«Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XV - DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ XV». [Consulta: 23 maig 2024]. «Við henni gat Loki þrjú bǫrn. Eitt var Fenrisúlfr, annat Jǫrmungandr, þat er Miðgarðsormr, þriðja er Hel. (...) amb la qual en Loki va tenir tres fills: el primer fou el llop Fènrir, el segon, en Iormungand, això és, el Midgardsorm, la serp de Midgard, i el tercer, que fou una noia, fou la Hel, (...)»
«Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK X – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ X». [Consulta: 23 maig 2024]. «gýgur (...)
<MITOL> gýgur f, guge f, ésser de la mitologia menor norrena. Era de sexe femení. La protoforma reconstruïble n'és ˈɣūɣī[z] f. o *ˈɣūɣiʝō f. En l'àmbit de les llengües germàniques, el mot és circumscrit a les llengües norrenes, de les quals passà a alguns dialectes anglesos. Fora de l'àmbit de les llengües germàniques, el mot reapareix a les llengües bàltiques (si l'equació és correcta), on tenim el lituà Gužė (Gùžė) ‘deessa dels viatgers'. Després de la introducció del cristianisme el concepte fou assimilat a dona-trol. Aquest fet va ressituar les gýgjar com a criatures terrestres (i subterrànies). Al meu entendre, emperò, originàriament eren monstres marins, no pas terrestres, i quan el mot va començar a usar-se en aquest sentit de ‘dona-trol; geganta etc.’, s'hagué de crear un compòsit aclaratiu,→ margýgr, que servís per a designar la gýgr tradicional -i original- marina a fi de distingir-la de la nova gýgr, confosa ara amb una dona-trol o amb una ètuna. Considero incorrecta l'assimilació d'aquest ésser mitològic a ogressa, geganta, dona-trol que es fa a les traduccions. Correcte només hauria d'ésser l'adopció del mot norrè o la seva adaptació en guge»
worldhistory.org
Mark, Joshua J. «Jörmungandr» (en anglès). World History Encyclopedia, 01-09-2021. [Consulta: 22 gener 2022].
