El text es pot trobar online a Jiménez de Quesada, Gonzalo. «El Antijovio» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel Ángel Arango, 1 de gener de 1952. Arxivat de l'original el 2017-11-10. [Consulta: 27 febrer 2011].
El brot d'antiespanyolisme fou molt comentat pels periòdics espanyols: Francesc Relea. «Argentina desconfía del dominio español». El País, 13 d'agost de 2000. [Consulta: 29 abril 2010].; EFE. «La quinta huelga general en Argentina deriva en ataques contra intereses españoles». El País, 8 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].; Santiago Hernández. «España, atrapada en la crisis argentina». El País, 10 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].. El politicòleg argentí Andrés Malamud comentà en 2004 que l'antiespanyolisme és usat políticament a Argentina: EFE. «Creen que Kirchner utiliza el antiespañolismo». La Nación, 8 de setembre de 2004. [Consulta: 9 agost 2010].[Enllaç no actiu]; vegeu també Manuel Molares do Val. «¡Fuera de Argentina!». Blog personal de Manuel Molares do Val, 23 de setembre de 2008. [Consulta: 11 setembre 2010].. Més informació sobre la imatge d'Espanya a l'estranger es pot obtenir a: Lamo de Espinosa, Emilio; Noya, Javier. «Prólogo». A: La imagen de España en el Exterior. Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, octubre de 2002, p. 296 [Consulta: 27 maig 2010]. «[...] Finalment, en molts altres casos, com a Amèrica Llatina, és la mateixa internacionalització recent de les empreses espanyoles la que ha recreat una imatge negativa de nous "conqueridors". [...] Però la Llegenda Negra, i el seu trassumpte en la imatge il·lustrada del xviii, la imatge d'imperi dur i integrista, és la que s'ha avivat (espontània o interessadament) a Amèrica Llatina en els últims anys.»
Com a exemple d'aquest punt de vista es poden consultar les Conclusions de l'I Congrés de Moviments Indis de Sud-amèrica (Ollantaytambo, Cuzco, 1980), El Consell Indi de Sud-amèrica (CISA) davant el Descobriment d'Amèrica, El Consell Indi de Sud-amèrica davant el to festiu del V Centenari de la Conquesta, les V i VI Assemblea del Consell Mundial de Pobles Indígenes (Lima 1987 i Taransoe 1990), Declaració indigenista de Sevilla, VII conferència Iberoamericana de Comissions Nacionals del V Centenari de Guatemala de 1989; op.cit. Molina Martínez, p.257; op.cit. García Cárcel (1997), p.297; es poden consultar Declaración de Quito, Primer Encuentro Continental de Pueblos Indios (Quito, 1990), Cumbre Continental de Pueblos y Organizaciones Indígenas del Continente de Abya Yala (Mar del Plata, 2005)
El brot d'antiespanyolisme fou molt comentat pels periòdics espanyols: Francesc Relea. «Argentina desconfía del dominio español». El País, 13 d'agost de 2000. [Consulta: 29 abril 2010].; EFE. «La quinta huelga general en Argentina deriva en ataques contra intereses españoles». El País, 8 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].; Santiago Hernández. «España, atrapada en la crisis argentina». El País, 10 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].. El politicòleg argentí Andrés Malamud comentà en 2004 que l'antiespanyolisme és usat políticament a Argentina: EFE. «Creen que Kirchner utiliza el antiespañolismo». La Nación, 8 de setembre de 2004. [Consulta: 9 agost 2010].[Enllaç no actiu]; vegeu també Manuel Molares do Val. «¡Fuera de Argentina!». Blog personal de Manuel Molares do Val, 23 de setembre de 2008. [Consulta: 11 setembre 2010].. Més informació sobre la imatge d'Espanya a l'estranger es pot obtenir a: Lamo de Espinosa, Emilio; Noya, Javier. «Prólogo». A: La imagen de España en el Exterior. Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, octubre de 2002, p. 296 [Consulta: 27 maig 2010]. «[...] Finalment, en molts altres casos, com a Amèrica Llatina, és la mateixa internacionalització recent de les empreses espanyoles la que ha recreat una imatge negativa de nous "conqueridors". [...] Però la Llegenda Negra, i el seu trassumpte en la imatge il·lustrada del xviii, la imatge d'imperi dur i integrista, és la que s'ha avivat (espontània o interessadament) a Amèrica Llatina en els últims anys.»
