Ionosfera (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Ionosfera" in Catalan language version.

refsWebsite
Global rank Catalan rank
1st place
1st place
40th place
19th place
301st place
106th place
low place
low place
1,148th place
3rd place
low place
low place
low place
low place
316th place
low place

britannica.com

enciclopedia.cat

harveycohen.net

ieee.ca

libros.

  • Gauss, Carl Friedrich. «Allgemeine Theorie des Erdmagnetismus [Teoria general del magnetisme terrestre]». A: Gauss, Carl Friedrich. google.com/books?id=TYI5AAAAcAAJ&pg=PA50 Resultat de les observacions de la Societat Magnètica l'any 1838 (en alemán). Leipzig, (Alemania): Librería Weidmanns, 1839, p. 1-57.  Gauss va especular que les forces magnètiques podrien ser generades no sols per corrents elèctrics que flueixen a través de l'interior de la Terra, sinó també per alguna mena de corrent(s) elèctrica(ques) que flueix(en) a través de l'atmosfera. De la p. 50: "§ 36. Ein anderer Theil unserer Theorie, über welchen ein Zweifel Statt finden kann, ist die Voraussetzung, ... zu untersuchen , wie die aus denselben hervorgehende magnetische Wirkung auf der Erdoberfläche sich gestalten würde." (Una altra part de la nostra teoria sobre la qual poden sorgir dubtes és la suposició que els agents de la força magnètica terrestre tenen la seva font exclusivament a l'interior de la Terra. Si les causes immediates [del magnetisme terrestre] han de buscar-se totalment o parcialment fos [de l'interior de la Terra], llavors podem -en la mesura en què excloguem fantasies infundades i vulguem limitar-nos als [fets] científicament coneguts- considerar únicament els corrents galvànics. L'aire atmosfèric no és conductor de tals corrents; l'espai buit tampoc ho és: així doncs, els nostres coneixements ens fallen quan busquem un suport per als corrents galvànics a les regions superiors [de l'atmosfera]. Només l'enigmàtic fenomen de les aurores boreals -en el qual, segons totes les aparences, l'electricitat en moviment exerceix un paper important- ens prohibeix negar sense més la possibilitat de tals corrents només per aquesta ignorància, i en qualsevol cas continua sent interessant investigar com es manifestaria en la superfície de la Terra l'efecte magnètic resultant de [aquests corrents]).
    • Traducció a l'anglès: Gauss, Carl Friedrich; Sabine, Elizabeth Juliana, trans.. «Teoria general del magnetisme terrestre». A: Taylor, Richard. Memòries Científiques, Seleccionades de les Transaccions d'Acadèmies Estrangeres de Ciència i Societats Erudites, i de Revistes Estrangeres. Richard y John E. Taylor, 1841, p. 184-251. 

nobelprize.org

web.archive.org

  • John S. Belrose, "Fessenden and Marconi: Their Differing Technologies and Transatlantic Experiments During the First Decade of this Century Arxivat 2012-desembre-28 a la Wayback Machine.". International Conference on 100 Years of Radio, 5-7 de septiembre de 1995.
  • worldradiohistory.com: Escolta d'emissions en els dies pioners de la ràdio en ones curtes, 1923 1945 Jerome S. Berg Cita: "...A més d'haver d'obtenir llicències -una limitació a la qual només es van adaptar lentament- els radioaficionats estaven, amb algunes excepcions, restringits al rang per sota dels 200 metres (és a dir, per sobre de 1500 kc.), bandes que estaven en gran part inexplorades i es pensava que eren de poc valor. La marina va atribuir la majoria de les interferències als aficionats i es va alegrar de vegeu en vies d'una esperada extinció. Des del punt de vista dels radioaficionats, el seu desenvolupament de l'espectre d'ona curta va començar menys com una aventura amorosa que com un matrimoni escopeta. Tanmateix, tot això canviaria... Van passar diversos anys abans que els experimentadors s'aventuressin per sobre dels 2-3 mc. i comencessin a comprendre coses com la propagació i la direccionalitat de les ones curtes. Les ones curtes, com se'n deia, estaven envoltades de misteri...També en 1928 l'editor de Ràdio News Hugo Gernsback va començar a emetre en ona curta en 9700 kc. des de la seva estació, WRNY, Nova York, utilitzant l'anomenada W2XAL. "Un lector de Nova Gal·les del Sud, Aus- tralia", va informar Gernsback, "ens escriu que mentre escrivia la seva carta estava escoltant el transmissor d'ona curta de WRNY, 2XAL, en un aparell de tres tubs; i va haver de abaixar el volum, perquè en cas contrari despertaria a la seva família. Tot això a una distància d'uns 16.000 quilòmetres. Tanmateix, 2XAL ...utilitza menys de 500 watts; una quantitat d'energia bastant insignificant. "6...Els anys 30 van ser l'edat d'or de la radiodifusió per ona curta...L'ona curta també va facilitar la comunicació amb persones en zones remotes. La radioafició es va convertir en un ingredient bàsic de totes les expedicions...El terme ona curta es prenia generalment per a referir-se a qualsevol cosa per sobre de 1,5 mc., sense límit superior...", backup
  • «Primeros en la carrera espacial. Desde una perspectiva australiana». harveycohen.net. Arxivat de l'original el 2017-09-11. [Consulta: 8 maig 2018].
  • «Elizabeth A. Essex-Cohen Ionospheric Physics Papers etc». harveycohen.net. Arxivat de l'original el 2017-09-11. [Consulta: 8 maig 2018].

worldradiohistory.com

  • worldradiohistory.com: Escolta d'emissions en els dies pioners de la ràdio en ones curtes, 1923 1945 Jerome S. Berg Cita: "...A més d'haver d'obtenir llicències -una limitació a la qual només es van adaptar lentament- els radioaficionats estaven, amb algunes excepcions, restringits al rang per sota dels 200 metres (és a dir, per sobre de 1500 kc.), bandes que estaven en gran part inexplorades i es pensava que eren de poc valor. La marina va atribuir la majoria de les interferències als aficionats i es va alegrar de vegeu en vies d'una esperada extinció. Des del punt de vista dels radioaficionats, el seu desenvolupament de l'espectre d'ona curta va començar menys com una aventura amorosa que com un matrimoni escopeta. Tanmateix, tot això canviaria... Van passar diversos anys abans que els experimentadors s'aventuressin per sobre dels 2-3 mc. i comencessin a comprendre coses com la propagació i la direccionalitat de les ones curtes. Les ones curtes, com se'n deia, estaven envoltades de misteri...També en 1928 l'editor de Ràdio News Hugo Gernsback va començar a emetre en ona curta en 9700 kc. des de la seva estació, WRNY, Nova York, utilitzant l'anomenada W2XAL. "Un lector de Nova Gal·les del Sud, Aus- tralia", va informar Gernsback, "ens escriu que mentre escrivia la seva carta estava escoltant el transmissor d'ona curta de WRNY, 2XAL, en un aparell de tres tubs; i va haver de abaixar el volum, perquè en cas contrari despertaria a la seva família. Tot això a una distància d'uns 16.000 quilòmetres. Tanmateix, 2XAL ...utilitza menys de 500 watts; una quantitat d'energia bastant insignificant. "6...Els anys 30 van ser l'edat d'or de la radiodifusió per ona curta...L'ona curta també va facilitar la comunicació amb persones en zones remotes. La radioafició es va convertir en un ingredient bàsic de totes les expedicions...El terme ona curta es prenia generalment per a referir-se a qualsevol cosa per sobre de 1,5 mc., sense límit superior...", backup