L'ORIM va ser fundada el 1893 a Tessalònica. Els seus primers líders foren Damian Grúev, Gotse Dèltxev i Iane Sandanski, homes que tenien una identitat regional macedònia i una identitat nacional búlgara. El seu objectiu era aconseguir l'autonomia d'una gran part de la regió geogràfica de Macedònia dels seus governants turcs otomans. Encyclopædia Britannica en lína, Internal Macedonian Revolutionary Organization (IMRO).
The Balkan Wars in the Eyes of the Warring Parties: Perceptions and Interpretations, Igor Despot, iUniverse, 2012, ISBN 1475947054, p. 22.
Entangled Histories of the Balkans: Volum 1, Rumen Dàskalov, Tchavdar Marínov, BRILL, 2013, ISBN 900425076X, pp. 302-303.
Els líders del VMK (acrònim de Varhòvniat makedono-òdrinski komitetbúlgar: Върховният македоно-одрински комитет "Comitè Suprem de Macedònia-Adrianòpolis") eren oficials búlgars, nascuts o descendents de macedonis, que eren propers al príncep búlgar Ferran de Coburg (r. 1887-1918) i instruments de la voluntat de les seves autoexaltades aventures. Tot i que van instar repetidament a un pronunciament ràpid, tenien poca fe en la força del moviment intern, i no eren sensibles al perill de la partició de Macedònia, una amenaça que va provocar que els BMORK (acrònim de Bàlgarski makedono-òdrinski revoliutsionni komitetibúlgar: Български македоно-одрински революционни комитети "Comitès revolucionaris búlgars Macedònia-Adrianòpolis") lluitessin per l'autonomia de Macedònia dins de l'estat turc, més que no pas per la seva incorporació a Bulgària ... L'autonomia, en altres paraules, era tan bona com la independència. A més, des de la perspectiva macedònia, l'objectiu de la independència per l'autonomia tenia un altre avantatge. Gotse Dèltxev (1872-1903) i els altres líders dels BMORK eren conscients de les ambicions sèrbies i gregues a Macedònia. Encara més, sabien que ni Belgrad ni Atenes podrien esperar obtenir la totalitat de Macedònia i, a diferència de Bulgària, esperaven i demanaven la partició de la terra. L'autonomia era, doncs, el millor profilàctic contra la partició, un profilàctic que preservaria el caràcter búlgar de la població cristiana de Macedònia tot i la separació de Bulgària ... La reviscolada Organització Interna estava cada vegada més sota la influència del VMK, tot i que l'ala esquerrana, associada al grup de guerrilles de Serres de Jane Sandanski, va mantenir viva la tradició autonomista de Dèltxev, que havia caigut en una emboscada turca el 1903 .... The National Question in Yugoslavia. Origins, History, Politics, per Ivo Banac, Cornell University Press, 1984, pàgs. 314-317.
Tenint en compte tots aquests elements, el supranacionalisme macedoni pot semblar una mena de "mini-otomanisme", és a dir, una traducció de la ideologia de l'Imperi a l'àmbit més reduït de Macedònia (i l'Adrianòpolis Tràcia) així com al llenguatge de un moviment d'alliberament. Irònicament, però, des d'aquest punt de vista no gens sorprenent, el 1908, era exactament l'obstinada esquerra autonomista del departament de Serres la que va trobar un llenguatge comú amb els seus antics enemics davant el Comitè d'Unió i Progrés dels Joves Turcs ... El caràcter "anti-búlgar" del "Manifest" de Sandanski encara no significava un nacionalisme macedoni, no només per la lleialtat declarada a l'Imperi, sinó també perquè el seu autor era en realitat Pàvel Deliràdev, un socialista que no era d'origen macedoni... D'aquesta manera, diverses idees liberals clàssiques, proposades al constitucionalisme dels Joves Turcs, es van barrejar amb algunes característiques del socialisme, importades de Bulgària.the People: Politics of National Peculiarity in Southeastern Europe, Diana Míshkova, Central European University Press, 2009, ISBN 9639776289, p. 129
‘. .. Va ser al voltant de 1905-1906. En aquella època, els supremistes -els generals de Ferran, com els vam anomenar- també van aparèixer a la nostra part del país. I van aconseguir suports al poble de Liubovka. "No anem a defensar això", va decidir Iane, i va aplegar un grup de nosaltres. "Aneu i despertau Liubovka! Mireu que no hi hagi vessament de sang". (Les paraules se citen a les memòries del seu partidari Atanàs Yànev i estan publicades al diari "Eho", 26.05.1972), citat per Mercia MacDermott, For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandanskyp. 186.
