111,128. ISBN 0631218904.
Haldon, John. Byzantium in the Seventh Century: the Transformation of a Culture. Cambridge, 1997, p. 50. ISBN 0-521-31917-X.
edited by Carol R. Ember, Melvin Ember and Ian Skoggard.. Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures Around the World. Volume II: Diaspora Communities. Springer, 2004, p. 85–92. ISBN 0306483211.
Voegelin, Eric; Ellis Sandoz, Athanasios Moulakis. History of Political Ideas: Hellenism, Rome, and Early Christianity. University of Missouri Press, 1997, p. 175–179. ISBN 0826211267.
Winford, Donald. An Introduction to Contact Linguistics. Blackwell Publishing, 2003, p. 71. ISBN 0631212515.
Fasold, Ralph W. The Sociolinguistics of Society. Blackwell Publishing, 1984, p. 160. ISBN 063113462X.
Osborne, Robin. Archaic and classical Greek art. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 1998, p. 1–3. ISBN 0-19-284202-1.
Puri, Baij Nath. Buddhism in central Asia. Delhi: Motilal Banarsidass, 1987, p. 28-29. ISBN 81-208-0372-8.
Mango, Cyril A.. The Art of the Byzantine Empire, 312-1453: sources and documents. Toronto: University of Toronto Press, 1986, p. ix-xiv, 183. ISBN 0-8020-6627-5.
Harris, William Vernon. Ancient Literacy. Harvard University Press, 1989, p. 136. ISBN 0674033817.
Wickham, Chris. Framing the early Middle Ages: Europe and the Mediterranean 400-800. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2005, p. 237. ISBN 0-19-926449-X.
Kenyon, Sherrilyn. The Writer's Digest Character Naming Sourcebook. Cincinnati: Writer's Digest Books, 2005, p. 155. ISBN 1-58297-295-8.
Hart, Anne. Search Your Middle Eastern And European Genealogy: In The Former Ottoman Empire's Records And Online. ASJA Press, 2004, p. 123. ISBN 0-595-31811-8.
Casson, Lionel. The Ancient Mariners: Seafarers and Sea Fighters of the Mediterranean in Ancient Times. Princeton, N.J: Princeton University Press, 1991, p. 124. ISBN 0-691-01477-9.
Withey, Lynne. Voyages of Discovery: Captain Cook and the Exploration of the Pacific. Berkeley: University of California Press, 1989, p. 42. ISBN 0-520-06564-6.
Guibernau, Montserrat. John Hutchinson. History and National Destiny: Ethnosymbolism and its Critics. Oxford: Wiley-Blackwell, 2004, p. 23. ISBN 1-4051-2391-5. «En efecte, Smith destaca que el mite de l'elecció divina sosté la continuïtat de la identitat cultural, i, vist així, hauria permès a algunes comunitats pre-modernes com els jueus, els armenis i els grecs sobreviure i perpetuar-se al llarg dels segles i els mil·lennis (Smith 1993: 15-20).»
Koliopoulos, John S.; Veremis, Thanos M. Greece: the modern sequel: from 1821 to the present. C. Hurst & Co. Publishers, 2004, p. 277. ISBN 1-85065-463-8.
Smith, Anthony D. Chosen peoples: sacred sources of national identity. Oxford University Press, 2003, p. 98. ISBN 0-19-210017-3. «Després de la conquesta otomana de 1453, el reconeixement pels turcs del mil·let grec sota el seu Patriarca i la seva Església va contribuir a assegurar la persistència d'una identitat ètnica separada que, encara que no "produís" un "nacionalisme precoç" entre els grecs, sí que va proporcionar als posteriors il·lustrats i nacionalistes grecs una base cultural alimentada de somnis polítics i profecies apocal·líptiques de recuperació de Constantinoble i de restauració del Bizanci grec i del seu emperador ortodox en tota la seva glòria.»
Hall, Jonathan M. A History of the Archaic Greek World, ca. 1200-479 BCE. Wiley-Blackwell, 2007, p. 43. ISBN 0631226672.
Dietrich, Bernard Clive. The origins of Greek religion. Walter de Gruyter, 1974, p. 156. ISBN 3110039826.
Beiner, Ronald. Theorizing Nationalism. SUNY Press, 1999, p. 111. ISBN 0791440656.
Wood, Michael. In the Footsteps of Alexander The Great: A Journey from Greece to Asia. University of California Press, 2001, p. 8. ISBN 0520231929.
Grant, Michael. The Hellenistic Greeks: From Alexander to Cleopatra. Weidenfeld & Nicolson, 1990, p. Introduction. ISBN 0297820575.
Ferguson, Everett. Backgrounds of Early Christianity, 2003, p. 617–618. ISBN 978-0-8028-2221-5.
Kaldel·lis, A. Hellenism in Byzantium The Transformations of Greek Identity and the Reception of the Classical Tradition. Cambridge University Press, 2008, p. 35–40. ISBN 9780521876889.
Norwich, John Julius. A Short History of Byzantium. Vintage Books, 1997, p. xxi. ISBN 0679772693.
Haldon, John. Byzantium in the Seventh Century: the Transformation of a Culture. Cambridge, 1997, p. 50. ISBN 0-521-31917-X.
Harris, Michael H. «II Medieval Libraries 6 Muslim and Byzantine Libraries». A: History of Libraries in the Western World. Scarecrow Press Incorporated, 1995. ISBN 0810837242.
Robins, Robert Henry. The Byzantine Grammarians: Their Place in History. Walter de Gruyter, 1993, p. 8. ISBN 3-110-13574-4.
Gilbar, Gad G.. Population dilemmas in the Middle East: essays in political demography and economy. Londres: F. Cass, 1997, p. 8. ISBN 0-7146-4706-3.
Clark, Clark =. Twice A Stranger: How Mass Expulsion Forged Modern Greece and Turkey. Granta, 2006. ISBN 1862077525.

