Haibun: en les seleccions de haikai dels segles XVI i XVII, els haibun eren texts en prosa com diaris de viatge i contes populars dels quals formava part el haiku, segons (Cuartas Restrepo 1998), p.180.
Els chōnin eren habitants de la ciutat, mercaders i artesans, la classe a la qual pertanyia Saikaku, segons indica (Sologuren 2004), p. 459.
La paraula saikaku (escrita de manera diferent al pseudònim de Saikaku, tot i que potser el triàs per aquesta associació) implica intel·ligència i rapidesa mental, segons (Shirane 2008), p. 68.
La paraula kōshoku apareix en alguns títols seus, amb el significat de «plaer en l'amor»; té arrels en Confuci i Menci, i s'utilitza molt en els títols de literatura popular japonesa dels segles XVII i XVIII, indicant simplement que el tema n'és l'amor, no necessàriament pornogràfic. Vegeu (Ihara Saikaku 1959), p. xxv.
Una reedició del 1976 n'hi ha a la biblioteca de la Universitat Stanford. Vegeu Ihara Saikaku. «Gaijin yashima ; Kotakeshū / [Ihara Saikaku cho ; Kinsei Bungaku Shoshi Kenkyūkai hen]». SULAIR (Universidad de Stanford). [Consulta: 23 agost 2010].