Història geològica de Catalunya (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Història geològica de Catalunya" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

48web.archive.org

1^st place

12icgc.cat

low place

306^th place

10gencat.cat

1,706^th place

4^th place

6iec.cat

6,725^th place

13^th place

5enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

3google.cat

1,849^th place

2^nd place

2igc.cat

low place

1,304^th place

2ign.es

low place

2,043^rd place

1raco.cat

6,073^rd place

25^th place

1worldcat.org

5^th place

1nationalgeographic.com

344^th place

246^th place

1rcg.cat

low place

1tdx.cat

low place

269^th place

1tesisenred.net

low place

1,135^th place

1archives-ouvertes.fr

1,031^st place

1,390^th place

1uib.cat

low place

580^th place

1udg.edu

low place

250^th place

1diba.cat

low place

70^th place

1researchgate.net

120^th place

122^nd place

1unirioja.es

1,252^nd place

82^nd place

archives-ouvertes.fr

hal-univ-pau.archives-ouvertes.fr

Rubi, R.; Rohais, S.; Bourquin, S.; Moretti, I.; Desaubliaux, G. «[https://web.archive.org/web/20221213163054/https://hal-univ-pau.archives-ouvertes.fr/hal-02187477/file/Rubi%20et%20al.pdf Processes and typology in Gilbert-type delta bottomset deposits based on outcrop examples in the Corinth Rift]» (PDF). Marine and Petroleum Geology, Elsevier, 92, 29-07-2018, pàg. 193-212. Arxivat de l'original el 2022-12-13 [Consulta: 24 desembre 2022].

diba.cat

parcs.diba.cat

«Geografia física-Montseny». Parcs. Diputació de Barcelona, 2022. Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 5 gener 2023].

enciclopedia.cat

«cadomià». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-26. [Consulta: 26 desembre 2022].
«depressió de l'Ebre». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-08-07. [Consulta: 12 desembre 2022].
«Silurià». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-22. [Consulta: 22 desembre 2022].
«culm». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 desembre 2022].
«griotte». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-28. [Consulta: 28 desembre 2022].

gencat.cat

parcsnaturals.gencat.cat

«jaciments del Miocè de la Cerdanya». Parc Natural del Cadí-Moixeró, 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2022-12-05. [Consulta: 5 desembre 2022].
«Mines de petroli de Riutort. Geòtop 148» (PDF). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-20. [Consulta: 20 desembre 2022].
«Guixos i argiles del triàsic superior (Keuper)». Generalitat de Catalunya, Parc Natural del Cadí-Moixeró, 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 24 desembre 2022].
«Geologia i litologia. Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca». Parcs Naturals de Catalunya, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-12. [Consulta: 12 desembre 2022].
«Roques vermelles de coll Roig-Rus-la Traba i coll de Creus». Generalitat de Catalunya, Parc Natural del Cadí-Moixeró, 28-01-2025. Arxivat de l'original el 2022-12-05. [Consulta: 5 desembre 2022].
«Geologia. parc Natural de l'Alt Pirineu, Patrimoni Natural». Parcs Naturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2022. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 14 desembre 2022].
«Conglomerats de l'Ordovicià superior de la Molina». Generalitat de Catalunya, Parc Natural del Cadí Moixeró, 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 5 desembre 2022].

mediambient.gencat.cat

«Trets principals de la geologia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-03-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-14. [Consulta: 7 desembre 2022].
«Geòtop 330 Falles de la Fossa del Vallès a la Colònia Sedó» (PDF). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-30. [Consulta: 30 desembre 2022].
Alcañiz Solanas, N.;Coca Mancebo, E.. «Geozona 348, El massís de Garraf» (PDF). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2022. Arxivat de l'original el 2022-04-11. [Consulta: 20 desembre 2022].

google.cat

books.google.cat

Panareda Clopés, J.M.. Resum de Geografia Física de Catalunya. Eumo Editorial, 1996, p. 13-23 (Descoberta Geogràfica 3). ISBN 84-7602-756-7. Arxivat 2023-04-19 a Wayback Machine.
Panareda Clopés, J.M.. Resum de Geografia Física de Catalunya. Eumo Editorial, 1996, p. 13-23 (Descoberta Geogràfica 3). ISBN 84-7602-756-7. Arxivat 2023-04-19 a Wayback Machine.
Panareda Clopés, J.M.. Resum de Geografia Física de Catalunya. Eumo Editorial, 1996, p. 13-23 (Descoberta Geogràfica 3). ISBN 84-7602-756-7. Arxivat 2023-04-19 a Wayback Machine.