archive.today (Global: 28^th place; Catalan: 10^th place)

«Total dels que declaren tenir ancestres grecs» (en anglès). United States Census Bureau 2009. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 2 juny 2011].

athensnews.gr (Global: low place; Catalan: low place)

Gilson, George «Destroying a minority: Turkey's attack on the Greeks». Athens News, 24 juny 2005. Arxivat 17 de juny 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-06-17. [Consulta: 8 juny 2011].

att.net (Global: low place; Catalan: 6,508^th place)

home.att.net

However according to the Human Rights Watch the Greek population in Turkey is estimated at 2,500 in 2006. "From “Denying Human Rights and Ethnic Identity” series of Human Rights Watch" Arxivat 2006-07-07 a Wayback Machine. Human Rights Watch, 2/7/2006.(anglès)

bbc.co.uk (Global: 11^th place; Catalan: 21^st place)

news.bbc.co.uk

Alexander's Gulf outpost uncovered. BBC News, 7/8/2007.

books.google.cat (Global: 516^th place; Catalan: 3^rd place)

«Immigration and asylum: from 1900 to the present. Vol. 1» (en anglès).^{[Enllaç no actiu]}
Jeffries, Ian. Eastern Europe at the end of the 20th century (en angles). Books.google.com, 25 de juny 1993, pàg. 69. ISBN 9780415236713 [Consulta: 27 agost 2010].
Bellinello, Pier Francesco. Minoranze etniche e linguistiche (en italià). Bios, 1998, p. 53. ISBN 8877401214. «Les actuals colònies gregues calabreses. La Grècia calabresa s'inscriu al massís rocallós i es concentra a l'ampla i accidentada vall de l'Amendolea i als espadats que hi ha més cap a l'est, on sorgeixen els riuets anomenats San Pasquale, Palizzi i Sidèroni, i que constitueixen la Bovèsia pròpiament dita. Compresa en el territori de cinc municipis (Bova Superiore, Bova Marina, Roccaforte del Greco, Roghudi i Condofuri), el país grec s'escampa per gairebé 233 km². La població anagràfica computable és de prop de 14.000 habitants.»
Cohn Jatz, Colin Tatz. With Intent to Destroy: Reflections on Genocide. Essex: Verso, 2003. ISBN 1859845509.
Bryce 2006, p. 91 Bryce, Trevor. The Trojans and their neighbours (en anglès). Taylor and Francis, 2006. ISBN 0415349559 [Consulta: 23 agost 2009].
Cadogan & Langdon Caskey 1986, p. 125 Cadogan, Gerald; Langdon Caskey, John. The End of the Early Bronze Age in the Aegean (en anglès). Boston: Brill Academic Publishers, 1986. ISBN 9004073094.
Bryce 2006, p. 92 Bryce, Trevor. The Trojans and their neighbours (en anglès). Taylor and Francis, 2006. ISBN 0415349559 [Consulta: 23 agost 2009].
Drews 1994, p. 21 Drews, Robert. The coming of the Greeks: Indo-European conquests in the Aegean and the Near East (en anglès). Princeton, N.J: Princeton University Press, 1994. ISBN 0691029512.
Mallory & Adams 1997, p. 243 Mallory, James; Adams, Douglas. Encyclopedia of Indo-European Culture (en anglès). Nova York: Routledge, 1997. ISBN 1884964982.
Chadwick, John. The Mycenaean world. Cambridge: Cambridge University Press, 1976, p. 1–3. ISBN 0-521-29037-6.
Zoch, Paul. Ancient Rome: An Introductory History, 2000, p. 136. ISBN 978-0-8061-3287-7 [Consulta: 29 abril 2012].
Dunstan, William. Ancient Rome, 2011, p. 500. ISBN 978-0-7425-6834-1 [Consulta: 29 abril 2012].
Milburn, Robert. Early Christian Art and Architecture, 1992, p. 158 [Consulta: 29 abril 2012].
Makrides, Nikolaos. Hellenic Temples and Christian Churches: A Concise History of the Religious Cultures of Greece from Antiquity to the Present. NYU Press, 2009, p. 206. ISBN 978-0-8147-9568-2 [Consulta: 29 abril 2012].