Durant el segle xx, el sentiment nacional eslavomacedoni ha canviat. A principis del segle xx, els patriotes eslaus a Macedònia sentien una forta adhesió a Macedònia com una pàtria multiètnica. S'imaginaven que una comunitat macedònia s'uniria amb macedonis no eslaus ... La majoria d'aquests macedonis eslaus també es veien com a búlgars. A mitjans del segle xx, no obstant això, els patriotes macedonis van començar a veure les lleialtats macedònia i búlgara com a mútuament excloents. El nacionalisme macedoni regional s'havia convertit en un nacionalisme ètnic macedoni ... Aquesta transformació demostra que el contingut de les lleialtats col·lectives pot canviar.Region, Regional Identity and Regionalism in Southeastern Europe, Ethnologia Balkanica Series, Klaus Roth, Ulf Brunnbauer, LIT Verlag Münster, 2010, ISBN 3825813878, pàg. 127.
Сто години Илинден или сто години Мисирков? История и политика в Република Македония през 2003. Txavdar Marínov. Diari "Kultura", número 19/20, 30 d'abril de 2004Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. En el seu segon dia, hi va haver un sorollós escàndol entre Rístovski i Katarjíev, després que l'últim destaqués que en el moment de la publicació del manifest de Missouri a Macedònia, hi havia una nació búlgara, i que el començament de la identitat macedònia només s'havia de buscar després de la Primera Guerra Mundial.(búlgar)
Ivan Katardžiev: Pel que fa al "búlgar" del nostre poble, cal saber que el nostre poble va passar per institucions educatives búlgares, a través de les escoles de l'Exarcat, que supervisaven la política estatal búlgara. El propòsit d'aquestes escoles va ser, a Macedònia, la de crear una intel·liguèntsia amb consciència búlgara i va donar els seus resultats des del punt de vista dels interessos búlgars. (“Crec en la immunitat nacional macedònia”Arxivat 2015-07-08 a Wayback Machine. (macedònic))
Ivan Katardžiev: Pel que fa al "búlgar" del nostre poble, cal saber que el nostre poble va passar per institucions educatives búlgares, a través de les escoles de l'Exarcat, que supervisaven la política estatal búlgara. El propòsit d'aquestes escoles va ser, a Macedònia, la de crear una intel·liguèntsia amb consciència búlgara i va donar els seus resultats des del punt de vista dels interessos búlgars. (“Crec en la immunitat nacional macedònia”Arxivat 2015-07-08 a Wayback Machine. (macedònic))
Сто години Илинден или сто години Мисирков? История и политика в Република Македония през 2003. Txavdar Marínov. Diari "Kultura", número 19/20, 30 d'abril de 2004Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. En el seu segon dia, hi va haver un sorollós escàndol entre Rístovski i Katarjíev, després que l'últim destaqués que en el moment de la publicació del manifest de Missouri a Macedònia, hi havia una nació búlgara, i que el començament de la identitat macedònia només s'havia de buscar després de la Primera Guerra Mundial.(búlgar)
whiterose.ac.uk
etheses.whiterose.ac.uk
Psilos, Christopher (2000) The Young Turk revolution and the Macedonian question 1908-1912, Universitat de Leeds. Capítol 5.7 The Serres Faction and the Creation of the Bulgarian National Federal Party (B.N.F.P.) pàgs. 98 - 103..
