Mezzatesta, Michael P. «The Façade of Leone Leoni's House in Milan, the Casa degli Omenoni: The Artist and the Public». The Journal of the Society of Architectural Historians, 44, 3, 10-1985, pp. 233–249. DOI: 10.2307/990074.
Museo del Prado: Carles V dominant la FúriaArxivat 2007-06-09 a Wayback Machine.; l'armadura és desmuntable i deixa veure Carles V com un nu heroic, una innovació que va entusiasmar Vasari: quella poi con due gusci sottilissimi vestì d'una molto gentile armatura, che se gli lieva e veste facilmente, e con tanta grazia che chi la vede vestita non s'accorge e non può quasi credere ch'ella sia ignuda, e quando è nuda niuno crederebbe agevolmente ch'ella potesse così bene armarsi già mai. (Vasari).
The Royal Collection: Leoni: Ha fatto Lione al duca d'Alva la testa di lui, quella di Carlo Quinto e quella del re Filippo. (Vasari). Vasari cita altre bust d'Alba, per a Gonzaga a Sabbioneta.
El medalló amb Miquel Àngel va ser esmentat per Vasari: "Quan el papa Pius V pujà al tron va mostrar una gran predilecció per Miquel Àngel, i el va donar feina en moltes obres, particularment en el disseny d'un monument per al seu germà, el marquès de Marignano. L'obra va ser confiada en la seua totalitat a Lione Lioni, un gran amic de Miquel Àngel, i sobre la mateixa època Lione va retratar Miquel Àngel en un medalló, posant al revers un home cec guiat per un gos, amb les paraules "Docebo iniquos vias tuas, et impii ad te convertentur," i com que això va agradar molt a Miquel Àngel, li regalà un model en cera d'Hèrcules i Anteu. Hi ha només només dos retrats pintats de Miquel Àngel, un d'ells de Bugiardini i l'altre de Jacopo del Conte, a més d'un en bronze de Daniello Ricciarelli i aquest de Lione, del qual s'han fet tantes còpies que les he pogut veure en gran nombre a Itàlia i pertot arreu."«Imatge del medalló».
Museo del Prado: Carles V dominant la FúriaArxivat 2007-06-09 a Wayback Machine.; l'armadura és desmuntable i deixa veure Carles V com un nu heroic, una innovació que va entusiasmar Vasari: quella poi con due gusci sottilissimi vestì d'una molto gentile armatura, che se gli lieva e veste facilmente, e con tanta grazia che chi la vede vestita non s'accorge e non può quasi credere ch'ella sia ignuda, e quando è nuda niuno crederebbe agevolmente ch'ella potesse così bene armarsi già mai. (Vasari).
