Léon Daudet, Souvenirs des milieux littéraires, politiques, artistiques et médicaux (chap. «Devant la douleur», p. 170-171), éd. Robert Laffont (collection Bouquins) (ISBN 978-2-221-07175-5). Veure el context de la cita a l'Encyclopédie de l'Agora
L. Pasteur Discurs pronunciat a Douai, el 7 de desembre de 1854, en ocasió de la instal·lació solemne de la Facultat de Lletres de Douai i de la Facultat de Ciències de Lille, Obres completes, et. 7, pàg. 131, consultable sobre Gallica. L'article atzar de l'índex que representa al final del volum 7 de les obres completes dona encara dos altres passatges anàlegs.
Carta de Pasteur al Temps, amb data 26 juliol 1883, obres completes de Pasteur, et. 6, pàg. 539-540, consultable sobre Gallica; René Vallery-Radot, La vida de Pasteur, réimpr. phot. Hachette, 1962, pàg. 159-160; Patrice Debré, Louis Pasteur, 1994, pàg. 323-325.
Obres completes de Pasteur, et. 7, pàg. 326-339, consultable sobre Gallica i sobre Wikisource
Pasteur Vallery-Radot, Carta a Paul Dupuy, 1939, citat per Hilaire Cuny, Pasteur et le mystère de la vie, París, Seghers, 1963, p. 53-54. Patrice Pinet, Pasteur et la philosophie, París, 2005, p. 134-135, també referenciat per Pasteur Vallery-Radot referint-se a Pasteur Vallery-Radot a Pasteur inconnu, p. 232, i George Andrew, Pasteur, París, 1958, p. 187. De la mateixa manera, la frase "Una mica de ciència allunya de Déu, molta li dona l'esquena", sovint atribuïda a Pasteur sense cap referència, es remunta a Francis Bacon, que va expressar la mateixa idea a diverses de les seves obres, incloent-hi la seva Meditationes sacrae, De Atheismo. (Vegeu, per exemple, Œuvres philosophiques de Bacon, avec notice, sommaires et éclaircissemens, per M. Bouillet, t. 3, París, 1834, p. XXXIV, núm. 1, i pàg. 473, disponible a Google Books.)
Maurice Pasteur Vallery-Radot, Pasteur, éd. Perrin, 1994; La Croix, 31 de desembre de 1995. Vegeu també Ibid. Ressenya del llibreIbid. Ressenya a www.pasteur.frArxivat 2007-10-02 a Wayback Machine.. "Pel que sembla, Pasteur anava a l'església els diumenges, a l'estiu, quan era a Arbois. (...) Pasteur, un cop alliberat de totes les funcions administratives de l'Escola Normal, no va estar (...) a Missa a la seva parròquia, i la seva dona i la seva filla se'n anaven soles." P. Pinet, Pasteur et la philosophie, París, L'Harmattan, 2005, p. 135, que fa referència a l'obra de Richard Moreau (Moreau R., «Les expériences de Pasteur sur les générations spontanées», La Vie des sciences. Comptes rendus de l'Académie des sciences, sèrie general, Vol 9, 1992, p 254-260, Préhistoire de Pasteur, París, L'Harmattan, 2000, p 210-214, Louis Pasteur: De Besançon à Paris, l'envol, París, La Harmattan, 2003, p. 154-156) en la qual Pasteur era un deista que cristià.
Maurice Pasteur Vallery-Radot, Pasteur, éd. Perrin, 1994; La Croix, 31 de desembre de 1995. Vegeu també Ibid. Ressenya del llibreIbid. Ressenya a www.pasteur.frArxivat 2007-10-02 a Wayback Machine.. "Pel que sembla, Pasteur anava a l'església els diumenges, a l'estiu, quan era a Arbois. (...) Pasteur, un cop alliberat de totes les funcions administratives de l'Escola Normal, no va estar (...) a Missa a la seva parròquia, i la seva dona i la seva filla se'n anaven soles." P. Pinet, Pasteur et la philosophie, París, L'Harmattan, 2005, p. 135, que fa referència a l'obra de Richard Moreau (Moreau R., «Les expériences de Pasteur sur les générations spontanées», La Vie des sciences. Comptes rendus de l'Académie des sciences, sèrie general, Vol 9, 1992, p 254-260, Préhistoire de Pasteur, París, L'Harmattan, 2000, p 210-214, Louis Pasteur: De Besançon à Paris, l'envol, París, La Harmattan, 2003, p. 154-156) en la qual Pasteur era un deista que cristià.
Maurice Pasteur Vallery-Radot, Pasteur, éd. Perrin, 1994; La Croix, 31 de desembre de 1995. Vegeu també Ibid. Ressenya del llibreIbid. Ressenya a www.pasteur.frArxivat 2007-10-02 a Wayback Machine.. "Pel que sembla, Pasteur anava a l'església els diumenges, a l'estiu, quan era a Arbois. (...) Pasteur, un cop alliberat de totes les funcions administratives de l'Escola Normal, no va estar (...) a Missa a la seva parròquia, i la seva dona i la seva filla se'n anaven soles." P. Pinet, Pasteur et la philosophie, París, L'Harmattan, 2005, p. 135, que fa referència a l'obra de Richard Moreau (Moreau R., «Les expériences de Pasteur sur les générations spontanées», La Vie des sciences. Comptes rendus de l'Académie des sciences, sèrie general, Vol 9, 1992, p 254-260, Préhistoire de Pasteur, París, L'Harmattan, 2000, p 210-214, Louis Pasteur: De Besançon à Paris, l'envol, París, La Harmattan, 2003, p. 154-156) en la qual Pasteur era un deista que cristià.
