Literatura grega antiga (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Literatura grega antiga" in Catalan language version.

refsWebsite
Global rank Catalan rank
1,849th place
2nd place
40th place
19th place
6th place
29th place
2nd place
6th place
1st place
1st place
26th place
54th place
5th place
5th place
179th place
194th place
155th place
36th place
1,708th place
1,789th place
low place
7,184th place
2,220th place
1,124th place
459th place
53rd place
low place
low place
92nd place
322nd place
low place
low place
1,379th place
659th place
2,041st place
1,639th place
low place
low place
415th place
402nd place
139th place
417th place
1,688th place
1,606th place
1,201st place
2,057th place
7,099th place
4,727th place
low place
low place
1,308th place
634th place

abc.net.au

allphilosophers.com

archive.org

britannica.com

  • «Lucian | Greek writer» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 3 agost 2021].
  • «Ptolemy | Accomplishments, Biography, & Facts». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 6 març 2016].
  • «Western literature». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juny 2017].
  • «Catharsis». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Ethos». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Anagnorisis». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Hamartia». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Hubris». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Mimesis». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Plot». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Nemesis». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].
  • «Peripeteia». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2017].

brynmawr.edu

ccel.org

  • New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge 3rd ed. 1914. Pg 284

doi.org

dx.doi.org

google.cat

books.google.cat

hawaii.edu

english.hawaii.edu

  • Forster, E. M. «Aristotle:Poetics». CriticaLink. University of Hawaii. [Consulta: 25 juny 2017].

ixoyc.net

jstor.org

  • Tot i que Sòfocles va guanyar el segon premi amb el grup d'obres que incloïa Èdip Rei, la seva data de producció és incerta. El protagonisme de la pesta tebana a l'obertura de l'obra suggereix a molts estudiosos una referència a la pesta que va devastar Atenes l'any 430 aC, i, per tant, una data de producció poc després. Vegeu, per exemple, Knox, Bernard American Journal of Philology, 77, 2, 1956, pàg. 133–147. DOI: 10.2307/292475. JSTOR: 292475.
  • Burke, Kenneth (1952). "Form and Persecution in the Oresteia". The Sewanee Review. 60 (3: July – September): 377–396. JSTOR 27538150
  • Walsh, P.G. Phoenix, 22, 2, 1968, pàg. 143–157. DOI: 10.2307/1086837. JSTOR: 1086837.

maryrenaultsociety.org

middlebury.edu

community.middlebury.edu

mit.edu

classics.mit.edu

npr.org

oregonstate.edu

questia.com

stanford.edu

plato.stanford.edu

  • Berryman, Sylvia. «Democritus». Stanford Encyclopedia of Philosophy. Stanford University. [Consulta: 25 març 2017].
  • Lorenz, Hendrik. «Ancient Theories of Soul». Stanford Encyclopedia of Philosophy, 22-04-2009. [Consulta: 10 desembre 2013].

slac.stanford.edu

tufts.edu

perseus.tufts.edu

umich.edu

quod.lib.umich.edu

universitypublishingonline.org

unl.edu

unllib.unl.edu

utm.edu

iep.utm.edu

  • Morison, William. «The Lyceum». A: [Consulta: 30 octubre 2009]. 

web.archive.org

worldcat.org

worldhistory.org

  • Cartwright, Mark. «Greek Religion». World History Encyclopedia. [Consulta: 17 gener 2017]. "... These traditions were first recounted only orally as there was no sacred text in Greek religion and later, attempts were made to put in writing this oral tradition, notably by Hesiod in his Theogony and more indirectly in the works of Homer.