Guerra Civil catalana (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Guerra Civil catalana" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

24google.cat

1,849^th place

2^nd place

10enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

5worldcat.org

5^th place

4web.archive.org

1^st place

4raco.cat

6,073^rd place

25^th place

1elnacional.cat

6,597^th place

31^st place

1udg.edu

low place

250^th place

1handle.net

102^nd place

254^th place

1grec.net

low place

252^nd place

1selva.cat

low place

615^th place

1core.ac.uk

1,734^th place

577^th place

1viladamat.net

low place

1aboriginemag.com

low place

1,446^th place

1vives.org

low place

183^rd place

1sapiens.cat

low place

97^th place

aboriginemag.com

Marzo Jordà, Gerard «Hug Roger III: L'últim comte de Pallars». Ab Origine Magazine, 64, 2021 [Consulta: 8 desembre 2022].

core.ac.uk

Roig Vidal, Joan «Història abreujada d'Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010.

elnacional.cat

Pons, Marc. «Com va quedar Catalunya després de la pesta negra? (I)». Sàpiens, 23-01-2022. [Consulta: 26 gener 2023].

enciclopedia.cat

«Joan de Copons». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 30 octubre 2022].
«Pere IV de Catalunya-Aragó». GEC. [Consulta: 8 novembre 2023].
«La Biga». GEC. [Consulta: 26 gener 2023].
«La Busca». GEC. [Consulta: 26 gener 2023].
«Carles d'Aragó». GEC. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Guerra contra Joan II». GEC. [Consulta: 8 novembre 2023].
«entrevista de Salvatierra». GEC. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Tractat de Baiona». GEC. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Pere de Planella i de Torrelles». GEC. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Pere IV de Catalunya-Aragó». GEC. [Consulta: 26 gener 2023].

google.cat

books.google.cat

(castellà) Jesús María Usunáriz Garayoa, Historia breve de Navarra, p.89
Roca i Albert, Joan. El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat. Institut Municipal d'Història de Barcelona, 1987, p. 12-13. ISBN 8482565273.
Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570.
Bach i Riu, Antoni. Bellpuig d'Urgell i la seva antiga Baronia al Pla d'Urgell. F.S.V.C., 1972, p. 85.
Duclos, Charles Pinot. Histoire de Louis XI (en francès). Jean Neaulme, 1750, p. 162.
Lacarra, José María. Historia del reino de Navarra en la Edad Media (en castellà). Caja de Ahorros de Navarra, 1975, p.495. ISBN 8450074657.
Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].
Gisbert, S. «Efemérides turolenses». El Ateneo: revista quincenal, 3, 43, Octubre 1894, pàg. 98,122,162.
Gisbert, S. «Efemérides turolenses». El Ateneo: revista quincenal, 3, 43, Octubre 1894, pàg. 124.
de Elizondo, Pablo Miguel. Compendio de los cinco tomos de los Annales de Navarra (en castellà). Pedro Jph. Ezquerro, 1732, p. 507.
Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 8497912276.
El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol. 3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 933. ISBN 8447527417.
Badia y Torres, Antonio. Catàleg dels croats de Barcelona 1285-1706. Secciío Numismàtica del Círculo Filatélico y Numismático, 1969, p. 22.
Marcet Juncosa, Alícia «L'establiment de la frontera entre França i "Espanya"». Pedralbes: revista d'història moderna, 18, 1998, pàg. 7-12 [Consulta: 2 novembre 2022].
Courteault, Henri. Gaston IV, comte de Foix, vicomte souverain du Béarn, prince de Navarre: 1423-1472 (en francès). E. Privat, 1895, p. 267.
Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 45. ISBN 0719012155.
de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10.
Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Volum 2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 278.
de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10.
Jerónimo Zurita; Ambrosio de Morales Anales de la corona de Aragón: Los cinco libros postreros de la segunda parte. -m t. 5-6. Historia del Rey don hernando el Catolico. De las empresas y ligas de Italia. D. Dormer, 1668, p. 146–.
Marichalar de Montesa, Amalio; Cayetano, Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 7 (en castellà), 1863, p. 93 i 96.
Alamán, Lucas. Diccionario universal de historia y de geografía (en castellà).
Bosch, Andreu. «Per quins actes y casos obtingueren los de la Vila de Perpinya en Rossello lo títol de fidelisims menja Rates y carn humana, y de aqui comunament Cathalans menja Rates». A: Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya. Perpinyà: Pere Lacavalleria, 1628, p. 43-49.
«Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517». Arxivat de l'original el 2014-03-04. [Consulta: 4 desembre 2011].