cacianalyst.org (Global: low place; Catalan: low place)

«GREEKS IN UZBEKISTAN - Central Asia-Caucasus Institute Analyst». www.cacianalyst.org. [Consulta: 24 desembre 2008].(anglès)

census.gov (Global: 18^th place; Catalan: 9^th place)

factfinder.census.gov

«Total dels que declaren tenir ancestres grecs» (en anglès). United States Census Bureau 2009. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 2 juny 2011].

cia.gov (Global: 133^rd place; Catalan: 130^th place)

«2008 estimate» (en anglès). CIA.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 7 gener 2009].
«CIA Factbook». US Government, 2007. Arxivat de l'original el 25 d'agost 2016. [Consulta: 19 desembre 2008].

clubafaceri.ro (Global: low place; Catalan: low place)

«Recensamant Romania 2002 < Articole InfoAfaceri < ClubAfaceri.ro». www.clubafaceri.ro. [Consulta: 24 desembre 2008].(romanès)

demoscope.ru (Global: 435^th place; Catalan: 3,433^rd place)

«Ethnic groups in Russia, 2002 census,» (en rus). Demoscope Weekly. [Consulta: 5 febrer 2009].

destatis.de (Global: 237^th place; Catalan: 1,674^th place)

«Foreign Population» (en alemany). Federal Statistical Office of Germany. [Consulta: 18 gener 2009].

doi.org (Global: 2^nd place; Catalan: 4^th place)

dx.doi.org

Bjørnlund, Matthias «The 1914 cleansing of Aegean Greeks as a case of violent Turkification». Journal of Genocide Research, 10, 1, febrer 2008, p. 41–58. DOI: 10.1080/14623520701850286.
Zimmerer, Jürgen, Schaller, Dominik J; Zimmerer, Jurgen «Late Ottoman genocides: the dissolution of the Ottoman Empire and Young Turkish population and extermination policies - introduction». Journal of Genocide Research, 10, 1, 2008, p. 7. DOI: 10.1080/14623520801950820.
Levene, Mark «Creating a Modern "Zone of Genocide": The Impact of Nation- and State-Formation on Eastern Anatolia, 1878–1923». Holocaust and Genocide Studies, 12, 3, 1998, p. 393. DOI: 10.1093/hgs/12.3.393.
Shahid, Irfan «The Iranian Factor in Byzantium during the Reign of Heraclius». Dumbarton Oaks Papers. Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, 26, 1972, p. 295–296, 305. DOI: 10.2307/1291324.
Üngör, Uğur Ümit «On Young Turk social engineering in Eastern Turkey from 1913 to 1950». Journal of Genocide Research, 10, 1, March 2008, p. 15–39. 10.1080/14623520701850278. DOI: 10.1080/14623520701850278.

economist.com (Global: 331^st place; Catalan: 334^th place)

«The Byzantine Empire, The lasting glory of its art». The Economist, 04-10-2007 [Consulta: 19 desembre 2008].
«University reforms in Greece face student protests». The Economist, 06-07-2006 [Consulta: 19 desembre 2008].
«When nettles go ungrasped». The Economist, 11-12-2008.

eens-congress.eu (Global: low place; Catalan: low place)

«Έλληνες = Ρωμιοί + Αrmâni + Arbëresh». Mackridge, Peter. Ευρωπαϊκή Εταιρεία Νεοελληνικών Σπουδών Γ΄ συνέδριο της Ευρωπαϊκής Εταιρείας Νεοελληνικών Σπουδών (in Greek). Arxivat de l'original el 2013-05-11. [Consulta: 19 desembre 2008].

eleftherovima.gr (Global: low place; Catalan: low place)

«The sea in Greek tradition». Eleuthero Vima, 20-03-2003 [Consulta: 19 desembre 2008]. Arxivat 2020-08-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-08-09. [Consulta: 25 juny 2011].

ethnologue.com (Global: 354^th place; Catalan: 131^st place)

See Ethnologue («Enllaç».); Euromosaic, Le (slavo)macédonien / bulgare en Grèce, L'arvanite / albanais en Grèce, Le valaque/aromoune-aroumane en Grèce, and Mercator-Education: European Network for Regional or Minority Languages and Education, The Turkish language in education in Greece. cf. also P. Trudgill, "Greece and European Turkey: From Religious to Linguistic Identity", in S Barbour, C Carmichael (eds.), Language and nationalism in Europe, Oxford University Press 2000.

