Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Liberalisme moderat" in Catalan language version.
| « | A Espanya va haver-hi una molt ferma adhesió a aquesta forma adulterada del liberalisme polític, feta a la mesura de la burgesia conservadora. Les més duradores Constitucions espanyoles del segle xix obeeixen completament a aquest model teòric. És més: a Espanya es va accentuar en diversos aspectes la tendència conservadora del liberalisme doctrinari, i la vigència temporal del mateix va ser molt més duradora que a França. Els principals teòrics del liberalisme doctrinari a Espanya van ser, segons Díez del Corral, Jovellanos, Martínez de la Rosa, Donoso Cortés i Cánovas del Castillo. Com es veu, un rosari de noms que enllaça per una punta amb els il·lustrats de la fi del segle xviii i per una altra amb el més important polític de l'última cambra del segle xix. José María Jover ha anomenat 'moderatisme' a la versió espanyola del liberalisme doctrinari. Va haver-hi a Espanya un partit, el moderat, que era tan sols moderadament (és a dir, escassament) liberal.
El moderatisme ve a ser el règim polític d'una oligarquia que desitja guardar les formes d'un règim representatiu sense perjudici de renunciar als resultats que en comportaria una aplicació sincera. |
» |
Texts de Francisco Tomás y Valiente, El derecho penal de la monarquía absoluta, Madrid, Tecnos, 1969, pgs. 431-432 segons se cita a aquest estudi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., però no apareixen a la vista prèvia de google books. En canvi, el segon paràgraf, sí és una cita directa de José María Jover (Política, diplomacia y humanismo popular en la España del siglo XIX, 1976, pg. 348-349), com es pot comprovar per aquesta altra font.
| « | A Espanya va haver-hi una molt ferma adhesió a aquesta forma adulterada del liberalisme polític, feta a la mesura de la burgesia conservadora. Les més duradores Constitucions espanyoles del segle xix obeeixen completament a aquest model teòric. És més: a Espanya es va accentuar en diversos aspectes la tendència conservadora del liberalisme doctrinari, i la vigència temporal del mateix va ser molt més duradora que a França. Els principals teòrics del liberalisme doctrinari a Espanya van ser, segons Díez del Corral, Jovellanos, Martínez de la Rosa, Donoso Cortés i Cánovas del Castillo. Com es veu, un rosari de noms que enllaça per una punta amb els il·lustrats de la fi del segle xviii i per una altra amb el més important polític de l'última cambra del segle xix. José María Jover ha anomenat 'moderatisme' a la versió espanyola del liberalisme doctrinari. Va haver-hi a Espanya un partit, el moderat, que era tan sols moderadament (és a dir, escassament) liberal.
El moderatisme ve a ser el règim polític d'una oligarquia que desitja guardar les formes d'un règim representatiu sense perjudici de renunciar als resultats que en comportaria una aplicació sincera. |
» |
Texts de Francisco Tomás y Valiente, El derecho penal de la monarquía absoluta, Madrid, Tecnos, 1969, pgs. 431-432 segons se cita a aquest estudi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., però no apareixen a la vista prèvia de google books. En canvi, el segon paràgraf, sí és una cita directa de José María Jover (Política, diplomacia y humanismo popular en la España del siglo XIX, 1976, pg. 348-349), com es pot comprovar per aquesta altra font.
| « | De classe mitjana, amb estudis, Galiano va ser, sent un noi, testimoni a Madrid del Dos de Maig; després, a la seva terra, a Cadis, va observar la peripècia de les Corts, escrivint entre diputats i soldats. Maçó, conspirador, orador de taverna, parlamentari dur, incendiari de vegades, va ser qui va proposar la inhabilitació de Ferran VII en plena invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Exiliat a Londres, alliçonat pels errors del Trienni i la seva experiència anglesa, va tornar a Espanya el 1834 convertit en un altre tipus de polític, més temperat i pragmàtic. Va acompanyar Istúriz al govern de 1836, i va elaborar un projecte de constitució que el cop d'estat de la Granja, a l'agost d'aquell any, va impedir que arribés a les Corts. Segon exili i segona reflexió. Va tornar amb el doctrinarisme i el constitucionalisme apresos. Va ser de vegades amic d'Argüelles, i de Donoso Cortès a la llunyania. El seu pròleg a El moro expósito, del Duc de Rivas, constitueix l'autèntic manifest del romanticisme espanyol, com ha escrit Sánchez-Prieto. | » |
| — Jorge Vilches Alcalá Galiano. La historia le hizo conservador, a Libertad Digital. | ||
| « | A Espanya va haver-hi una molt ferma adhesió a aquesta forma adulterada del liberalisme polític, feta a la mesura de la burgesia conservadora. Les més duradores Constitucions espanyoles del segle xix obeeixen completament a aquest model teòric. És més: a Espanya es va accentuar en diversos aspectes la tendència conservadora del liberalisme doctrinari, i la vigència temporal del mateix va ser molt més duradora que a França. Els principals teòrics del liberalisme doctrinari a Espanya van ser, segons Díez del Corral, Jovellanos, Martínez de la Rosa, Donoso Cortés i Cánovas del Castillo. Com es veu, un rosari de noms que enllaça per una punta amb els il·lustrats de la fi del segle xviii i per una altra amb el més important polític de l'última cambra del segle xix. José María Jover ha anomenat 'moderatisme' a la versió espanyola del liberalisme doctrinari. Va haver-hi a Espanya un partit, el moderat, que era tan sols moderadament (és a dir, escassament) liberal.
El moderatisme ve a ser el règim polític d'una oligarquia que desitja guardar les formes d'un règim representatiu sense perjudici de renunciar als resultats que en comportaria una aplicació sincera. |
» |
Texts de Francisco Tomás y Valiente, El derecho penal de la monarquía absoluta, Madrid, Tecnos, 1969, pgs. 431-432 segons se cita a aquest estudi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., però no apareixen a la vista prèvia de google books. En canvi, el segon paràgraf, sí és una cita directa de José María Jover (Política, diplomacia y humanismo popular en la España del siglo XIX, 1976, pg. 348-349), com es pot comprovar per aquesta altra font.