El brot d'antiespanyolisme fou molt comentat pels periòdics espanyols: Francesc Relea. «Argentina desconfía del dominio español». El País, 13 d'agost de 2000. [Consulta: 29 abril 2010].; EFE. «La quinta huelga general en Argentina deriva en ataques contra intereses españoles». El País, 8 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].; Santiago Hernández. «España, atrapada en la crisis argentina». El País, 10 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].. El politicòleg argentí Andrés Malamud comentà en 2004 que l'antiespanyolisme és usat políticament a Argentina: EFE. «Creen que Kirchner utiliza el antiespañolismo». La Nación, 8 de setembre de 2004. [Consulta: 9 agost 2010].[Enllaç no actiu]; vegeu també Manuel Molares do Val. «¡Fuera de Argentina!». Blog personal de Manuel Molares do Val, 23 de setembre de 2008. [Consulta: 11 setembre 2010].. Més informació sobre la imatge d'Espanya a l'estranger es pot obtenir a: Lamo de Espinosa, Emilio; Noya, Javier. «Prólogo». A: La imagen de España en el Exterior. Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, octubre de 2002, p. 296 [Consulta: 27 maig 2010]. «[...] Finalment, en molts altres casos, com a Amèrica Llatina, és la mateixa internacionalització recent de les empreses espanyoles la que ha recreat una imatge negativa de nous "conqueridors". [...] Però la Llegenda Negra, i el seu trassumpte en la imatge il·lustrada del xviii, la imatge d'imperi dur i integrista, és la que s'ha avivat (espontània o interessadament) a Amèrica Llatina en els últims anys.»
El tema es pot ampliar a Schulze Schneider, Ingrid. La leyenda negra de España. Propaganda en la Guerra de Flandes (1566-1584). Madrid: Editorial Complutense, 2008, p. 178 [Consulta: 7 novembre 2010].; recenssió en Ramírez Alvarado, María del Mar. «Reseña de La leyenda negra de España. Propaganda en la Guerra de Flandes (1566-1584)». Questiones Publicitarias, 2009. [Consulta: 7 novembre 2010]. VOL. I, No 14, ISSN 1988-8732
materialesdehistoria.org
El llibre es pot considerar un best-seller: es va publicar en espanyol en 1617,, 1622, 1645, 1838 i 1877; en francès en 1617, 1622, 1627, 1630, 1638, 1722; en italià en 1636, 1637, 1639, 1640, 1650, 1651, 1658, 1660, 1676 i 1702; en anglès en 1641, 1642 i 1704; en alemany en 1645 i 1646. Un comentari sobre l'obra pot trobar-se a Perceval, José María. «Noticia y Narrador: el libro del doctor García y los orígenes del publicista real». Materiales de historia. Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 18 abril 2010].
mgar.net
Es pot veure una discussió sobre el tema a Luján, Néstor. «África empieza en los Pirineos». mgar.net. [Consulta: 13 maig 2010].
El brot d'antiespanyolisme fou molt comentat pels periòdics espanyols: Francesc Relea. «Argentina desconfía del dominio español». El País, 13 d'agost de 2000. [Consulta: 29 abril 2010].; EFE. «La quinta huelga general en Argentina deriva en ataques contra intereses españoles». El País, 8 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].; Santiago Hernández. «España, atrapada en la crisis argentina». El País, 10 de juny de 2001. [Consulta: 29 abril 2010].. El politicòleg argentí Andrés Malamud comentà en 2004 que l'antiespanyolisme és usat políticament a Argentina: EFE. «Creen que Kirchner utiliza el antiespañolismo». La Nación, 8 de setembre de 2004. [Consulta: 9 agost 2010].[Enllaç no actiu]; vegeu també Manuel Molares do Val. «¡Fuera de Argentina!». Blog personal de Manuel Molares do Val, 23 de setembre de 2008. [Consulta: 11 setembre 2010].. Més informació sobre la imatge d'Espanya a l'estranger es pot obtenir a: Lamo de Espinosa, Emilio; Noya, Javier. «Prólogo». A: La imagen de España en el Exterior. Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, octubre de 2002, p. 296 [Consulta: 27 maig 2010]. «[...] Finalment, en molts altres casos, com a Amèrica Llatina, és la mateixa internacionalització recent de les empreses espanyoles la que ha recreat una imatge negativa de nous "conqueridors". [...] Però la Llegenda Negra, i el seu trassumpte en la imatge il·lustrada del xviii, la imatge d'imperi dur i integrista, és la que s'ha avivat (espontània o interessadament) a Amèrica Llatina en els últims anys.»
Lamo de Espinosa, Emilio; Noya, Javier. «Prólogo». A: La imagen de España en el Exterior (en castellà). Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, octubre de 2002, p. 296 [Consulta: 27 maig 2010].
Per exemple, en un llibre anònim publicat a Londres en 1770 s'informa que ... la ment dels habitants està enfosquida per la superstició i els esforços de l'enginy ensopeguen amb els terrors de la Inquisició i amb moltes altres traves, gràcies a les quals la tirania del clergat manté al poble en l'esclavitud. Per a un estudi dels viatgers holandesos es pot consultar la tesina: Overvest, Nicole van. «Imágenes de España entre 1777 y 1886 en relatos de viaje holandeses». Letteren Scripties, 2009. Arxivat de l'original el 2011-12-29. [Consulta: 5 setembre 2010].. Un estudi general es pot llegir a Serrano, Maria del Mar. «Viajes y viajeros por la España del siglo XIX». Cuadernos Críticos de Geografía Humana, septiembre de 1993. [Consulta: 5 setembre 2010].
