Ordóñez, David. «LLIBRE D'ESTIL DE LA REVISIÓ DE LA TOPONÍMIA ESTRANGERA» (pdf) p. 19. Enciclopèdia Catalana, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 26 juny 2020]. «D'aquesta manera, l'existència d'exotopònims en altres llengües romàniques pot autoritzar sovint l'admissió com a preferents de formes adaptades, especialment si han estat documentades en altres fonts lexicogràfiques. Aquestes formes corresponen majoritàriament a topònims europeus, tot i que se’n troben d'altres de pertanyents a la gran toponímia universal:
Indianàpolis (no Indianapolis): cast. i port. Indianápolis, occ. Indianapòlis, it. Indianapoli.»
web.archive.org
Ordóñez, David. «LLIBRE D'ESTIL DE LA REVISIÓ DE LA TOPONÍMIA ESTRANGERA» (pdf) p. 19. Enciclopèdia Catalana, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 26 juny 2020]. «D'aquesta manera, l'existència d'exotopònims en altres llengües romàniques pot autoritzar sovint l'admissió com a preferents de formes adaptades, especialment si han estat documentades en altres fonts lexicogràfiques. Aquestes formes corresponen majoritàriament a topònims europeus, tot i que se’n troben d'altres de pertanyents a la gran toponímia universal:
Indianàpolis (no Indianapolis): cast. i port. Indianápolis, occ. Indianapòlis, it. Indianapoli.»
