Guerra Civil catalana (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Guerra Civil catalana" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

41web.archive.org

1^st place

24google.cat

1,849^th place

2^nd place

10enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

5worldcat.org

5^th place

4raco.cat

6,073^rd place

25^th place

1elnacional.cat

6,597^th place

31^st place

1udg.edu

low place

250^th place

1elpuntavui.cat

8,194^th place

18^th place

1handle.net

102^nd place

254^th place

1grec.net

low place

252^nd place

1selva.cat

low place

615^th place

1core.ac.uk

1,734^th place

577^th place

1viladamat.net

low place

1aboriginemag.com

low place

1,446^th place

1vives.org

low place

183^rd place

1sapiens.cat

low place

97^th place

aboriginemag.com

Marzo Jordà, Gerard «Hug Roger III: L'últim comte de Pallars». Ab Origine Magazine, 64, 2021. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024 [Consulta: 8 desembre 2022].

core.ac.uk

Roig Vidal, Joan «Història abreujada d'Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010. Arxivat de l'original el 2020-09-22 [Consulta: 24 gener 2020].

elnacional.cat

Pons, Marc. «Com va quedar Catalunya després de la pesta negra? (I)». Sàpiens, 23-01-2022. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 26 gener 2023].

elpuntavui.cat

Boadas, Joan «Els remences catalans de 1448». El Punt Avui, 29-07-2013 [Consulta: 29 juliol 2013].

enciclopedia.cat

«Joan de Copons». Gran enciclopèdia catalana. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2022. [Consulta: 30 octubre 2022].
«Pere IV de Catalunya-Aragó». GEC. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
«La Biga». GEC. [Consulta: 26 gener 2023].
«La Busca». GEC. [Consulta: 26 gener 2023].
«Carles d'Aragó». GEC. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Guerra contra Joan II». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
«entrevista de Salvatierra». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Tractat de Baiona». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Pere de Planella i de Torrelles». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Pere IV de Catalunya-Aragó». GEC. Arxivat de l'original el 2023-01-26. [Consulta: 26 gener 2023].

google.cat

books.google.cat

(castellà) Jesús María Usunáriz Garayoa, Historia breve de Navarra, p.89
Roca i Albert, Joan. El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat. Institut Municipal d'Història de Barcelona, 1987, p. 12-13. ISBN 8482565273.
Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Bach i Riu, Antoni. Bellpuig d'Urgell i la seva antiga Baronia al Pla d'Urgell. F.S.V.C., 1972, p. 85. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Duclos, Charles Pinot. Histoire de Louis XI (en francès). Jean Neaulme, 1750, p. 162. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Lacarra, José María. Historia del reino de Navarra en la Edad Media (en castellà). Caja de Ahorros de Navarra, 1975, p.495. ISBN 8450074657. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].
Gisbert, S. «Efemérides turolenses». El Ateneo: revista quincenal, 3, 43, 10-1894, pàg. 98,122,162. Arxivat de l'original el 2023-11-11 [Consulta: 21 febrer 2023].
Gisbert, S. «Efemérides turolenses». El Ateneo: revista quincenal, 3, 43, 10-1894, pàg. 124. Arxivat de l'original el 2023-11-11 [Consulta: 21 febrer 2023].
de Elizondo, Pablo Miguel. Compendio de los cinco tomos de los Annales de Navarra (en castellà). Pedro Jph. Ezquerro, 1732, p. 507. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 8497912276. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol. 3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 933. ISBN 8447527417. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Badia y Torres, Antonio. Catàleg dels croats de Barcelona 1285-1706. Secciío Numismàtica del Círculo Filatélico y Numismático, 1969, p. 22. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Marcet Juncosa, Alícia «L'establiment de la frontera entre França i "Espanya"». Pedralbes: revista d'història moderna, 18, 1998, pàg. 7-12. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2023 [Consulta: 2 novembre 2022].
Courteault, Henri. Gaston IV, comte de Foix, vicomte souverain du Béarn, prince de Navarre: 1423-1472 (en francès). E. Privat, 1895, p. 267.
Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 45. ISBN 0719012155. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Volum 2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 278. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10. Arxivat 2023-11-11 a Wayback Machine.
Jerónimo Zurita; Ambrosio de Morales Anales de la corona de Aragón: Los cinco libros postreros de la segunda parte. -m t. 5-6. Historia del Rey don hernando el Catolico. De las empresas y ligas de Italia. D. Dormer, 1668, p. 146–. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Marichalar de Montesa, Amalio; Cayetano, Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 7 (en castellà), 1863, p. 93 i 96. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Alamán, Lucas. Diccionario universal de historia y de geografía (en castellà). Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Bosch, Andreu. «Per quins actes y casos obtingueren los de la Vila de Perpinya en Rossello lo títol de fidelisims menja Rates y carn humana, y de aqui comunament Cathalans menja Rates». A: Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya. Perpinyà: Pere Lacavalleria, 1628, p. 43-49.
«Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517». Arxivat de l'original el 2014-03-04. [Consulta: 4 desembre 2011].

