Josep Maria Subirachs i Sitjar (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Josep Maria Subirachs i Sitjar" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

33web.archive.org

1^st place

9subirachs.cat

low place

2elpuntavui.cat

8,194^th place

18^th place

2ara.cat

3,330^th place

10^th place

2lavanguardia.com

377^th place

11^th place

2bcn.cat

6,300^th place

27^th place

2google.cat

1,849^th place

2^nd place

1enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

1iec.cat

6,725^th place

13^th place

1cayomecenas.com

low place

1picassomio.es

low place

6,326^th place

1barcelona.cat

low place

58^th place

1324.cat

low place

64^th place

1vivaleon.com

low place

1turisleon.com

low place

1abadiamontserrat.net

low place

4,419^th place

1amf2010blog.blogspot.com

low place

1elpais.com

84^th place

9^th place

1sagradafamiliagaudi.com

low place

1elmundo.es

184^th place

24^th place

1antonigaudi.org

low place

9,556^th place

1gaudiclub.com

low place

5,849^th place

1mundolatino.org

low place

1diariodeleon.es

8,879^th place

952^nd place

324.cat

«Mor Josep Maria Subirachs, autor dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família». 324.cat, 08-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-16 [Consulta: 9 abril 2014].

abadiamontserrat.net

«Els relleus Ariadna i Hermes, de Josep M. Subirachs, ja llueixen a Montserrat». Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 11 setembre 2014].

amf2010blog.blogspot.com

Ana Mª Ferrin. «Subirachs. Vida y obra», 01-12-2011. Arxivat de l'original el 2014-12-16. [Consulta: 13 febrer 2012].

antonigaudi.org

Josep Maria Tarragona. «La escultura de San Jorge». Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 13 febrer 2012].

ara.cat

«Mor l'escultor Josep Maria Subirachs als 87 anys». Ara, 08-04-2014. Arxivat de l'original el 2020-01-08 [Consulta: 8 abril 2014].
Redacció «Mor l'escultor Josep Maria Subirachs als 87 anys». ARA, 08-04-2014 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 16 October 2014^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

barcelona.cat

lameva.barcelona.cat

«El Poblenou acull l'Espai Subirachs», 23-05-2017. [Consulta: 27 maig 2017].^{[Enllaç no actiu]}

bcn.cat

w10.bcn.cat

Jaume Fabre, Josep M. Huertas, Lourdes Cirlot. «Fris de l'Edifici Novíssim». Arxivat de l'original el 2023-09-03. [Consulta: 26 novembre 2012].
Jaume Fabre, Josep M. Huertas, Santiago Alcolea Blanch. «Matèria i Forma». Arxivat de l'original el 2018-09-29. [Consulta: 26 novembre 2012].

cayomecenas.com

«Josep Maria Subirachs». Arxivat de l'original el 2012-02-02. [Consulta: 26 novembre 2012].

diariodeleon.es

EP «Subirachs, premio Protagonistas del Arte». Diario de León, 03-10-2002 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 16 de febrer 2015 a Wayback Machine.

elmundo.es

«La Sagrada Familia abrirá al culto en 2008, según sus responsables». Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 13 febrer 2012].

elpais.com

Lourdes Morgades. «La Sagrada Familia de la discordia», 08-07-1990. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 desembre 2012].

elpuntavui.cat

Maria Palau. «Subirachs, sense museu», 18-10-2011. Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Mor l'escultor Josep Maria Subirachs als 87 anys». El Punt/Avui, 08-04-2014 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 7 de juny 2024 a Wayback Machine.

enciclopedia.cat

«Josep Maria Subirachs i Sitjar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

gaudiclub.com

Ana Mª Férrin. «Las puertas de la fachada de la Gloria». Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 13 febrer 2012].

google.cat

docs.google.cat

Josep Playà Maset. «La última puerta de Subirachs», 07-11-2010. [Consulta: 3 desembre 2012].^{[Enllaç no actiu]}

books.google.cat

Editorial La Gran Enciclopedia Vasca. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas...: Benet, Durancamps, Humbert, Miró, Pruna, Rebull. v. 2: Dali, Grau Sala, Montserrat Gudiol, Jordi, Subirachs, Tharrats. La Gran Enciclopedia Vasca, 1976. ISBN 978-84-248-0139-7. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.

iec.cat

dhac.iec.cat

«Subirachs Burgaya, Judit». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2017 [Consulta: 27 setembre 2017].

lavanguardia.com

«Muere Josep Maria Subirachs». Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 8 abril 2014].
«La obra de Subirachs en la Sagrada Familia, Bé Cultural d'Interès Nacional». La Vanguardia [Consulta: 5 març 2019]. Arxivat 2019-03-06 a Wayback Machine.

mundolatino.org

«Entrevista a Josep Maria Subirachs». Mundolatino, 04-08-2014 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 6 de febrer 2015 a Wayback Machine.

picassomio.es

«Biografía de Josep Maria Subirachs». Arxivat de l'original el 2013-06-16. [Consulta: 26 novembre 2012].

