Gremi (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Gremi" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

39google.cat

1,849^th place

2^nd place

3diccionari.cat

low place

44^th place

3cbuc.cat

low place

180^th place

2enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

2gva.es

4,132^nd place

20^th place

2uab.cat

6,782^nd place

60^th place

2archive.org

6^th place

29^th place

1iec.cat

6,725^th place

13^th place

1cch.cat

low place

2,894^th place

1bne.es

2,288^th place

237^th place

1web.archive.org

1^st place

1mmb.cat

low place

2,944^th place

1tdx.cat

low place

269^th place

1udg.edu

low place

250^th place

1conselldegremis.cat

low place

archive.org

ia801008.us.archive.org

Contribució a la Historia dels antichs Gremis dels Arts y Oficis de la Ciutat de Barcelona. Miquel González i Sugrañes. Volum1. Agullers. Apotecaris. Argenters.

archive.org

Contribució a la Historia dels antichs Gremis dels Arts y Oficis de la Ciutat de Barcelona. Miquel González i Sugrañes. Volum 2. Llibreters. Estampers.

bne.es

bdh-rd.bne.es

Instituciones gremiales : su origen y organización en Valencia por Luis Tramoyeres Blasco ; con un prólogo del Excmo. Sr. Eduardo Pérez Pujol.

cbuc.cat

mdc.cbuc.cat

Estatuts del Gremi ó Confradia de Bastaixos de Capsana y Massips de Ribera : fundat á Tarragona l'any 1513 y [sic vingut poc després á n' aquesta ciutat : reformat l'any 1873 baix el nom de Unión de Faquines de la Aduana de Barcelona y reconstituit el 1903]
Llibre gremial dels espasers, 1433-1713 (Manuscrit)
Manuscrits (Biblioteca de Catalunya). Libre de ordinations de la confraria dels sperters.

cch.cat

ELS FORNS DE VIDRE A BARCELONA I LA SEVA RODALIA (SEGLES XIV-XVI). SÍLVIA CAÑELLAS I MARTÍNEZ. 2008.

conselldegremis.cat

«Web del Consell de Gremis». [Consulta: 14 abril 2016].

diccionari.cat

enciclopedia.cat

«Gremi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
«Gremi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