icgc.cat

«Els vestigis més antics». Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«Els darrers 18.000 anys, Història Geològica de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La "crisi" messiniana». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«L'obertura de la Mediterrània occidental. L'Oligocè superior i el Miocè». Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La Conca de l'Ebre: d'una mar oberta a una plana al·luvial. L'Eocè i l'Oligocè». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2022. Arxivat de l'original el 2019-08-19. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La formació de les serralades de muntanyes. EI final del Mesozoic i l'inici del Paleogen». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-08-28. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La individualització i deriva de la Placa Ibèrica. El Cretaci». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (IGIC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La fragmentació de Pangea. Del Triàsic a la fi del Juràssic». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«Formació d'un supercontinent mundial i un oceà global. El Paleozoic». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«Els vestigis més antics». Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«Des de fa 2 Ma fins l’any 18000 abans de la nostra era». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«Formació d'un supercontinent mundial i un oceà global. El Paleozoic». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].

iec.cat

cit.iec.cat

«crosta». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 13 desembre 2022].
«roca carbonàtica». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 13 desembre 2022].
«ciment». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 13 desembre 2022].
«plataforma; costes i geomorfologia marina». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 13 desembre 2022].
«efusió; vulcanisme i geomorfologia volcànica». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 13 desembre 2022].
«calcària griotte». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 28 desembre 2022].

igc.cat

«Història geològica de Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-11-01. [Consulta: 3 novembre 2015].
«Història geològica de Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-11-01. [Consulta: 3 novembre 2015].

ign.es

García-mayordomo et al.. «Geología y tectónica de Pirineos» (en castellà-espanyol). Principales fallas activas durante el Cuaternario extraídas de la base de datos QAFI. Instituto Geográfico Nacional (IGN), 2015. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 7 desembre 2022].
«Geología y tectónica de la cordillera Costero Catalana» (en castellà-espanyol). Instituto Geográfico Nacional, IGN, 2015. Arxivat de l'original el 2020-05-17. [Consulta: 7 desembre 2022].

nationalgeographic.com

Vergano, Dan. «Earth's Oldest Crust Dates to 4.4 Billion Years Ago» (en anglès). National Gepgraphic, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 2022-07-28. [Consulta: 28 juliol 2022].

raco.cat

Rosell Sanuy, J. «Geología de Cataluña» (PDF). Enseñanzas de las ciencias de la tierra, 10.1, 2002, pàg. 2-16. Arxivat de l'original el 2022-12-12. ISSN: 1132-9157 [Consulta: 23 desembre 2022].

rcg.cat

Ascaso, E.; Vicens, M.; López, P.; Herms, I. «Alguns indicadors de la qualitat dels sòls de Catalunya». Revista Catalana de Geografia, 22, 55, 4-2017, pàg. "Àrea d'estudi". Arxivat de l'original el 2020-07-11 [Consulta: 23 desembre 2022].

researchgate.net

Marmi, J. «Un passeig per la història de la biosfera». Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 2013. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 28 desembre 2022].

tdx.cat

Ruíz Fernández, M. (Gallart J. dir. ; Díaz, J. dir.; Sabat, F. tut.). «2.1.1». A: Caracterització estructural i sismotectònica de la litosfera en el domini pirenaico-cantàbric a partir dels mètodes de sísmica activa i passiva (PDF) (tesi). Universitat de Barcelona, 2007, p. 19. Arxivat 2022-12-24 a Wayback Machine.

tesisenred.net

López Blanco, M.; Marzo, M. dir; Pomar, L. dir. «2.1». A: Estratigrafia secuencial de sistemas deltaicos en cuencas de antepaís: ejemplos de Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Roda... (PDF) (tesi) (en castellà-espanyol). Universitat de Barcelona, 1996, p. 29-31. Arxivat 2022-12-30 a Wayback Machine.

udg.edu

geologia.udg.edu

Oriol Oms, Josep Biosca. «La muntanya de sal de Cardona i la vall del Cardener». Recorregut geològic per la Conca Potàssica Catalana. Súria i Cardona.. Institut Geològic de Catalunya, Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, 2013. Arxivat de l'original el 2019-02-15. [Consulta: 14 desembre 2022].