grec.net

grec.net, Barcelona, La baixa edat mitjana Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.

handle.net

hdl.handle.net

Miquel Milian, Laura. La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479) (Tesi Doctoral). Universitat de Girona, 2020, p. 50 [Consulta: 11 novembre 2022].

raco.cat

Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironines durant la guerra civil catalana del segle XV (1462-1472)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46, 2005, pàg. 88-89. Arxivat de l'original el 12 de gener 2023 [Consulta: 12 gener 2023].
Casas i Genover, Josep; Llorens i Rams, Josep M. Un camp militar medieval a Viladamat (Alt Empordà). Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Rahola i Sastre, Josep «Cadaqués en la Edad Media» (en castellà). Revista de Girona, 54, 1971, pàg. 39-43. Arxivat de l'original el 2022-11-25 [Consulta: 25 novembre 2022].
Comellas i Solé, Jordi «L'abastament d'una ciutat en temps de guerra. El setge de Barcelona de 1472». Acta historica et archaelogica mediaevalia, núm. 18, 1997, pàg. 451-471. Arxivat de l'original el 2022-11-25 [Consulta: 25 novembre 2022].

sapiens.cat

Rella, Ferran. «Qui era Hug Roger III?». Sàpiens. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 26 gener 2023].

selva.cat

Consell Comarcal de la Selva «Municipis Hostalric>>Guia». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 16 maig 2008].

udg.edu

dugi-doc.udg.edu

Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironnes». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLVI, 2005. Arxivat de l'original el 2021-10-26 [Consulta: 24 gener 2020].

viladamat.net

«Ajuntament de Viladamat», 23-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-23. [Consulta: 13 abril 2008].

