Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Guerra santa" in Catalan language version.
| « | Per què no es pot forçar a ningú a la veritat?
XXV. 28. Pel que fa a la vostra opinió que no s'ha de dur a ningú per força a la veritat, us equivoqueu ignorant les Escriptures i el poder de Déu, que els obliga a voler quan força la seva voluntat. És que els ninivites van fer penitència contra la seva voluntat perquè la feren forçant-los el seu rei? En efecte, ja havia anunciat el profeta la ira de Déu sobre la ciutat sencera recorrent-la durant tres dies. Per què es necessitava del mandat del rei, per què suplicar amb humilitat a Déu, que no atén a la boca, sinó al cor, sinó perquè hi havia entre ells alguns que no es preocupaven ni creien els anuncis divins sinó aterrits per la potestat terrenal? Així és que aquesta ordre del poder reial, a la qual responeu amb la vostra mort voluntària, els subministra a molts l'oportunitat d'entrar a la salut, que es troba en Crist, i si ells són portats a la força al sopar de tan gran pare de famílies i es veuen forçats a entrar, dins ja troben motiu d'alegrar d'haver entrat. Ambdues coses les va predir el Senyor que havien de succeir i ambdues les va realitzar. Perquè reprovats alguns, que s'entén són els jueus, ja que ells havien estat convidats abans pels Profetes i arribat el moment van preferir excusar-se, va dir el Senyor a la seva servent: Surt a les places i carrers de la ciutat, i als pobres, tolits, cecs i coixos porta'ls aquí. El serf li va dir: Senyor, està fet el que vas manar i encara queda lloc, i va dir l'amo al criat: Surt als camins i als tancats, i obliga a entrar, perquè s'ompli casa meva (Lc 14, 21-23). Entenem per camins les heretgies i per tancats els cismes. Els camins, en efecte, signifiquen en aquest lloc les diverses opinions. Per què us admireu, doncs, si no mor per la fam de l'aliment corporal, sinó del espiritual, qualsevol que no entra a aquest sopar, ja introduït de bon grat, ja impulsat per la violència ? |
» |
| — Rèplica a Gaudenci, bisbe donatista. Llibre primer | ||
