La Febró (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "La Febró" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

5raco.cat

6,073^rd place

25^th place

2youtube.com

9^th place

30^th place

2iphes.cat

low place

2gencat.cat

1,706^th place

4^th place

1enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

1worldcat.org

5^th place

1diarimes.com

low place

523^rd place

1altanet.org

low place

686^th place

1tinet.cat

low place

588^th place

1academia.edu

121^st place

116^th place

1dipta.cat

low place

783^rd place

1reus.cat

low place

1,040^th place

1researchgate.net

120^th place

122^nd place

1museucienciesjournals.cat

low place

academia.edu

Rabuñal Gayo, José Ramón. La tecnología lítica del Magdaleniense Superior Final de la Cova de Les Borres (La Febró): estudio morfotécnico y definición de estrategias de explotación. (tesi) (en castellana). Universitat Rovira i Virgili. Departament d’Història i Història de l’Art. Treball Final de Màster., 2016, p. 1-203.

altanet.org

lafebro.altanet.org

«La Febró. Baix Camp. Revista l'Avenc.» (en català). Ajuntament de la Febró. [Consulta: 29 febrer 2024].

diarimes.com

«L'amagatall dels últims Patacons. Una ruta de poca dificultat permet recórrer l'escenari on van amagar-se 'Els Patacons', un grup de resistència antifranquista a les Muntanyes de Prades» (en català). Diarimés, 09-12-2022. [Consulta: 29 febrer 2024].

dipta.cat

«Mapa de recursos culturals. Cova del Corral.». Diputació de Tarragona. [Consulta: 26 febrer 2024].

enciclopedia.cat

«La Febró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

gencat.cat

mediambient.gencat.cat

«Biodiversitat» (en català). Gentcat. Medi Ambient i Sostenibilitat, 19-03-2014. [Consulta: 22 febrer 2024].

parcsnaturals.gencat.cat

«Seguiment i gestió de la població de senglar a les muntanyes de Prades. IV Jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades.» (en català). Gentcat. Parcs naturals., 2015. [Consulta: 28 febrer 2024].

iphes.cat

comunicacio.iphes.cat

«Descoberta una cova amb gravats prehistòrics inèdits a la Febró (Baix Camp, Tarragona)» (en català). Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de comunicació. Notícies., 17-03-2023. [Consulta: 13 febrer 2024].
«Els treballs d’excavació a quatre jaciments arqueològics al terme municipal de la Febró posen de relleu la importància de les Muntanyes de Prades per a la prehistòria catalana.» (en català). Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de comunicació. Notícies., 21-06-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].

museucienciesjournals.cat

Vilaseca Anguera, Salvador «Contribució al estudi dels terrenys triàsics de la província de Tarragona. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, vol 8.». Museu Martorell. Passeig de la Indústria Barcelona., 1920, pàg. 1-69.

raco.cat

Manent, Albert «Toponimia del terme municipal de la Febró». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1967, pàg. 163-193.
Bramon, Dolors «Una nova proposta etimològica per a la Febró (Baix Camp)». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 22, 2001, pàg. 795–797. ISSN: 2339-9996.
Anguera, Salvador Vilaseca; Prunera, Albert «La "Cova de la Vila", de La Febró, en Sierra de Prades». Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, 1944, pàg. 87-95.
Vilaseca Anguera, Salvador «Las puntas de dorso rebajado de los talleres de líticos tarraconenses.». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, (26-28), 1949, pàg. 84-96.
López Bonillo, Diego «Arquitectura rural a Capafonts. Masos, casetes de tros i altres construccions». Quaderns de Capafonts, 2013, pàg. Núm. 23, p. 5-20.

researchgate.net

Virgili, Carmina «Guía de la excursión al Triásico de la Sierra de Prades». Cuadernos de Geología Ibérica. Vol 4., 1977, pàg. 527-560.

reus.cat

Sisquellas Taixés, Emili «La Febró 3D. De cal Ballador a cal Ferrer. Treball de recerca de batxillerat. XIII Premi a l'Excel·lència i Emprenedoria Educatives Angeleta Ferrer i Sensat.». Ajuntament de Reus. Ensenyament i Política lingüística., 2015, pàg. 4-78.

tinet.cat

blocs.tinet.cat

«LA TROBALLA D’UN IMPORTANT CONJUNT D’EINES DE PEDRA CONFIRMA L’OCUPACIÓ PREHISTÒRICA DE LA FEBRÓ, AL BAIX CAMP, FA ENTRE 12.000 I 9.000 ANYS» (en català). Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. El bloc de les activitats de l'IPHES., 12-06-2012. [Consulta: 15 gener 2024].

worldcat.org

Bramon, Dolors «Una nova proposta etimològica per a la Febró (Baix Camp)». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 22, 2001, pàg. 795–797. ISSN: 2339-9996.

youtube.com

«L’avellana de proximitat | Joan Jordi Solé | TEDxReus». TEDx Talks. Youtube, 20-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
«La Sala dels Gravats de la Cova de la Vila (La Febró, Baix Camp). Youtube» (en català). patrimonigentcat, 17-03-2023. [Consulta: 16 febrer 2024].