etymonline.com (Global: 669^th place; Catalan: 411^th place)

Online Etymology Dictionary.«Enllaç».

eurfedling.org (Global: low place; Catalan: low place)

Eurfedling.org Arxivat 2021-01-15 a Wayback Machine. Els principals grups ètnics eren: grecs 93,76%, albanesos 4,32%, búlgars 0,39%, romanesos 0,23%, ucraïnesos 0,18%, pakistanesos 0,14%, russos 0,12%, georgians 0,12%, indis 0,09% i altres 0,65%(anglès)

fgov.be (Global: 850^th place; Catalan: 361^st place)

ecodata.mineco.fgov.be

«Ecodata, Belgian Statistics» (en francès). Arxivat de l'original el 2002-10-08. [Consulta: 2 juny 2011].

genocidescholars.org (Global: low place; Catalan: low place)

IAGS Official Website Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine., International Genocide Scholars Association Officially Recognizes Assyrian, Greek Genocides, Consultat: 15/12/2007.

ggae.gr (Global: low place; Catalan: low place)

«General Diaspora Information» (en anglès). Hellenic Ministry of Foreign Affairs, General Secretary for Greeks Abroad. Arxivat de l'original el 2004-10-12. [Consulta: 2004].

greciasalentina.org (Global: low place; Catalan: low place)

«Web oficial de Grècia Salentina». www.greciasalentina.org. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: febrer 2011]. «La població total de la Unió és de 54.278 residents distribuïts de la manera següent, per municipis (dades estadístiques a 31 de desembre de 2005): Calimera 7.351, Carpignano Salentino 3.868, Castrignano dei Greci 4.164, Corigliano d'Otranto 5.762, Cutrofiano 9.250, Martano 9.588, Martignano 1.784, Melpignano 2.234, Soleto 5.551, Sternatia 2.583, Zollino 2.143»(italià)

guardian.co.uk (Global: 382^nd place; Catalan: 163^rd place)

Smith, Helena «Callas takes centre stage again as exhibition recalls Onassis's life». The Guardian [Londres], 06-10-2006 [Consulta: 19 desembre 2008].

heraldica.org (Global: 4,665^th place; Catalan: 3,923^rd place)

«Byzantine Flags». Byzantine Heraldry. François Velde, 1997. [Consulta: 19 desembre 2008].

hurriyet.com.tr (Global: 403^rd place; Catalan: 785^th place)

arama.hurriyet.com.tr

Birand, Mehmet Ali «The shame of Sept. 6-7 is always with us». Hurriyet, 07-09-2005. Arxivat 2011-05-12 a Wayback Machine.

ide.go.jp (Global: low place; Catalan: low place)

«Ethnodemographic situation in Kazakhstan» (PDF). Arxivat de l'original el 2008-03-07. [Consulta: 2 juny 2011].(anglès)

independent.co.uk (Global: 46^th place; Catalan: 101^st place)

Duff, Oliver. «It's All Greek to Boris» (en anglès). The Independent, 03-04-2008. [Consulta: 1r octubre 2009].

jstor.org (Global: 23^rd place; Catalan: 44^th place)

Shahid, Irfan «The Iranian Factor in Byzantium during the Reign of Heraclius». Dumbarton Oaks Papers. Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, 26, 1972, p. 295–296, 305. DOI: 10.2307/1291324.

memorialdoimigrante.sp.gov.br (Global: low place; Catalan: low place)

«The Greek Community» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2007-06-13. [Consulta: 2 juny 2011].

mfa.gr (Global: 9,872^nd place; Catalan: 9,602^nd place)

mfa.gr

«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, sobre la comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011]. «Comunitat grega. La diàspora grega consisteix en unes 30.000 persones, la majoria ubicades a la Itàlia central. També hi ha una molt antiga presència de nacionals italians d'ascendència grega, que parlen el dialecte greco, peculiar de la Magna Grècia. Aquest dialecte es pot resseguir històricament fins a l'època del govern romà d'Orient a la regió, però potser és més antic, fins de l'antiguitat clàssica.»
«xxx» (en anglès). MFA.gr. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, Argentina, La comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011].
«La comunitat grega de Suècia» (en anglès). Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
«Switzerland». www.mfa.gr. Arxivat de l'original el 2009-12-16. [Consulta: 24 desembre 2008].(anglès)
«Meeting on the exercise of voting rights by foreigners of Greek origin», 15-07-2008. Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 8 juny 2011].

old.mfa.gr

«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, Relacions bilaterals entre Grècia i els països de l'Àfica subsahariana» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-06-05. [Consulta: 2 juny 2011].