vives.org

dbd.vives.org

«Caterina Albert». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

web.archive.org

Pons, Marc. «Com va quedar Catalunya després de la pesta negra? (I)». Sàpiens, 23-01-2022. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 26 gener 2023].
«Joan de Copons». Gran enciclopèdia catalana. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2022. [Consulta: 30 octubre 2022].
Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironnes». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLVI, 2005. Arxivat de l'original el 2021-10-26 [Consulta: 24 gener 2020].
«Pere IV de Catalunya-Aragó». GEC. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
grec.net, Barcelona, La baixa edat mitjana Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Consell Comarcal de la Selva «Municipis Hostalric>>Guia». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 16 maig 2008].
«Guerra contra Joan II». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Bach i Riu, Antoni. Bellpuig d'Urgell i la seva antiga Baronia al Pla d'Urgell. F.S.V.C., 1972, p. 85. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Duclos, Charles Pinot. Histoire de Louis XI (en francès). Jean Neaulme, 1750, p. 162. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
«entrevista de Salvatierra». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
«Tractat de Baiona». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
Lacarra, José María. Historia del reino de Navarra en la Edad Media (en castellà). Caja de Ahorros de Navarra, 1975, p.495. ISBN 8450074657. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].
Gisbert, S. «Efemérides turolenses». El Ateneo: revista quincenal, 3, 43, 10-1894, pàg. 98,122,162. Arxivat de l'original el 2023-11-11 [Consulta: 21 febrer 2023].
Gisbert, S. «Efemérides turolenses». El Ateneo: revista quincenal, 3, 43, 10-1894, pàg. 124. Arxivat de l'original el 2023-11-11 [Consulta: 21 febrer 2023].
de Elizondo, Pablo Miguel. Compendio de los cinco tomos de los Annales de Navarra (en castellà). Pedro Jph. Ezquerro, 1732, p. 507. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 8497912276. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol. 3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 933. ISBN 8447527417. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Josep M. Salrach per Artehistoria, La guerra civil catalana
Badia y Torres, Antonio. Catàleg dels croats de Barcelona 1285-1706. Secciío Numismàtica del Círculo Filatélico y Numismático, 1969, p. 22. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Marcet Juncosa, Alícia «L'establiment de la frontera entre França i "Espanya"». Pedralbes: revista d'història moderna, 18, 1998, pàg. 7-12. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2023 [Consulta: 2 novembre 2022].
Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironines durant la guerra civil catalana del segle XV (1462-1472)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46, 2005, pàg. 88-89. Arxivat de l'original el 12 de gener 2023 [Consulta: 12 gener 2023].
Hernàndez, Xavier. Història militar de Catalunya: aproximació didàctica. 1a ed. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001-2004, p. 35. ISBN 84-232-0638-6. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 45. ISBN 0719012155. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Volum 2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 278. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Roig Vidal, Joan «Història abreujada d'Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010. Arxivat de l'original el 2020-09-22 [Consulta: 24 gener 2020].
de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10. Arxivat 2023-11-11 a Wayback Machine.
«Pere de Planella i de Torrelles». GEC. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
Jerónimo Zurita; Ambrosio de Morales Anales de la corona de Aragón: Los cinco libros postreros de la segunda parte. -m t. 5-6. Historia del Rey don hernando el Catolico. De las empresas y ligas de Italia. D. Dormer, 1668, p. 146–. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
«Pere IV de Catalunya-Aragó». GEC. Arxivat de l'original el 2023-01-26. [Consulta: 26 gener 2023].
«Ajuntament de Viladamat», 23-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-23. [Consulta: 13 abril 2008].
Casas i Genover, Josep; Llorens i Rams, Josep M. Un camp militar medieval a Viladamat (Alt Empordà). Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Marzo Jordà, Gerard «Hug Roger III: L'últim comte de Pallars». Ab Origine Magazine, 64, 2021. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024 [Consulta: 8 desembre 2022].
Marichalar de Montesa, Amalio; Cayetano, Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 7 (en castellà), 1863, p. 93 i 96. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Rahola i Sastre, Josep «Cadaqués en la Edad Media» (en castellà). Revista de Girona, 54, 1971, pàg. 39-43. Arxivat de l'original el 2022-11-25 [Consulta: 25 novembre 2022].
Comellas i Solé, Jordi «L'abastament d'una ciutat en temps de guerra. El setge de Barcelona de 1472». Acta historica et archaelogica mediaevalia, núm. 18, 1997, pàg. 451-471. Arxivat de l'original el 2022-11-25 [Consulta: 25 novembre 2022].
Alamán, Lucas. Diccionario universal de historia y de geografía (en castellà). Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Rella, Ferran. «Qui era Hug Roger III?». Sàpiens. Arxivat de l'original el 26 de gener 2023. [Consulta: 26 gener 2023].
«Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517». Arxivat de l'original el 2014-03-04. [Consulta: 4 desembre 2011].

worldcat.org

«Remensa». A: Gran Enciclopèdia Rialp (en castellà). Tomo XX, Religión-Sapporo. 6.ª edició. Madrid: Edicions Rialp, 1991. ISBN 9788432190117. OCLC 468502281. «Con el término remensa, del latín redimentia, se designaba en Cataluña, en la Edad Media, el pago que en concepto de rescate habían de dar los campesinos a su señor para abandonar la tierra. Posteriormente, por asimilación, se aplicó a los cultivadores sujetos a esta condición. Así, pues, los payeses de r., o simplemente los r., eran cultivadores de tierras ajenas adscritos a ellas de modo forzoso y hereditario.»
Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].
Miquel Milian, Laura «Barcelona i els seus reis: la relació del Consell de Cent amb els monarques “intrusos” durant la guerra civil catalana». Barcelona i els seus reis: la relació del Consell de Cent amb els monarques “intrusos” durant la guerra civil catalana, 14, 2018, pàg. 94. ISSN: 5877 1540 5877 [Consulta: 15 febrer 2020].
Hernàndez, Xavier. Història militar de Catalunya: aproximació didàctica. 1a ed. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001-2004, p. 35. ISBN 84-232-0638-6. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
Menache, Sophia «Una personificación del ideal caballeresco en el medievo tardío: Don Alonso de Aragón» (en castellà). Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 6, 1987. ISSN: 2695-9747.