google.cat

books.google.cat

Miguel González Sugrañés. Contribució a la historia dels Antichs Gremis dels Arts y Oficis de la Ciutat de Barcelona: Agullers. Apotecaris. Argenters. Estampa d'Henrich, 1915 [Consulta: 18 juny 2011].
Ma Feacisca Olmedo de Cardá. Anecdotario histórico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 49–. ISBN 9788487398582 [Consulta: 18 juny 2011].
Víctor Balaguer. Las calles de Barcelona: origen de sus nombres, sus recuerdos, sus tradiciones.. y noticia de todo lo mas importante relativo á la capital del Principado. S. Manero, 1865 [Consulta: 7 juliol 2011].
Diccionario geográfico universal, por una sociedad de literatos, S.B.M.F.C.L.D., 1834, p. 730–.
Joan Amades. Folklore de Catalunya. Editorial Selecta, 1951.
Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Congrés; Lluís Virós i Pujolà Organització del treball preindustrial: confraries i oficis. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 73–. ISBN 978-84-8415-195-1.
Ignacio Ramon Miró. Relació poética de las solemnissimas festas que pera celebrar la Definició dogmática de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, .... Imprenta de Andréu Abadal (Manresa), 1855, p. 19–.
José Sanchis y Sivera; Francesc Pérez Moragón Estudis d'història cultural. Universitat de València, 1999, p. 59–. ISBN 978-84-8415-041-1.
El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 245–. ISBN 978-84-475-2739-7.
Artículos sobre historiografía medieval: Fascículo de la suma de estudios en homenaje al Ilmo Dr. Angel Canellas López. Facultad de Filosofía y Letras, 1969.
Tractats mèdics. Fundació Bernat Metge, 1972, p. 89–. ISBN 978-84-7225-785-6.
Maria Barceló Crespí; Gabriel Ensenyat Pujol Ferrando Valentí i la seva família. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 21–. ISBN 978-84-7826-750-7.
Rafael d' Amat i de Cortada i de Santjust (baró de Maldà). Calaix de sastre: 1769-1791. Curial Edicions Catalanes, 1987. ISBN 978-84-7256-291-2.
Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. en la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 2–.
Santi Torras Tilló. Pintura catalana del Barroc: l'auge col·leccionista i l'ofici de pintor al segle XVII. Edicions Universitat Barcelona, 2012, p. 239–. ISBN 978-84-475-3582-8.
Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial, 1973. ISBN 978-84-7256-012-3.
Library of Congress; American Library Association. Committee on Resources of American Libraries. National Union Catalog Subcommittee The National union catalog, pre-1956 imprints: a cumulative author list representing Library of Congress printed cards and titles reported by other American libraries. Mansell, 1970.
Mateo Bruguera. Cronicon de Barcelona: historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia. Snc. de Font, 1861, p. 175–.
Isabel Boj Cullell; Gemma Cardona Gómez; Maria Feliu Torruella 1714 a l'aula: 100 Propostes didàctiques (primària i secundària). Grao, 16 setembre 2014, p. 91–. ISBN 978-84-9980-591-7.
Palma (Spain). Almotacén. Libre del Mostassaf de Mallorca. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1949.
Importància de la feina dels calafats.(català)
Llibre del consolat de mar. Calafats. Limitacions per a treballar "a escar".(català)(castellà)
Fragment d'un contracte d'ampliació d'un lleny, amb esment dels calafats.(català)
Antonio Capmany y de Montpalau; Real Junta y Consulado de Comercio de Barcelona. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1779, p. 2–.
Luis Rourera Farré. Escrits i polèmiques del lul·lista Salvador Bové (1869-1915). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 18–. ISBN 978-84-7283-090-5.
La Renaixensa: revista catalana. Administració y redacció, 1871, p. 218–.
La Renaixensa: revista catalana. Administració y redacció, 1872, p. 1–.
Capitols fets entre lo ofici dels sastres e pellers e giponers de vell de la ciutat de Valencia, 1506*.
Manuel Ruiz Ortega. La Escuela Gratuita de Diseño de Barcelona, 1775-1808. Biblioteca de Catalunya, 1 gener 1999, p. 74–. ISBN 978-84-7845-107-4.
Confraria dels Mercers Botiguers de Teles. Per lo syndich de la Confraria dels Mercers Botiguers de Telas, de la ciutat de Barcelona, ab lo syndich de la Co[n]fraria dels Iulians, de la mateixa ciutat. en la estampa de Ioseph Moyá, 1693, p. 94–.
Joan Amades. Auca dels edificis notables de Barcelona. Arts Gràfiques, F. Camps Calmet, 194?.
Institut d'Estudis Catalans. Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l'Interregne i el Compromís de Casp. Institut d'Estudis Catalans, 24 març 2015, p. 468–. ISBN 978-84-9965-251-1.
Isabel Amparo Baixauli Juan. Els artesans de la València del segle xvii. Capítols dels oficis i col·legis. Universitat de València, 2001, p. 145–. ISBN 978-84-370-5244-1.
Kidner, Frank; Bucur, Maria; Mathisen, Ralph; McKee, Sally; Weeks, Theodore. Making Europe: People, Politics, and Culture (en anglès). Cengage Learning, 2007, p. 528. ISBN 0618004815.
David Agustí. Historia de Cataluña. Silex, 1 gener 2014, p. 83–. ISBN 978-84-7737-858-7.
Encarnación García Monerris. La monarquía absoluta y el municipio borbónico: la reorganización de la oligarquía urbana en el Ayuntamiento de Valencia, 1707-1800. Editorial CSIC - CSIC Press, 1991, p. 75–. ISBN 978-84-00-07150-9.
Catalunya. Don Francisco Pio de Saboya, Moura, Corte Real y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo ... governador y capitán general de este Exercito y Principado de Cathaluña, Vna de las mas substanciales providencias que la paternal atencion del Rey ... despues de pacificado este Principado y restituhido à su legitimo è incontrastable dominio y devida obediencia con la fuerza de las armas, se ha servido establecer ... en la Nueva Planta de su Real decreto ... que en todas las villas, lugares y pueblos del dicho Principado quedassen reformados los estilos, costumbres y practicas antiguas, assi respeto à los oficios de la iurisdicion ordinaria, como en lo perteneciente al govierno politico y economico de las universidades de dichas villas y lugares ..., 1717*, p. 7–.
Pedro Nolasco Vives y Cebriá. Indice general por orden alfabético de las materias contenidas en la traduccion de los usages y demas derechos de Catalaña, 1838, p. 219–.
Judit Valls Salada. Ramon Martí d'Eixalà: un exponent de l'escola jurídica catalana del segle XIX. L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 92–. ISBN 978-84-9883-421-5.

gva.es

bivaldi.gva.es

iec.cat

dcvb.iec.cat

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Col·legi». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

mmb.cat

«QUADRE DE CLASSIFICACIÓ DEL FONS GREMI DE BASTAIXOS,MACIPS DE RIBERA I CARRETERS DE MAR DE BARCELONA». Arxivat de l'original el 2017-03-12. [Consulta: 9 març 2017].

tdx.cat

Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana: una lectura sobre la viduïtat. Mireia Comas Via.

uab.cat

ddd.uab.cat

Les rajoles dels oficis.

revistes.uab.cat

ORDINACIONS DELS BARQUERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA DURANT EL SEGLE XV. Margarida Tintó.

udg.edu

dugi-doc.udg.edu

CONFRARIES MEDIEVALS DEL BISBAT DE GIRONA PER JOSEP M. MARQUÈS i PLANAGUMÀ

web.archive.org

«QUADRE DE CLASSIFICACIÓ DEL FONS GREMI DE BASTAIXOS,MACIPS DE RIBERA I CARRETERS DE MAR DE BARCELONA». Arxivat de l'original el 2017-03-12. [Consulta: 9 març 2017].