nationalreview.com (Global: 2,167^th place; Catalan: 2,957^th place)

article.nationalreview.com

Blyth, Myrna «Greek Tragedy, The life of Aristotle Onassis». National Review Online, 12-08-2004 [Consulta: 19 desembre 2008]. Arxivat 2009-01-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-01-09. [Consulta: 25 juny 2011].

newstatesman.com (Global: 1,323^rd place; Catalan: 1,713^th place)

Head, James «The ancient gods of Greece are not extinct». The New Statesman, 20-03-2007, p. The Faith Column [Consulta: 19 desembre 2008].

ox.ac.uk (Global: 541^st place; Catalan: 496^th place)

transcomm.ox.ac.uk

Prevelakis, George. «prevelakis.PDF (application/pdf Object)» (PDF). www.transcomm.ox.ac.uk. Arxivat de l'original el 2018-01-28. [Consulta: 8 juny 2011].
«Finis Greciae or the Return of the Greeks? State and Diaspora in the Context of Globalisation» (PDF). George Prevelakis. Oxford University. Arxivat de l'original el 2018-01-28. [Consulta: 8 juny 2011].

lgpn.ox.ac.uk

«The Transition of Modern Greek Names». Lexicon of Greek Personal Names. Oxford University. Arxivat de l'original el 2018-07-22. [Consulta: 19 desembre 2008].

perepis2002.ru (Global: 1,405^th place; Catalan: 5,588^th place)

«Russia population census 2002, Vol. 4, Table 1.» (en rus). Arxivat de l'original el 2012-08-05. [Consulta: 5 febrer 2009].

pio.gov.cy (Global: low place; Catalan: low place)

«Census». Arxivat de l'2001 original el 2016-03-04. [Consulta: 19 desembre 2008].

presidency.gr (Global: low place; Catalan: low place)

«The Flag». Law 851, Gov. Gazette 233, issue A, dated 21/22.12.1978. Presidency of the Hellenic Republic. Arxivat de l'original el 2008-10-15.

princeton.edu (Global: 802^nd place; Catalan: 714^th place)

«Growth of the Greek Colonies in the First Millennium BC (application/pdf Object)». princeton.edu.

regione.taa.it (Global: low place; Catalan: low place)

«web oficial del Trentino-Alto Adige/Südtirol, Informe sobre les minories a Albània». Trentino-Alto Adige/Südtirol. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 juny 2011].

sae.gr (Global: low place; Catalan: low place)

«Speech by Vasilis Magdalinos». SAE, 29-12-2006. [Consulta: 19 desembre 2008].

sch.gr (Global: 6,718^th place; Catalan: low place)

users.att.sch.gr

«Older Flags=19/12/2008». Banderes dels grecs (conté una imatge de l'original de 1665 de l'actual bandera de Grècia). Skafidas Zacharias.

statcan.ca (Global: 2,889^th place; Catalan: 971^st place)

www12.statcan.ca

«Ethnic origins, 2006 counts, for Canada, provinces and territories» (en anglès). Statistics Canada. Arxivat de l'original el 2013-07-23. [Consulta: 13 abril 2008].

state.gov (Global: 228^th place; Catalan: 291^st place)

«Greece (08/09)» (en anglès). United States Department of State, 01-08-2009. [Consulta: 1r novembre 2009].
«Freedom of Religion in Greece». International Religious Freedom Report. United States Department of State, 2006. [Consulta: 19 desembre 2008].

statistics.gr (Global: 659^th place; Catalan: 2,234^th place)

«Census data» (en greek). Census. www.statistics.gr, 2001. Arxivat de l'2001 original el 2009-02-06. [Consulta: 7 gener 2009].

telegraph.co.uk (Global: 40^th place; Catalan: 86^th place)

de Quetteville, Harry «Modern Athenians fight for the right to worship the ancient Greek gods». The Telegraph [Londres], 08-05-2004 [Consulta: 19 desembre 2008].

ukrcensus.gov.ua (Global: 518^th place; Catalan: 1,488^th place)

«2001 census» (en ucraïnès). State Statistics Committee of Ukraine. Arxivat de l'original el 2008-03-23. [Consulta: 13 abril 2008].

utexas.edu (Global: 868^th place; Catalan: 761^st place)

cwrl.utexas.edu

«Jerome Bump, University of Constantinople». The Origin of Universities. University of Texas at Austin. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 19 desembre 2008].

uvigo.es (Global: low place; Catalan: 2,540^th place)

webs.uvigo.es

«Greek-Speaking Enclaves of Lebanon and Syria» (PDF). Proceedings:II Simposio Internacional Bilingüismo. Roula Tsokalidou. [Consulta: 19 desembre 2008].

verfassungen.de (Global: 8,468^th place; Catalan: 4,801^st place)

«Text of the 1822 Epidaurus Constitution (en alemany)», 1822. Arxivat de l'original el 2007-09-26. [Consulta: 20 desembre 2008].