sagradafamiliagaudi.com

Alexander Menzinsky. «Resurrección», 2008. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 13 febrer 2012].

subirachs.cat

«Nota biogràfica». Subirachs. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2013. [Consulta: 8 abril 2014].
«Cronologia. 1961-1970». Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Trajectòria». Arxivat de l'original el 2014-06-15. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Obra gràfica». Arxivat de l'original el 2014-06-14. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Cronologia». Arxivat de l'original el 2014-04-11. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Mare de Déu de Montserrat». Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Trajectòria». Arxivat de l'original el 2014-06-15. [Consulta: 16 febrer 2015].
«Exposicions». Arxivat de l'original el 2015-02-16. [Consulta: 16 febrer 2015].
«Cronologia». Arxivat de l'original el 2014-05-21. [Consulta: 16 febrer 2015].

turisleon.com

«Santuario de la Virgen del Camino». Arxivat de l'original el 2013-05-16. [Consulta: 26 novembre 2012].

vivaleon.com

«Basílica Virgen del Camino - León». Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 26 novembre 2012].

web.archive.org

«Nota biogràfica». Subirachs. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2013. [Consulta: 8 abril 2014].
«Subirachs Burgaya, Judit». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2017 [Consulta: 27 setembre 2017].
«Cronologia. 1961-1970». Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Josep Maria Subirachs». Arxivat de l'original el 2012-02-02. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Biografía de Josep Maria Subirachs». Arxivat de l'original el 2013-06-16. [Consulta: 26 novembre 2012].
Maria Palau. «Subirachs, sense museu», 18-10-2011. Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Mor l'escultor Josep Maria Subirachs als 87 anys». Ara, 08-04-2014. Arxivat de l'original el 2020-01-08 [Consulta: 8 abril 2014].
«Mor Josep Maria Subirachs, autor dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família». 324.cat, 08-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-16 [Consulta: 9 abril 2014].
«Muere Josep Maria Subirachs». Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 8 abril 2014].
«Trajectòria». Arxivat de l'original el 2014-06-15. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Obra gràfica». Arxivat de l'original el 2014-06-14. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Cronologia». Arxivat de l'original el 2014-04-11. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Basílica Virgen del Camino - León». Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Santuario de la Virgen del Camino». Arxivat de l'original el 2013-05-16. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Mare de Déu de Montserrat». Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 26 novembre 2012].
«Els relleus Ariadna i Hermes, de Josep M. Subirachs, ja llueixen a Montserrat». Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 11 setembre 2014].
Jaume Fabre, Josep M. Huertas, Lourdes Cirlot. «Fris de l'Edifici Novíssim». Arxivat de l'original el 2023-09-03. [Consulta: 26 novembre 2012].
Jaume Fabre, Josep M. Huertas, Santiago Alcolea Blanch. «Matèria i Forma». Arxivat de l'original el 2018-09-29. [Consulta: 26 novembre 2012].
Ana Mª Ferrin. «Subirachs. Vida y obra», 01-12-2011. Arxivat de l'original el 2014-12-16. [Consulta: 13 febrer 2012].
Lourdes Morgades. «La Sagrada Familia de la discordia», 08-07-1990. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 desembre 2012].
Alexander Menzinsky. «Resurrección», 2008. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 13 febrer 2012].
«La Sagrada Familia abrirá al culto en 2008, según sus responsables». Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 13 febrer 2012].
Josep Maria Tarragona. «La escultura de San Jorge». Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 13 febrer 2012].
Ana Mª Férrin. «Las puertas de la fachada de la Gloria». Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 13 febrer 2012].
«La obra de Subirachs en la Sagrada Familia, Bé Cultural d'Interès Nacional». La Vanguardia [Consulta: 5 març 2019]. Arxivat 2019-03-06 a Wayback Machine.
«Trajectòria». Arxivat de l'original el 2014-06-15. [Consulta: 16 febrer 2015].
«Exposicions». Arxivat de l'original el 2015-02-16. [Consulta: 16 febrer 2015].
Editorial La Gran Enciclopedia Vasca. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas...: Benet, Durancamps, Humbert, Miró, Pruna, Rebull. v. 2: Dali, Grau Sala, Montserrat Gudiol, Jordi, Subirachs, Tharrats. La Gran Enciclopedia Vasca, 1976. ISBN 978-84-248-0139-7. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
«Entrevista a Josep Maria Subirachs». Mundolatino, 04-08-2014 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 6 de febrer 2015 a Wayback Machine.
«Mor l'escultor Josep Maria Subirachs als 87 anys». El Punt/Avui, 08-04-2014 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 7 de juny 2024 a Wayback Machine.
Redacció «Mor l'escultor Josep Maria Subirachs als 87 anys». ARA, 08-04-2014 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 16 October 2014^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
EP «Subirachs, premio Protagonistas del Arte». Diario de León, 03-10-2002 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 16 de febrer 2015 a Wayback Machine.
«Cronologia». Arxivat de l'original el 2014-05-21. [Consulta: 16 febrer 2015].