grec.net

grec.net, Barcelona, La baixa edat mitjana

handle.net

hdl.handle.net

Miquel Milian, Laura. La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479) (Tesi Doctoral). Universitat de Girona, 2020, p. 50 [Consulta: 11 novembre 2022].

raco.cat

Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironines durant la guerra civil catalana del segle XV (1462-1472)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46, 2005, pàg. 88-89 [Consulta: 12 gener 2023].
Casas i Genover, Josep; Llorens i Rams, Josep M. Un camp militar medieval a Viladamat (Alt Empordà).
Rahola i Sastre, Josep «Cadaqués en la Edad Media» (en castellà). Revista de Girona, 54, 1971, pàg. 39-43.
Comellas i Solé, Jordi «L'abastament d'una ciutat en temps de guerra. El setge de Barcelona de 1472». Acta historica et archaelogica mediaevalia, núm. 18, 1997, pàg. 451-471.

sapiens.cat

Rella, Ferran. «Qui era Hug Roger III?». Sàpiens. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 26 gener 2023].

selva.cat

Consell Comarcal de la Selva «Municipis Hostalric>>Guia».

udg.edu

dugi-doc.udg.edu

Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironnes». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLVI, 2005.

viladamat.net

«Ajuntament de Viladamat», 23-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-23. [Consulta: 13 abril 2008].

vives.org

dbd.vives.org

«Caterina Albert». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

web.archive.org

Josep M. Salrach per Artehistoria, La guerra civil catalana
«Ajuntament de Viladamat», 23-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-23. [Consulta: 13 abril 2008].
Rella, Ferran. «Qui era Hug Roger III?». Sàpiens. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 26 gener 2023].
«Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517». Arxivat de l'original el 2014-03-04. [Consulta: 4 desembre 2011].

worldcat.org

«Remensa». A: Gran Enciclopèdia Rialp (en castellà). Tomo XX, Religión-Sapporo. 6.ª edició. Madrid: Edicions Rialp, 1991. ISBN 9788432190117. OCLC 468502281. «Con el término remensa, del latín redimentia, se designaba en Cataluña, en la Edad Media, el pago que en concepto de rescate habían de dar los campesinos a su señor para abandonar la tierra. Posteriormente, por asimilación, se aplicó a los cultivadores sujetos a esta condición. Así, pues, los payeses de r., o simplemente los r., eran cultivadores de tierras ajenas adscritos a ellas de modo forzoso y hereditario.»
Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].
Miquel Milian, Laura «Barcelona i els seus reis: la relació del Consell de Cent amb els monarques “intrusos” durant la guerra civil catalana». Barcelona i els seus reis: la relació del Consell de Cent amb els monarques “intrusos” durant la guerra civil catalana, 14, 2018, pàg. 94. ISSN: 5877 1540 5877 [Consulta: 15 febrer 2020].
Hernàndez, Xavier. Història militar de Catalunya: aproximació didàctica. 1a ed. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001-2004, p. 35. ISBN 84-232-0638-6.
Menache, Sophia «Una personificación del ideal caballeresco en el medievo tardío: Don Alonso de Aragón» (en castellà). Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 6, 1987. ISSN: 2695-9747.