web.archive.org (Global: 1^st place; Catalan: 1^st place)

Eurfedling.org Arxivat 2021-01-15 a Wayback Machine. Els principals grups ètnics eren: grecs 93,76%, albanesos 4,32%, búlgars 0,39%, romanesos 0,23%, ucraïnesos 0,18%, pakistanesos 0,14%, russos 0,12%, georgians 0,12%, indis 0,09% i altres 0,65%(anglès)
«2008 estimate» (en anglès). CIA.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 7 gener 2009].
«General Diaspora Information» (en anglès). Hellenic Ministry of Foreign Affairs, General Secretary for Greeks Abroad. Arxivat de l'original el 2004-10-12. [Consulta: 2004].
«Ethnic origins, 2006 counts, for Canada, provinces and territories» (en anglès). Statistics Canada. Arxivat de l'original el 2013-07-23. [Consulta: 13 abril 2008].
«Russia population census 2002, Vol. 4, Table 1.» (en rus). Arxivat de l'original el 2012-08-05. [Consulta: 5 febrer 2009].
«2001 census» (en ucraïnès). State Statistics Committee of Ukraine. Arxivat de l'original el 2008-03-23. [Consulta: 13 abril 2008].
«Web oficial de Grècia Salentina». www.greciasalentina.org. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: febrer 2011]. «La població total de la Unió és de 54.278 residents distribuïts de la manera següent, per municipis (dades estadístiques a 31 de desembre de 2005): Calimera 7.351, Carpignano Salentino 3.868, Castrignano dei Greci 4.164, Corigliano d'Otranto 5.762, Cutrofiano 9.250, Martano 9.588, Martignano 1.784, Melpignano 2.234, Soleto 5.551, Sternatia 2.583, Zollino 2.143»(italià)
«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, sobre la comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011]. «Comunitat grega. La diàspora grega consisteix en unes 30.000 persones, la majoria ubicades a la Itàlia central. També hi ha una molt antiga presència de nacionals italians d'ascendència grega, que parlen el dialecte greco, peculiar de la Magna Grècia. Aquest dialecte es pot resseguir històricament fins a l'època del govern romà d'Orient a la regió, però potser és més antic, fins de l'antiguitat clàssica.»
«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, Relacions bilaterals entre Grècia i els països de l'Àfica subsahariana» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-06-05. [Consulta: 2 juny 2011].
«The Greek Community» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2007-06-13. [Consulta: 2 juny 2011].
«xxx» (en anglès). MFA.gr. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
«Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, Argentina, La comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011].
«Ecodata, Belgian Statistics» (en francès). Arxivat de l'original el 2002-10-08. [Consulta: 2 juny 2011].
«La comunitat grega de Suècia» (en anglès). Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
«Ethnodemographic situation in Kazakhstan» (PDF). Arxivat de l'original el 2008-03-07. [Consulta: 2 juny 2011].(anglès)
«Switzerland». www.mfa.gr. Arxivat de l'original el 2009-12-16. [Consulta: 24 desembre 2008].(anglès)
However according to the Human Rights Watch the Greek population in Turkey is estimated at 2,500 in 2006. "From “Denying Human Rights and Ethnic Identity” series of Human Rights Watch" Arxivat 2006-07-07 a Wayback Machine. Human Rights Watch, 2/7/2006.(anglès)
Ministry of Foreign Affairs(anglès)
^{[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20060713191933/http://www.mfa.gr/www.mfa.gr/el-GR/Policy/Geographic+Regions/Latin+America-Caribbean/Bilateral+Relations/Chile/%7B%7Ben%7D%7D
«Census data» (en greek). Census. www.statistics.gr, 2001. Arxivat de l'2001 original el 2009-02-06. [Consulta: 7 gener 2009].
«CIA Factbook». US Government, 2007. Arxivat de l'original el 25 d'agost 2016. [Consulta: 19 desembre 2008].
«Census». Arxivat de l'2001 original el 2016-03-04. [Consulta: 19 desembre 2008].
«web oficial del Trentino-Alto Adige/Südtirol, Informe sobre les minories a Albània». Trentino-Alto Adige/Südtirol. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 juny 2011].
Gilson, George «Destroying a minority: Turkey's attack on the Greeks». Athens News, 24 juny 2005. Arxivat 17 de juny 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-06-17. [Consulta: 8 juny 2011].
Birand, Mehmet Ali «The shame of Sept. 6-7 is always with us». Hurriyet, 07-09-2005. Arxivat 2011-05-12 a Wayback Machine.
Prevelakis, George. «prevelakis.PDF (application/pdf Object)» (PDF). www.transcomm.ox.ac.uk. Arxivat de l'original el 2018-01-28. [Consulta: 8 juny 2011].
«Finis Greciae or the Return of the Greeks? State and Diaspora in the Context of Globalisation» (PDF). George Prevelakis. Oxford University. Arxivat de l'original el 2018-01-28. [Consulta: 8 juny 2011].
«Meeting on the exercise of voting rights by foreigners of Greek origin», 15-07-2008. Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 8 juny 2011].
IAGS Official Website Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine., International Genocide Scholars Association Officially Recognizes Assyrian, Greek Genocides, Consultat: 15/12/2007.
«Byzantine Medicine — Vienna Dioscurides». Antiqua Medicina. University of Virginia. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 27 maig 2007].
«Jerome Bump, University of Constantinople». The Origin of Universities. University of Texas at Austin. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 19 desembre 2008].
«Main page». Database of Greek surnames. Dimitrios J.. Arxivat de l'original el 22 de gener 2009. [Consulta: 19 desembre 2008].
«The Transition of Modern Greek Names». Lexicon of Greek Personal Names. Oxford University. Arxivat de l'original el 2018-07-22. [Consulta: 19 desembre 2008].
Blyth, Myrna «Greek Tragedy, The life of Aristotle Onassis». National Review Online, 12-08-2004 [Consulta: 19 desembre 2008]. Arxivat 2009-01-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-01-09. [Consulta: 25 juny 2011].
«The sea in Greek tradition». Eleuthero Vima, 20-03-2003 [Consulta: 19 desembre 2008]. Arxivat 2020-08-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-08-09. [Consulta: 25 juny 2011].
«The Flag». Law 851, Gov. Gazette 233, issue A, dated 21/22.12.1978. Presidency of the Hellenic Republic. Arxivat de l'original el 2008-10-15.
Fox, Robin Lane. «Riding with Alexander». www.archaeology.org. Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 27 desembre 2008]. «Alexandre heretà la idea d'envair l'Imperi Persa del seu pare Felip, que ja s'hi havia avançat amb el seu exèrcit el 336 aC. La campanya asiàtica de Felip es feia per "alliberar els grecs" d'Àsia i "castigar els perses" pels sacrilegis que havien comès en el passat durant la seva invasió de Grècia, un segle i mig abans. No hi ha dubte que Felip buscava la glòria i el botí.»
«Text of the 1822 Epidaurus Constitution (en alemany)», 1822. Arxivat de l'original el 2007-09-26. [Consulta: 20 desembre 2008].
«Έλληνες = Ρωμιοί + Αrmâni + Arbëresh». Mackridge, Peter. Ευρωπαϊκή Εταιρεία Νεοελληνικών Σπουδών Γ΄ συνέδριο της Ευρωπαϊκής Εταιρείας Νεοελληνικών Σπουδών (in Greek). Arxivat de l'original el 2013-05-11. [Consulta: 19 desembre 2008].