Una llista d'alguns d'aquests pamflets i el text de A Fig for the Spaniard es pot trobar a Cortijo Ocaña, Antonio; Cortijo Ocaña, Adelaida. «Una higa para los españoles». Arxivat de l'original el 2007-11-18. [Consulta: 5 setembre 2010].
ehumanista.ucsb.edu
Una sèrie de pamflets antiespanyols, incloent edictes de reis britànics i el text complet del pamflet titulat A fig for the spaniard es poden trobar a: Cortijo Ocaña, Antonio (Ed.). «Spanish Black Legend» (en castellà, anglès i llatí). eHumanista. Arxivat de l'original el 2010-06-27. [Consulta: 18 abril 2010].
upo.es
athenea.upo.es
Teixeira, José; Pérez, Antonio. Traicté paraenetique. Traducció: Jean de Montlyard, Seigneur de Melleray. 1a edició, 1597 [Consulta: 8 maig 2021].
Per exemple, en un llibre anònim publicat a Londres en 1770 s'informa que ... la ment dels habitants està enfosquida per la superstició i els esforços de l'enginy ensopeguen amb els terrors de la Inquisició i amb moltes altres traves, gràcies a les quals la tirania del clergat manté al poble en l'esclavitud. Per a un estudi dels viatgers holandesos es pot consultar la tesina: Overvest, Nicole van. «Imágenes de España entre 1777 y 1886 en relatos de viaje holandeses». Letteren Scripties, 2009. Arxivat de l'original el 2011-12-29. [Consulta: 5 setembre 2010].. Un estudi general es pot llegir a Serrano, Maria del Mar. «Viajes y viajeros por la España del siglo XIX». Cuadernos Críticos de Geografía Humana, septiembre de 1993. [Consulta: 5 setembre 2010].
uv.es
Barbería, José Luis. «El valor de la 'marca' España» (en castellà). Universidad de Valencia, 19 de juny de 2006. [Consulta: 10 maig 2010].
Foxe, John. «The execrable Inquisition of Spayne». A: Book of Martyrs, 1570.; traducción propia del original.
Una llista d'alguns d'aquests pamflets i el text de A Fig for the Spaniard es pot trobar a Cortijo Ocaña, Antonio; Cortijo Ocaña, Adelaida. «Una higa para los españoles». Arxivat de l'original el 2007-11-18. [Consulta: 5 setembre 2010].
Una sèrie de pamflets antiespanyols, incloent edictes de reis britànics i el text complet del pamflet titulat A fig for the spaniard es poden trobar a: Cortijo Ocaña, Antonio (Ed.). «Spanish Black Legend» (en castellà, anglès i llatí). eHumanista. Arxivat de l'original el 2010-06-27. [Consulta: 18 abril 2010].
El llibre es pot considerar un best-seller: es va publicar en espanyol en 1617,, 1622, 1645, 1838 i 1877; en francès en 1617, 1622, 1627, 1630, 1638, 1722; en italià en 1636, 1637, 1639, 1640, 1650, 1651, 1658, 1660, 1676 i 1702; en anglès en 1641, 1642 i 1704; en alemany en 1645 i 1646. Un comentari sobre l'obra pot trobar-se a Perceval, José María. «Noticia y Narrador: el libro del doctor García y los orígenes del publicista real». Materiales de historia. Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 18 abril 2010].
Per exemple, en un llibre anònim publicat a Londres en 1770 s'informa que ... la ment dels habitants està enfosquida per la superstició i els esforços de l'enginy ensopeguen amb els terrors de la Inquisició i amb moltes altres traves, gràcies a les quals la tirania del clergat manté al poble en l'esclavitud. Per a un estudi dels viatgers holandesos es pot consultar la tesina: Overvest, Nicole van. «Imágenes de España entre 1777 y 1886 en relatos de viaje holandeses». Letteren Scripties, 2009. Arxivat de l'original el 2011-12-29. [Consulta: 5 setembre 2010].. Un estudi general es pot llegir a Serrano, Maria del Mar. «Viajes y viajeros por la España del siglo XIX». Cuadernos Críticos de Geografía Humana, septiembre de 1993. [Consulta: 5 setembre 2010].
El text es pot trobar online a Jiménez de Quesada, Gonzalo. «El Antijovio» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel Ángel Arango, 1 de gener de 1952. Arxivat de l'original el 2017-11-10. [Consulta: 27 febrer 2011].
Com a exemple d'aquest punt de vista es poden consultar les Conclusions de l'I Congrés de Moviments Indis de Sud-amèrica (Ollantaytambo, Cuzco, 1980), El Consell Indi de Sud-amèrica (CISA) davant el Descobriment d'Amèrica, El Consell Indi de Sud-amèrica davant el to festiu del V Centenari de la Conquesta, les V i VI Assemblea del Consell Mundial de Pobles Indígenes (Lima 1987 i Taransoe 1990), Declaració indigenista de Sevilla, VII conferència Iberoamericana de Comissions Nacionals del V Centenari de Guatemala de 1989; op.cit. Molina Martínez, p.257; op.cit. García Cárcel (1997), p.297; es poden consultar Declaración de Quito, Primer Encuentro Continental de Pueblos Indios (Quito, 1990), Cumbre Continental de Pueblos y Organizaciones Indígenas del Continente de Abya Yala (Mar del Plata, 2005)
