Gabriel Bibiloni, Carles Castellanos, Lluís Marquet en el «El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana»: "una voluntat de mantenir una identitat lingüística més sòlida hauria evitat formigó i s'hauria decantat per ciment o hauria preferit una forma més estesa en l'ús internacional com ara concret o betó; hauria preferit auto en lloc de cotxe; hauria derivat cangurú, billard i condom, en lloc dels calcs cangur, billar i condó; hauria creat ensaïmada o a cuada o a encerclada o alguna altra proposta imaginativa..." i el lingüista Gabriel Bibiloni en l'article http://www.vilaweb.cat/noticia/4217739/20141103/gabriel-bibiloni-nomes-tenir-llengua-oficial-catala.html diu Totes les llengües fan servir 'investir' amb el significat de 'posar diners en alguna empresa'. Parteix del llatí 'investire'. I en totes les llengües 'invertir' vol dir 'posar cap per avall'. L'espanyol ha fet una alteració i, en comptes de 'investir', diu 'invertir' (i 'inversión'). I què es diu en català? 'Invertir' i 'inversió'. Per què? Perquè nosaltres no tenim la capacitat d'agafar les paraules de les llengües que les creen, sinó que estem condemnats a agafar-les de l'espanyol, que sempre és el referent de la innovació lingüística.