Grecs (Catalan Wikipedia)

8m.com (Global: low place; Catalan: low place)

dimitri.8m.com

about.com (Global: 419th place; Catalan: 293rd place)

historymedren.about.com

abs.gov.au (Global: 455th place; Catalan: 2,019th place)

censusdata.abs.gov.au

archaeology.org (Global: 4,349th place; Catalan: 2,137th place)

archive.org (Global: 6th place; Catalan: 15th place)

archive.today (Global: 28th place; Catalan: 10th place)

athensnews.gr (Global: low place; Catalan: low place)

att.net (Global: low place; Catalan: 6,508th place)

home.att.net

bbc.co.uk (Global: 11th place; Catalan: 21st place)

news.bbc.co.uk

books.google.cat (Global: 516th place; Catalan: 3rd place)

cacianalyst.org (Global: low place; Catalan: low place)

census.gov (Global: 18th place; Catalan: 9th place)

factfinder.census.gov

cia.gov (Global: 133rd place; Catalan: 130th place)

clubafaceri.ro (Global: low place; Catalan: low place)

demoscope.ru (Global: 435th place; Catalan: 3,433rd place)

destatis.de (Global: 237th place; Catalan: 1,674th place)

doi.org (Global: 2nd place; Catalan: 4th place)

dx.doi.org

economist.com (Global: 331st place; Catalan: 334th place)

eens-congress.eu (Global: low place; Catalan: low place)

eleftherovima.gr (Global: low place; Catalan: low place)

ethnologue.com (Global: 354th place; Catalan: 131st place)

etymonline.com (Global: 669th place; Catalan: 411th place)

eurfedling.org (Global: low place; Catalan: low place)

fgov.be (Global: 850th place; Catalan: 361st place)

ecodata.mineco.fgov.be

genocidescholars.org (Global: low place; Catalan: low place)

ggae.gr (Global: low place; Catalan: low place)

greciasalentina.org (Global: low place; Catalan: low place)

guardian.co.uk (Global: 382nd place; Catalan: 163rd place)

heraldica.org (Global: 4,665th place; Catalan: 3,923rd place)

