María Zambrano al·ludia en ocasions a la seva germana Araceli amb el sobrenom d'Antígona, «ja que sense haver participat en el que anomenen la Història, ha estat gairebé devorada per ella a causa de la pietat». Feia referència a la dura experiència que va suposar per a la seva germana, exiliada a París amb la seva parella, Manuel Muñoz, la detenció i l'empresonament a instàncies del règim vencedor espanyol. Les seves visites a la presó de La Santé i la desesperació quan en una última visita li van dir que Manuel ja no hi era. Havia estat extradit a Espanya i executat, com a alt càrrec del ministeri de Governació republicà. En la política del franquisme no importava que ja hagués acabat oficialment la contesa. "Sin dejar rastro", Inmaculada de la Fuente (09-09-2011)
cultura.elpais.com
Andrés Rojo, José «Aprendiendo a ser María Zambrano» (en castellà). El País, 06-09-2012. Carta autògrafa de 1924, en la que Zambrano parla del seu fill mort.