uib.cat

diari.uib.cat

Mas Gornals, G.; Fornós Astó, J.J. dir.. El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l'illa de Mallorca. Relacions amb la crisi de salinitat de la Mediterrània (tesi). Universitat de les Illes Balears, UIB, Departament de Geografia, 21-03-2016, p. Resum. Arxivat 2022-12-06 a Wayback Machine.

unirioja.es

dialnet.unirioja.es

Benet, M.I. «El Paleozoico de la parte NE del Macizo de Garraf (Cadenas Costeras Catalanas)» (PDF). ACTA GEOLOGICA HISPANICA, 25, 1990, pàg. 133-139. Arxivat de l'original el 2022-12-20 [Consulta: 24 desembre 2022].

web.archive.org

«Trets principals de la geologia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-03-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-14. [Consulta: 7 desembre 2022].
Rosell Sanuy, J. «Geología de Cataluña» (PDF). Enseñanzas de las ciencias de la tierra, 10.1, 2002, pàg. 2-16. Arxivat de l'original el 2022-12-12. ISSN: 1132-9157 [Consulta: 23 desembre 2022].
Vergano, Dan. «Earth's Oldest Crust Dates to 4.4 Billion Years Ago» (en anglès). National Gepgraphic, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 2022-07-28. [Consulta: 28 juliol 2022].
«Història geològica de Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-11-01. [Consulta: 3 novembre 2015].
Ascaso, E.; Vicens, M.; López, P.; Herms, I. «Alguns indicadors de la qualitat dels sòls de Catalunya». Revista Catalana de Geografia, 22, 55, 4-2017, pàg. "Àrea d'estudi". Arxivat de l'original el 2020-07-11 [Consulta: 23 desembre 2022].
García-mayordomo et al.. «Geología y tectónica de Pirineos» (en castellà-espanyol). Principales fallas activas durante el Cuaternario extraídas de la base de datos QAFI. Instituto Geográfico Nacional (IGN), 2015. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 7 desembre 2022].
«cadomià». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-26. [Consulta: 26 desembre 2022].
«Els vestigis més antics». Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
Ruíz Fernández, M. (Gallart J. dir. ; Díaz, J. dir.; Sabat, F. tut.). «2.1.1». A: Caracterització estructural i sismotectònica de la litosfera en el domini pirenaico-cantàbric a partir dels mètodes de sísmica activa i passiva (PDF) (tesi). Universitat de Barcelona, 2007, p. 19. Arxivat 2022-12-24 a Wayback Machine.
«Geòtop 330 Falles de la Fossa del Vallès a la Colònia Sedó» (PDF). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-30. [Consulta: 30 desembre 2022].
López Blanco, M.; Marzo, M. dir; Pomar, L. dir. «2.1». A: Estratigrafia secuencial de sistemas deltaicos en cuencas de antepaís: ejemplos de Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Roda... (PDF) (tesi) (en castellà-espanyol). Universitat de Barcelona, 1996, p. 29-31. Arxivat 2022-12-30 a Wayback Machine.
«Geología y tectónica de la cordillera Costero Catalana» (en castellà-espanyol). Instituto Geográfico Nacional, IGN, 2015. Arxivat de l'original el 2020-05-17. [Consulta: 7 desembre 2022].
«depressió de l'Ebre». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-08-07. [Consulta: 12 desembre 2022].
«Els darrers 18.000 anys, Història Geològica de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La "crisi" messiniana». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«L'obertura de la Mediterrània occidental. L'Oligocè superior i el Miocè». Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La Conca de l'Ebre: d'una mar oberta a una plana al·luvial. L'Eocè i l'Oligocè». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2022. Arxivat de l'original el 2019-08-19. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La formació de les serralades de muntanyes. EI final del Mesozoic i l'inici del Paleogen». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-08-28. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La individualització i deriva de la Placa Ibèrica. El Cretaci». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (IGIC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«La fragmentació de Pangea. Del Triàsic a la fi del Juràssic». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«Formació d'un supercontinent mundial i un oceà global. El Paleozoic». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«Silurià». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-22. [Consulta: 22 desembre 2022].
«Història geològica de Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-11-01. [Consulta: 3 novembre 2015].
«Els vestigis més antics». Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