hurriyet.com.tr (Global: 403rd place; Catalan: 785th place)

arama.hurriyet.com.tr

ide.go.jp (Global: low place; Catalan: low place)

independent.co.uk (Global: 46th place; Catalan: 101st place)

jstor.org (Global: 23rd place; Catalan: 44th place)

memorialdoimigrante.sp.gov.br (Global: low place; Catalan: low place)

mfa.gr (Global: 9,872nd place; Catalan: 9,602nd place)

mfa.gr

old.mfa.gr

nationalreview.com (Global: 2,167th place; Catalan: 2,957th place)

article.nationalreview.com

newstatesman.com (Global: 1,323rd place; Catalan: 1,713th place)

ox.ac.uk (Global: 541st place; Catalan: 496th place)

transcomm.ox.ac.uk

lgpn.ox.ac.uk

perepis2002.ru (Global: 1,405th place; Catalan: 5,588th place)

pio.gov.cy (Global: low place; Catalan: low place)

presidency.gr (Global: low place; Catalan: low place)

princeton.edu (Global: 802nd place; Catalan: 714th place)

regione.taa.it (Global: low place; Catalan: low place)

sae.gr (Global: low place; Catalan: low place)

sch.gr (Global: 6,718th place; Catalan: low place)

users.att.sch.gr

statcan.ca (Global: 2,889th place; Catalan: 971st place)

www12.statcan.ca

state.gov (Global: 228th place; Catalan: 291st place)

statistics.gr (Global: 659th place; Catalan: 2,234th place)

telegraph.co.uk (Global: 40th place; Catalan: 86th place)

ukrcensus.gov.ua (Global: 518th place; Catalan: 1,488th place)

utexas.edu (Global: 868th place; Catalan: 761st place)

cwrl.utexas.edu

uvigo.es (Global: low place; Catalan: 2,540th place)

webs.uvigo.es

verfassungen.de (Global: 8,468th place; Catalan: 4,801st place)

web.archive.org (Global: 1st place; Catalan: 1st place)

about.com (Global: 419^th place; Catalan: 293^rd place)

abs.gov.au (Global: 455^th place; Catalan: 2,019^th place)

archaeology.org (Global: 4,349^th place; Catalan: 2,137^th place)

archive.org (Global: 6^th place; Catalan: 15^th place)

archive.today (Global: 28^th place; Catalan: 10^th place)

att.net (Global: low place; Catalan: 6,508^th place)

bbc.co.uk (Global: 11^th place; Catalan: 21^st place)

books.google.cat (Global: 516^th place; Catalan: 3^rd place)

census.gov (Global: 18^th place; Catalan: 9^th place)

cia.gov (Global: 133^rd place; Catalan: 130^th place)

demoscope.ru (Global: 435^th place; Catalan: 3,433^rd place)

destatis.de (Global: 237^th place; Catalan: 1,674^th place)

doi.org (Global: 2^nd place; Catalan: 4^th place)

economist.com (Global: 331^st place; Catalan: 334^th place)

ethnologue.com (Global: 354^th place; Catalan: 131^st place)

etymonline.com (Global: 669^th place; Catalan: 411^th place)

fgov.be (Global: 850^th place; Catalan: 361^st place)

guardian.co.uk (Global: 382^nd place; Catalan: 163^rd place)

heraldica.org (Global: 4,665^th place; Catalan: 3,923^rd place)

hurriyet.com.tr (Global: 403^rd place; Catalan: 785^th place)

independent.co.uk (Global: 46^th place; Catalan: 101^st place)

jstor.org (Global: 23^rd place; Catalan: 44^th place)

mfa.gr (Global: 9,872^nd place; Catalan: 9,602^nd place)

nationalreview.com (Global: 2,167^th place; Catalan: 2,957^th place)

newstatesman.com (Global: 1,323^rd place; Catalan: 1,713^th place)

ox.ac.uk (Global: 541^st place; Catalan: 496^th place)

perepis2002.ru (Global: 1,405^th place; Catalan: 5,588^th place)

princeton.edu (Global: 802^nd place; Catalan: 714^th place)

sch.gr (Global: 6,718^th place; Catalan: low place)

statcan.ca (Global: 2,889^th place; Catalan: 971^st place)

state.gov (Global: 228^th place; Catalan: 291^st place)

statistics.gr (Global: 659^th place; Catalan: 2,234^th place)

telegraph.co.uk (Global: 40^th place; Catalan: 86^th place)

ukrcensus.gov.ua (Global: 518^th place; Catalan: 1,488^th place)

utexas.edu (Global: 868^th place; Catalan: 761^st place)

uvigo.es (Global: low place; Catalan: 2,540^th place)

verfassungen.de (Global: 8,468^th place; Catalan: 4,801^st place)

web.archive.org (Global: 1^st place; Catalan: 1^st place)