Llei d'Associacions Polítiques (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Llei d'Associacions Polítiques" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

3google.cat

1,849^th place

2^nd place

3boe.es

427^th place

41^st place

1diarioya.es

low place

1elpais.com

84^th place

9^th place

1lavanguardia.com

377^th place

11^th place

boe.es

diarioya.es

El Partido Popular actual és anomenat així des de 1989. El de 1976 fou registrat per Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona, els seus dirigents eren José María de Areilza i Pío Cabanillas, i posteriorment fou el germe d'UCD. Els grups que en octubre de 1976 formaren Alianza Popular (origen del «Partido Popular» de 1989) foren Reforma Democràtica, Unión del Pueblo Español, Acción Democrática Española, Democrácia Social, Acció Regional, Unió Social Popular i Unió Nacional Espanyola; i els seus líders respectius eren els anomenats set magnífics:: Manuel Fraga, Cruz Martínez Esteruelas, Federico Silva Muñoz, Licinio de la Fuente, Laureano López Rodó, Enrique Thomas de Carranza i Gonzalo Fernández de la Mora. Altres líders d'AP eren Javier Carvajal, Salvador Serrats, José María Velo de Antelo i Ramón Hermosilla (article a Ya). Altres associacions que es coaligaron en UCD, al maig de 1977, entorn d'Adolfo Suárez, que havia exigit la retirada personal de Areilza per entrar en el projecte (i amb ell, el decisiu suport governamental) van ser el Partit Demòcrata Cristià (PDC) de Fernando Álvarez de Miranda, el Partit Socialdemòcrata Independent (PSI) de Gonzalo Casado, el Partit Social Liberal Andalús (PSLA) de Manuel Clavero, el Partit Socialdemòcrata d'Espanya de Francisco Fernández Ordóñez, el Partit Progressista Liberal (PPL) de Juan García Madariaga, la Federació de Partits Demòcrates i Liberals (FPDL) de Joaquín Garrigues Walker, el Partit Liberal de Enrique Larroque, la Federació Social Demòcrata (FSD) de José Ramón Lasuén Sancho, el Partit Gallec Independent (PGI) de José Luis Meilán, la Unión Canària (UC) de Lorenzo Olarte, la Unió Social Demòcrata Espanyola (USDE) d'Eurico de la Peña, la Unió Demòcrata de Múrcia (UDM) d'Antonio Pérez Crespo, l'Acció Regional Extremenya (AREX) d'Enrique Sánchez de León, el Partit Demòcrata Popular (PDP) de Ignacio Camuñas Solís i el Partit Social Demòcrata Foral de Jaime Ignacio del Burgo (durant la breu vida d'UCD, fins a 1982, es van anar perfilant reagrupacions en les anomenades famílies democristiana, liberal i socialdemòcrata; uns altres eren grups regionalistes), en alguns casos considerant diferents opcions de sortida d'UCD cap a l'esquerra o la dreta (Manuel Cantarero, Eurico de la Peña y Femando Suárez se integran en la ACL, notícia a El País). Va haver-hi altres associacions de l'entorn exfranquista-aperturista o de l'oposició moderada que no van confluir en AP ni en UCD, i van tenir diferents vicissituds, com l'Asociación Nacional para el Estudio de Problemas Actuales —ANEPA— (article a El País) i la Federació de la Democràcia Cristiana de Joaquín Ruiz Jiménez (Esquerra Democràtica) i José María Gil-Robles (Federació Popular Democràtica), anteriorment vinculada en l'oposició al franquisme amb el Partit Nacionalista Basc i Unió Democràtica de Catalunya (Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol) i que en les eleccions del 77 va tenir un sonor fracàs al Congrés (cap diputat) i alguna representació en el Senat (tres escons), gràcies al fet que es va agrupar en candidatures conjuntes (Senadors per la Democràcia) juntament amb el PSOE i l'Aliança Liberal de Joaquín Satrústegui.