Panareda Clopés, J.M.. Resum de Geografia Física de Catalunya. Eumo Editorial, 1996, p. 13-23 (Descoberta Geogràfica 3). ISBN 84-7602-756-7. Arxivat 2023-04-19 a Wayback Machine.
«crosta». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 13 desembre 2022].
«Des de fa 2 Ma fins l’any 18000 abans de la nostra era». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
Rubi, R.; Rohais, S.; Bourquin, S.; Moretti, I.; Desaubliaux, G. «[https://web.archive.org/web/20221213163054/https://hal-univ-pau.archives-ouvertes.fr/hal-02187477/file/Rubi%20et%20al.pdf Processes and typology in Gilbert-type delta bottomset deposits based on outcrop examples in the Corinth Rift]» (PDF). Marine and Petroleum Geology, Elsevier, 92, 29-07-2018, pàg. 193-212. Arxivat de l'original el 2022-12-13 [Consulta: 24 desembre 2022].
«efusió; vulcanisme i geomorfologia volcànica». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 13 desembre 2022].
Mas Gornals, G.; Fornós Astó, J.J. dir.. El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l'illa de Mallorca. Relacions amb la crisi de salinitat de la Mediterrània (tesi). Universitat de les Illes Balears, UIB, Departament de Geografia, 21-03-2016, p. Resum. Arxivat 2022-12-06 a Wayback Machine.
«jaciments del Miocè de la Cerdanya». Parc Natural del Cadí-Moixeró, 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2022-12-05. [Consulta: 5 desembre 2022].
«Mines de petroli de Riutort. Geòtop 148» (PDF). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-20. [Consulta: 20 desembre 2022].
Oriol Oms, Josep Biosca. «La muntanya de sal de Cardona i la vall del Cardener». Recorregut geològic per la Conca Potàssica Catalana. Súria i Cardona.. Institut Geològic de Catalunya, Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, 2013. Arxivat de l'original el 2019-02-15. [Consulta: 14 desembre 2022].
Panareda Clopés, J.M.. Resum de Geografia Física de Catalunya. Eumo Editorial, 1996, p. 13-23 (Descoberta Geogràfica 3). ISBN 84-7602-756-7. Arxivat 2023-04-19 a Wayback Machine.
Alcañiz Solanas, N.;Coca Mancebo, E.. «Geozona 348, El massís de Garraf» (PDF). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2022. Arxivat de l'original el 2022-04-11. [Consulta: 20 desembre 2022].
«Guixos i argiles del triàsic superior (Keuper)». Generalitat de Catalunya, Parc Natural del Cadí-Moixeró, 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 24 desembre 2022].
«Geologia i litologia. Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca». Parcs Naturals de Catalunya, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-12. [Consulta: 12 desembre 2022].
«Geografia física-Montseny». Parcs. Diputació de Barcelona, 2022. Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 5 gener 2023].
Panareda Clopés, J.M.. Resum de Geografia Física de Catalunya. Eumo Editorial, 1996, p. 13-23 (Descoberta Geogràfica 3). ISBN 84-7602-756-7. Arxivat 2023-04-19 a Wayback Machine.
«Formació d'un supercontinent mundial i un oceà global. El Paleozoic». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2022. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 6 desembre 2022].
«culm». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 desembre 2022].
«griotte». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. Arxivat de l'original el 2022-12-28. [Consulta: 28 desembre 2022].
«calcària griotte». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 28 desembre 2022].
Marmi, J. «Un passeig per la història de la biosfera». Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 2013. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 28 desembre 2022].
«Roques vermelles de coll Roig-Rus-la Traba i coll de Creus». Generalitat de Catalunya, Parc Natural del Cadí-Moixeró, 28-01-2025. Arxivat de l'original el 2022-12-05. [Consulta: 5 desembre 2022].
«Geologia. parc Natural de l'Alt Pirineu, Patrimoni Natural». Parcs Naturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2022. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 14 desembre 2022].
Benet, M.I. «El Paleozoico de la parte NE del Macizo de Garraf (Cadenas Costeras Catalanas)» (PDF). ACTA GEOLOGICA HISPANICA, 25, 1990, pàg. 133-139. Arxivat de l'original el 2022-12-20 [Consulta: 24 desembre 2022].
«Conglomerats de l'Ordovicià superior de la Molina». Generalitat de Catalunya, Parc Natural del Cadí Moixeró, 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 5 desembre 2022].

worldcat.org

Rosell Sanuy, J. «Geología de Cataluña» (PDF). Enseñanzas de las ciencias de la tierra, 10.1, 2002, pàg. 2-16. Arxivat de l'original el 2022-12-12. ISSN: 1132-9157 [Consulta: 23 desembre 2022].