elpais.com

El Partido Popular actual és anomenat així des de 1989. El de 1976 fou registrat per Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona, els seus dirigents eren José María de Areilza i Pío Cabanillas, i posteriorment fou el germe d'UCD. Els grups que en octubre de 1976 formaren Alianza Popular (origen del «Partido Popular» de 1989) foren Reforma Democràtica, Unión del Pueblo Español, Acción Democrática Española, Democrácia Social, Acció Regional, Unió Social Popular i Unió Nacional Espanyola; i els seus líders respectius eren els anomenats set magnífics:: Manuel Fraga, Cruz Martínez Esteruelas, Federico Silva Muñoz, Licinio de la Fuente, Laureano López Rodó, Enrique Thomas de Carranza i Gonzalo Fernández de la Mora. Altres líders d'AP eren Javier Carvajal, Salvador Serrats, José María Velo de Antelo i Ramón Hermosilla (article a Ya). Altres associacions que es coaligaron en UCD, al maig de 1977, entorn d'Adolfo Suárez, que havia exigit la retirada personal de Areilza per entrar en el projecte (i amb ell, el decisiu suport governamental) van ser el Partit Demòcrata Cristià (PDC) de Fernando Álvarez de Miranda, el Partit Socialdemòcrata Independent (PSI) de Gonzalo Casado, el Partit Social Liberal Andalús (PSLA) de Manuel Clavero, el Partit Socialdemòcrata d'Espanya de Francisco Fernández Ordóñez, el Partit Progressista Liberal (PPL) de Juan García Madariaga, la Federació de Partits Demòcrates i Liberals (FPDL) de Joaquín Garrigues Walker, el Partit Liberal de Enrique Larroque, la Federació Social Demòcrata (FSD) de José Ramón Lasuén Sancho, el Partit Gallec Independent (PGI) de José Luis Meilán, la Unión Canària (UC) de Lorenzo Olarte, la Unió Social Demòcrata Espanyola (USDE) d'Eurico de la Peña, la Unió Demòcrata de Múrcia (UDM) d'Antonio Pérez Crespo, l'Acció Regional Extremenya (AREX) d'Enrique Sánchez de León, el Partit Demòcrata Popular (PDP) de Ignacio Camuñas Solís i el Partit Social Demòcrata Foral de Jaime Ignacio del Burgo (durant la breu vida d'UCD, fins a 1982, es van anar perfilant reagrupacions en les anomenades famílies democristiana, liberal i socialdemòcrata; uns altres eren grups regionalistes), en alguns casos considerant diferents opcions de sortida d'UCD cap a l'esquerra o la dreta (Manuel Cantarero, Eurico de la Peña y Femando Suárez se integran en la ACL, notícia a El País). Va haver-hi altres associacions de l'entorn exfranquista-aperturista o de l'oposició moderada que no van confluir en AP ni en UCD, i van tenir diferents vicissituds, com l'Asociación Nacional para el Estudio de Problemas Actuales —ANEPA— (article a El País) i la Federació de la Democràcia Cristiana de Joaquín Ruiz Jiménez (Esquerra Democràtica) i José María Gil-Robles (Federació Popular Democràtica), anteriorment vinculada en l'oposició al franquisme amb el Partit Nacionalista Basc i Unió Democràtica de Catalunya (Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol) i que en les eleccions del 77 va tenir un sonor fracàs al Congrés (cap diputat) i alguna representació en el Senat (tres escons), gràcies al fet que es va agrupar en candidatures conjuntes (Senadors per la Democràcia) juntament amb el PSOE i l'Aliança Liberal de Joaquín Satrústegui.

google.cat

books.google.cat

Article 21-e. Gallego, op. cit.^{[Enllaç no actiu]}, p. 413.
José Carlos Clemente, Historias de la transición: el fin del apagón, 1973–1981, Fundamentos, 1994, ISBN 84-245-0664-2, p. 32
José Andrés Gallego, La época de Franco^{[Enllaç no actiu]}, Rialp, ISBN 84-321-2359-5, p. 503. Llista de partits, classificats per ideologies segons un article del diari Ja de 14 de maig de 1977, en p. 504; a aquesta data hi havia uns altres 103 partits també legalitzats, 40 en tràmit de legalització i 27 remesos al Tribunal Suprem (p. 506).

lavanguardia.com

hemeroteca.lavanguardia.com

Article a la Vanguardia, que reprodueix una nota de premsa del ministeri de l'Interior, amb la llista de les associacions